Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  06.02.2014  11:48

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

S'ha de votar la independència de Catalunya a Espanya?

Repassem el camí que caldria seguir fins que la independència fos efectiva, i ho comparem amb el cas escocès

Men?ame
 

El conseller de Presidència, Francesc Homs, ha detallat un dels camins que podria seguir el procés d'independència de Catalunya: en declaracions a la cadena Cope ha parlat d'una possible negociació amb l'estat espanyol --si s'hi avingués--, per a aplicar el resultat de la consulta del 9 de novembre. Homs ha arribat a explicitar en què podria consistir aquesta negociació, en el cas que hi hagués una majoria a favor de la independència de Catalunya: 'La consulta no porta a una situació jurídica nova, sinó que, en tot cas, per raó d'un principi democràtic, portaria a un procés de negociació en què s'haurien de reformar, si fos el cas, totes les lleis, incloent-hi la constitució. I ja sabeu què vol dir modificar la constitució en determinats articles: que després caldria una votació del cos electoral espanyol.'

Aquestes són les declaracions d'Homs a la Cope:

Homs recorda que el referèndum del 9 de novembre no serà vinculant, és a dir, que no implicarà canvis jurídics. Però servirà per a saber si efectivament la majoria dels catalans vol la independència. En aquest cas, hauria de començar un procés de negociació amb l'estat espanyol, per pactar la secessió.

La resolució (pdf) aprovada el 16 de gener proppassat al Parlament de Catalunya amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, demanant a l'estat la competència de convocar referèndums ja indica aquesta voluntat i necessitat de negociar després de la consulta: 'Un resultat favorable al referèndum ha de tenir com a conseqüència, per exigència del mateix principi democràtic, que la voluntat expressada a les urnes obligui a un determinat capteniment polític de l'estat i de la Generalitat, a saber, el de negociar de manera lleial i sense dilacions el procés a seguir per a convertir en realitat jurídica aquella voluntat.'

El cas d'Escòcia

De fet, el govern britànic i l'escocès, que han pactat el referèndum del 18 de setembre, han acordat també que en el cas que hi hagués una victòria del sí es negociarien les condicions de la secessió durant el següent any i mig, de tal manera que el Partit Nacional Escocès (SNP) ha fixat la data de declaració d'independència per al 24 de març del 2016.

Però en el cas escocès no hi ha pas la previsió que els ciutadans de tot el Regne Unit s'hagin de pronunciar sobre la independència escocesa; l'Acta d'Unió entre Escòcia i Anglaterra del 1707 deixaria de tenir validesa. I això que l'article primer de l'Acta diu que la Unió és 'per sempre més'.

Declaració unilateral?

Perquè convé recordar que la independència no és efectiva després d'un referèndum, sinó després d'una declaració d'independència. I potser el camí que haurà de seguir Catalunya si el govern espanyol es nega a acceptar una consulta i, encara menys, una negociació sobre la secessió serà la declaració unilateral d'independència per part del parlament.

Un dels interrogants que Homs no ha resolt és què passaria si efectivament s'acabés negociant amb l'estat espanyol i s'acordés una reforma de la constitució que haguessin de votar el conjunt de ciutadans de l'estat espanyol. Què passaria si hi hagués una majoria a Catalunya favorable a la independència i, en canvi, una majoria a l'estat espanyol contrària a fer les reformes constitucionals que permetessin la independència de Catalunya? El xoc de sobiranies i de legitimitats fóra més visible que mai, en sengles referèndums.

Men?ame