31.01.2013 - 11:15
Fa 18 anys va començar una revolució al sistema educatiu brasiler amb el naixement del Projeto Âncora (Projecte Àncora) a Cotia, a l’estat de São Paulo. Es tracta d’un espai per a l’aprenentatge, la pràctica i l’enriquiment de la ciutadania amb l’objectiu de desenvolupar i transformar la realitat de la comunitat local. Des de 1995 aquest projecte sense ànim de lucre ja ha atès més de sis mil infants, adolescents i les seues famílies mitjançant activitats extracurriculars com classes de música, circ-teatre, artesania i cursos de formació professional.
El 2012, es va fer realitat un antic somni amb la inauguració de l’Escola Projeto Âncora de Educação Infantil e Ensino Fundamental [pt] (Escola Projeto Âncora d’Educació Infantil i Ensenyament Bàsic). Inspirada en els mètodes utilitzats a l’Escola da Ponte [pt] (Escola del Pont), a Portugal, on desafien el concepte tradicional de l’educació i el model escolar predominant al món, l’escola del Projeto Âncora segueix la “filosofia educativa que el coneixement de cadascú i les experiències pròpies són les ferramentes clau per a l’aprenentatge, el qual gira al voltant de l’estudiant, les seues particularitats i la seua transició de l’heteronomia a l’autonomia”.
Aproximadament uns 300 xiquets i adolescents assisteixen a l’escola, que s’estructura en tres plans d’estudis paral·lels: l’individual, el social i el comunitari. Aquest model innovador es va inspirar en l’educació democràtica i s’implementa al Brasil amb l’ajuda del professor portuguès José Pachecho, que ara és conegut a tot el món per haver concebut i fet realitat l’Escola da Ponte [pt], a Portugal, utilitzant una metodologia revolucionària [pt]. Marusia Meneguin, autora del blog Mãe Perfeita (Mare Perfecta), va quedar encantada amb la proposta [pt] original:
Imagineu una escola sense classes, horaris o exàmens. Un pla d’estudis decidit pels alumnes, en consens, i que incloguera matèries com el circ o la meditació. No s’ha de passar llista ni fitxar, però no falten ni els estudiants ni els professors. Tot de franc. Ara imagineu que aquests estudiants provenen de llocs violents i ja han estat expulsats de diverses escoles. Pot parèixer una utopia. Fins al dia que coneixeu la proposta de l’Escola da Ponte.
En una entrevista per al diari G1 [pt], Pacheco va afirmar que l’educació al Brasil, el model de la qual ignora la contribució de Paulo Freire i d’altres grans pedagogs del país, malgasta recursos i produeix 30 milions d’analfabets. Els resultats del model alternatiu d’educació, per contra, són visibles en aquesta comunitat:
Els exalumnes de la Ponte -alguns ja amb més de 50 anys- són la prova de la bona qualitat del projecte. Són éssers humans plenament realitzats, amb un elevat nivell de consciència cívica, ètics, emprenedors i solidaris. Cal afegir que la Ponte rep alumnes que altres escoles fan fora i els recupera. L’alumne que no aprèn a una altra escola o l’alumne que fa embogir el seu professor va a la Ponte.
Cal dir que l’Escola da Ponte existeix de fa 40 anys, però els resultats de l’Escola Projeto Âncora al Brasil, que té poc més d’un any, tardaran un poc més en fer-se visibles. Tot i amb això, el projecte ja crida l’atenció, ha inspirat altres escoles i ha rebut visites d’educadors de diverses parts del país. Després d’una d’aquestes visites, Talita Morais destaca el que hi ha de diferent en aquest model educatiu utòpic [pt]:
La gran diferència del Projeto Âncora i de l’Escola da Ponte a Portugal, és que es consciencia els xiquets perquè treballen la col·lectivitat, el respecte, l’amor al proïsme i l’autonomia en el seu procés d’estudi. D’aquesta manera, passant per diferents nivells -l’escola no es divideix per classes o cursos- els alumnes són cada vegada més autònoms en el seu aprenentatge i trien el què, el com i el moment en què han d’aprendre un contingut determinat. Tot amb l’ajuda i l’orientació de professors i tutors, que són des de funcionaris fins a voluntaris d’aquesta comunitat. A més d’aquesta autonomia a l’hora de triar què estudiar, ells també participen activament a les decisions i l’administració de l’escola mitjançant assemblees setmanals que redefineixen les regles de la institució.
La professora Fernanda Rodrigues [pt] va comparar el Projeto Âncora amb les escoles tradicionals:
Allí ens va rebre una xiqueta d’11 anys, molt experta i comunicativa! Ens va contar que estudia allí des que va nàixer i estava clar que sentia vertader orgull de ser part del dia a dia d’Âncora. Els seus ulls brillaven i el seu sentiment de pertinença en relació amb tot el que ocorre allà era clar i profund.
Aprofitaré per dir que és impossible no quedar encantat amb l’espai que, a més d’ampli, inspira l’educació en la seua magnitud. Vam poder presenciar diverses escenes gaire comunes a les escoles tradicionals com ara xiquets que tenien cura de l’espai, motxilles penjades a l’entrada de l’escola, un mural amb l’ordre del dia de l’assemblea i moltes persones que conversaven sense eixa típica cridòria que és comú als ambients escolars.
El pròxim pas [pt] del projecte és expandir aquesta experiència més enllà dels murs de l’entitat i ampliar-lo a tota la ciutat, mitjançant la integració dels alumnes en les “comunitats d’aprenentatge”. Una vegada per setmana, els alumnes han de visitar espais comunitaris, com centres de salut o esglésies, per a estudiar assumptes locals i conversar directament amb els habitants. Seguint la fórmula de Pacheco, anomenada “MC² – mudança potencializada por contágio e contexto” (MC² – canvi potenciat per contagi i context), els infants han d’apropiar-se de la realitat del lloc on viuen i buscar respostes per a les qüestions problemàtiques:
Les comunitats d’aprenentatge són pràctiques comunitàries basades en un model educatiu que genera desenvolupament sostenible. És l’expansió de la pràctica educativa del Projeto Âncora més enllà dels seus murs, incloent activament la comunitat en la consolidació d’una societat participativa.
Per commemorar els 18 anys del Projeto Âncora l’octubre de 2013, João Carlos va dir que el somni que va esdevenir realitat ”va assolir la seua majoria d’edat ja fa temps”.
Naix un nou Brasil. Visca! Visca!
Gràcies Pacheco per la revolució silenciosa que té lloc a l’educació del Brasil.
I no només la xicalla es beneficia d’aquest model revolucionari d’educació. Amb la celebració de l’aniversari en la memòria, l’educadora voluntària Johana Barreneche-Corrales reflexiona [pt] sobre la importància dels forts vincles lúdics i afectius entre els professors, en una època en què els educadors cada vegada tenen menys temps per compartir amb els seus companys:
Finalment podem pensar que perquè un projecte col·lectiu done resultat, cal que es construïsca un grup, i que el grup siga grup no per la quantitat de persones que en formen part, sinó per la força dels lligams que s’han creat entre si.
El Projeto Âncora va ser una de les escoles d’educació alternativa existents al Brasil que va visitar l’equip del documental Quando Sinto Que já Sei [pt] (Quan sent que ja sé), una pel·lícula finançada a través de la plataforma Catarse [pt] (el Verkami brasiler) que s’estrenarà el primer semestre de 2014. L’objectiu és encetar un debat sobre el moment actual de l’educació al Brasil, mitjançant l’exploració de les noves maneres d’aprendre, basades en la participació i l’autonomia dels infants, com a valors emergents que progressivament es consoliden al país.
