01.02.2014 - 11:19
Un manifestant va llançar un llop de peluix anomenat Lufsig, del gegant de mobles i decoració Ikea, al cap executiu de la ciutat de Hong Kong, CY Leung, durant el discurs que va fer el 7 de desembre en una reunió comunitària de consulta, tot acusant el líder de falta de compromís amb la reforma democràtica de la ciutat.
L’elecció de Lufsig com a símbol de la protesta no ha estat casual. A principis de 2012, CY Leung es va guanyar el sobrenom de «el llop» [en] durant les eleccions a cap executiu. A més a més, la pronunciació en cantonès de la traducció de Lufsig en xinès continental és «Lo Mo Sai» (路姆西), que té certa similitud amb l’expressió ofensiva «el c**y de ta mare» i la paraula «llançar» sona, en cantonès, com «f***e», cosa que dota el fet de llançar el Lufsig al cap executiu d’un nou significat encara més ofensiu i vulgar.
Tot i que la grolleria que implica l’acció simbòlica dificulta que els grans mitjans de comunicació facin ressò del missatge, a la xarxa la història ha corregut com un virus en menys de dos dies. Aquesta mateixa tarda, s’ha creat una pàgina del ninot de peluix a Facebook [zh] per tal de celebrar la protesta i de recopilar-ne paròdies gràfiques.
El dia després de la protesta, Lufsig ja s’havia convertit en un mem d’internet similar alCavall d’Herba i Fang, que representa el desafiament simbòlic a la censura d’internet a la Xina. El seguidors de Lufsig es van afanyar a fer-se amb el ninot de peluix a Ikea i a les plataformes de compra en línia. Al cap de poc temps es va estendre el rumor que Ikea havia retirat Lufsig de les prestatgeries i, com a resposta a aquest fet, el 9 de desembre es va crear un esdeveniment a Facebook amb la intenció de demanar a Ikea que «alliberés» Lufsig [zh].
Ruby Lai es trobava entre els molts que buscaven un Lufsig. El dia 9 de desembre, va córrer des de l’Ikea de Shatin a l’Ikea de Kowloon i va tenir la sort d’aconseguir-ne quatre. Va descriure aquesta compra tan delirant [zh] a inmediahk.net, una plataforma de periodisme ciutadà:
Vaig arribar a l’Ikea de Kowloon a les 3 de la tarda, i vaig pujar 3 o 4 plantes però no vaig trobar cap Lufsig. Al final, vaig trobar la zona dels ninots de peluix només per constatar que les prestatgeries de Lufsig eren buides! Quatre prestatgeries senceres buides! Gairebé em vaig desmaiar, ben bé com si la meva xicota m’hagués dit que l’endemà es casaria amb algú altre. Vaig veure altres joves que s’hi apropaven amb la mateixa cara de decepció. Ens vam mirar i vam començar a parlar:
Jo: Maleït sia, està tot venut! Vinc des de Shatin!
Ah Nan: Jo des de Sheung Shui!
Ah Buk: I jo des de Wong Ta Sin… Però el dependent ha dit que reposaran l’article ben aviat.
No vaig poder estar-me’n i vaig arrencar a córrer per parlar amb un venedor d’Ikea que se’ns apropava.
Jo: Que és vostè l’encarregat de les joguines?
Venedor: Sí, el carregament arribarà a les 4, podeu esperar a prop del número 42 dels carretons.
Van arribar 300 Lufsig, i la Ruby i els seus nous amics van tenir la sort d’aconseguir-ne cinc cadascun. A més, va tenir la generositat de vendre’n un dels seus a un home que havia estat esperant 30 minuts en va:
Més de 100 persones feien cua i unes quantes desenes no van poder aconseguir el ninot perquè molts d’aquells que els anaven per davant en van comprar més de cinc. Alguns ens van abordar per demanar-nos que els els venguéssim. Jo vaig contestar que només els vendria a aquells que feia més de mitja hora que s’hi esperaven. […] Al final vaig vendre’n un al Sr. M que havia vingut de Shatin i que feia més de 30 minuts que s’hi esperava, i Ah Nan també en va vendre un dels seus a una persona de la cua. Quan ja érem a punt de marxar de l’Ikea, un noi amb edat d’anar a l’institut em va demanar que li’n vengués un i va dir: «acabo d’arribar des de Tin Shui Wai!» [Tin Shui Wai és a gairebé una hora i mitja de Kowloon Bay].
Yuen Chan, periodista, va explicar l’origen de l’afició pels Lufsig al seu blog de la pàgina web de notícies Huffington Post:
L’afició pels Lufsig té els seus crítics: aquells que veuen un ramat d’ovelles que segueixen cegament la darrera moda o les masses que compren el ninot com a símptoma d’una malaltia mental col·lectiva. Jo ho veig més com una manera que els xinesos diguin «s’ha de trobar l’alegria en la pena».
Fins i tot tenint en compte que m’agrada l’humor negre de Lufsig, intento imaginar-me per què ho trobo subversiu. Va ser només després de parlar amb la Ruby que em vaig adonar que Lufsig, o Lo Mo Sai, havia superat la pròpia vulgaritat de la frase que sona igual que el seu nom. El nom ja no sembla un insult agressiu ni misogin, s’ha convertit en un símbol de solidaritat i de protesta. Frisso per rebre el ninot que s’ha convertit de manera tant ràpida en una icona de la nostra societat.
Segons l’explicació oficial d’Ikea Suècia [zh], la paraula «Lufsig» prové de la paraula sueca «lufsa», un verb que significa «caminar amb dificultat» o «coixejar». A l’hora d’afegir-hi el sufix –ig, es converteix en un adjectiu que vol dir «maldestre», «espellifat» i «desmanegat». L’última resposta d’Ikea a inmediahk.net [zh] expressava el seu desgrat per la traducció desafortunada de Lufsig al cantonès i la corregia per «Lu Fuk Sai». Però si hem de jutjar a partir de les reaccions a la notícia que va publicar inmediahk [zh] a Facebook, el nou nom no agrada als internautes.
En resposta a aquesta bogeria, CY Leung va publicar l’11 de desembre una foto amb Lufsig [zh] al seu lloc al govern i va dir que n’havia comprat un per regalar-lo a la seva filla per Nadal.
