Un advocat reclama que es tinguin presents les 46 sentències fermes que avalen la unitat de la llengua

  • Moisès Vizcaino presenta un escrit al Consell Jurídic Consultiu valencià per al dictamen demanat pel govern de Fabra sobre la definició de 'valencià' de l'AVL

VilaWeb
ACN
06.02.2014 - 19:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’advocat Moisès Vizcaino ha presentat al Consell Jurídic Consultiu (CJC) valencià un escrit amb les 46 sentències fermes que avalen el nom ‘català’ per a la llengua pròpia del País Valencià. Vizcaino sol·licita al CJC que tingui presents aquestes sentències a afectes de jurisprudència al dictamen jurídic que li ha encarregat la conselleria de Cultura sobre la definició de ‘valencià’ que apareix al nou diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). El document, elaborat pel cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, recull sentències des de 1997 fins a 2013 de diverses instàncies des del Constitucional, al Suprem i TSJ valencià.

En declaracions recollides per La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino ha afirmat que després de la petició del president de la Generalitat Valenciana i de la consellera de Cultura, ‘he volgut que aquest organisme tinga en compte aquestes 46 sentències que han guanyat particulars, entitats com Acció Cultural del País Valencià, sindicats com el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i diverses universitats’.

L’advocat ha mostrat la seua indignació davant l’actuació del president i de la consellera Català en la petició d’aquest informe urgent ‘encara que no fa falta, ja que hi ha prou jurisprudència per a demostrar que català i valencià és el mateix’.

‘El que ha de fer la consellera és preocupar-se perquè ningun xiquet o xiqueta del País Valencià estudie en barracons i que es preocupe també de no continuar suprimint línies i unitats en valencià’, ha manifestat.

Finalment, Moisès Vizcaino ha dit que els polítics estan per a solucionar problemes i no per a crear-los. ‘Tot és una cortina de fum per a intentar tapar la corrupció, el balafiament i la mala gestió del PP’, ha conclòs.

La polèmica

Divendres passat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) presentava el ‘Diccionari normatiu del valencià’ una obra que havia costat 12 anys de debats i treballs. El DNV ratificava la unitat de la llengua i establia el nom de la llengua pròpia dels valencians com ‘llengua valenciana’ tot i que equiparava aquesta denominació a altres com ‘català’.

Aquestes definicions han provocat el malestar del govern d’Alberto Fabra, que ha demanat un dictamen jurídic urgent al CJC per veure si el DNV contradiu l’Estatut valencià.

Després d’adduir problemes tècnics que varen ajornar la seva presentació, l’AVL va publicar aquest dijous a través del seu web el polèmic Diccionari. L’obra inclou sense modificacions la definició de ‘valencià’ rebutjada pel govern de Fabra i indica que ‘és una ‘llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català’.

Pel que fa a la definició de ‘català’, el Diccionari estableix que és una ‘llengua romànica parlada a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer així com a la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià’.

L’AVL ha inclós al Diccionari un advertiment específic informant els usuaris que ladefinició de valencià del Diccionari normatiu valencià ‘ha sigut objecte d’una petició de dictamen al Consell Jurídic Consultiu per part de la consellera d’Educació, Cultura i Esport’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any