03.02.2014 - 06:00
Els habitants de Rio de Janeiro (Brasil) han començat a mobilitzar-se contra l’encariment dels hotels, habitatges, alimentació, roba i lleure, que han convertit la ciutat olímpica del 2016 –i una de les seus de la Copa del Món de futbol d’enguany–, en un lloc de preus desorbitats.
Amb l’humor característic dels carioques, la mobilització a les xarxes socials demostra ben bé que el cost elevat de la vida a la ciutat ha perdut el sentit de la realitat. El terme ‘surreal’ (‘surrealista’) es fa servir cada dia més per a fer referència al que passa a Rio de Janeiro.
El Surreal és de fet el nom proposat, amb humor, per la dissenyadora Toinho Castro a l’hora de crear una nova moneda exclusiva per a la ciutat, en substitució del real, la moneda brasilera. La proposta s’ha comentat en un missatge publicat al diari O Globo, de gran difusió:
‘Això té més a veure amb la nostra realitat’, diu esmentant un diàleg-que-ens-agradaria-escoltar: ‘Quant val l’aigua, noi?’ I la resposta: ‘Cinc surreals…’ [aproximadament dos dòlars]
La pàgina de Facebook Rio $urreal – NÃO PAGUE ‘exposa els preus abusius de Rio i crida al boicot’. Creada el 17 de gener, en tres dies ja era seguida per més de 95.000 persones.
La gent aquí no fa pas apologia que ‘cal que tot sigui barat’. No, no és això. Qui vol menjar ostres, beure escumosos, sopar en un lloc on el xef va estudiar a Cordon Bleu… OK, hom s’ho ha de poder pagar. I, de tant en tant, tothom té el dret de prendre escumosos, menjar plats refinats, eixugar-se la boca amb un bon tovalló… si es pot pagar aquest luxe ocasional. Menjar bé fa feliç, aporta benestar, és una invitació a la convivència.
Els bons ingredients són cars. Els treballadors ben formats, també. Així, doncs, ningú no troba absurd de pagar més per allò que, de fet, costa més car. És el preu just. I tothom es mereix de canviar de tant en tant l’arròs i les mongetes per alguna cosa més interessant, oi?
Però és realment dur haver de pagar 30 reals per unes patates fregides [13 dòlars]. O 11 reals per un suc de fruita [4,7 dòlars]. O 8 reals, 9 o 10 per una ampolleta d’aigua mineral [entre 3,4 i 4,3 dòlars]. O 15 per llogar una gandula i un para-sol a la platja [6,4 dòlars]. Tot això sí que és absurd.
Clarissa Biasotto explicava un ‘cas d’hiperrealisme’:
Avui he anat a la platja de Leblon i he vist un estranger sud-americà que demanava a un venedor ambulant si era a la platja de Leblon. El venedor li ha respost que era a Copacabana. L’ha ensarronat dient-li que no ho sabia i finalment li ha dit que a Rio tot es pagava i que per això li havia de pagar per la informació que li donava… Ha anat de poc que l’estranger no treu la targeta de crèdit i demana al venedor quant en volia: he hagut de cridar en direcció seva i dir que era a Leblon. L’estranger encara m’ha vingut a preguntar si tot plegat era un gag… Resumint, ho he trobat vergonyós, surrealista.
Però les acusacions més corrents són en forma de fotos dels menús de preus abusius, com un pollastre stroganoff per 72 reals (30 dòlars), un biquini per 20 reals i una amanida verda per 43 (8,50 i 18,20 dòlars, respectivament; vegeu la foto de la dreta).
Els administradors de Rio $urreal indiquen que la pàgina es va crear principalment amb ‘la pretensió de contribuir a fer reflexionar els consumidors’:
És cosa nostra decidir quin preu volem pagar per una cosa determinada, ja sigui roba, un àpat o un servei. És car? No ho compro. El plat no s’ho val? Canvio de restaurant. I, així i tot, no has trobat encara què vols? Doncs truca als amics per sopar a casa. Has anat a la platja i el lloguer de la gandula era caríssim? Has pensat a comprar-ne una? Seria una bona inversió. Consumeix responsablement: és el nostre objectiu.
Hi ha més iniciatives que també han esdevingut populars. La pàgina Se Vira no Rio té més de 14.000 seguidors i explica els llocs on encara es poden trobar preus accessibles per a menjar i passar l’estona.
L’augment de la bombolla immobiliària
En una de les publicacions, la pàgina encoratja els abonats a compartir solucions per a capgirar o aturar la inflació en el cost de l’habitatge. La majoria dels centenars de comentaris de l’apuntament expliquen casos i hi proposen solucions, com ara ‘lleis antiespeculació‘ o una intervenció de l’estat; unes altres reclamen una transformació del comportament dels consumidors, com ara cercar uns altres barris o deixar que les agències immobiliàries s’ensorrin.
N’hi ha molts que creuen que la bombolla del mercat immobiliari és a punt d’esclatar. Vinicius Bito Trindade, de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, comentava:
N’hi ha que diuen que allò que ha encarit el preu de les cases aquí és l’excés de crèdit… Això crea inflació, etc. Quan la política econòmica canviï, la tendència serà de caiguda de preus i els qui estiguin lligats a préstecs irreals ja s’ho trobaran.
Una altra iniciativa que posa en evidència l’augment crític del cost de la vida al Brasil és la web Tem algo errado ou estamos ricos?? [‘M’equivoco o som rics??’], que compara els petits anuncis de lloguer i venda de béns immobles del país i l’estranger. D’aquesta manera es mostren els preus elevats, al Brasil, per a béns antics i no gaire ben conservats, i els compara amb cases boniques de bons barris d’Europa o de països en desenvolupament, amb un valor semblant o més baix.
La web mostra, per exemple, un apartament de 600 m2 a Rio que val 66 milions de reals (quasi 30 milions de dòlars). Amb alguns milions menys seria possible de comprar la casa on John Lennon va compondre la música de ‘Sergent Pepper’s’ o un edifici sencer al prestigiós Upper West Side de Nova York. En un altre cas hi ha en venda uns estudis (apartaments en què la sala i l’habitació són la mateixa habitació) per més d’un milió de reals (430.000 dòlars). Però hom pot comprovar que l’augment de preu no és exclusiu de Rio de Janeiro.
Per al període de la Copa del Món de futbol, el govern federal ha anunciat mesures per a contenir el preu dels bitllets d’avió i dels hotels, com ara la intervenció del Procon (organisme de defensa dels drets del consumidor) i el control de l’Agència Nacional de l’Aviació (ANAC).
Recentment, s’han autoritzat 1.973 vols nous per a augmentar la competència en el sector aeri durant els mesos de juny i juliol, quan es farà el mundial.
Optar per una intervenció de l’estat per a contenir els preus sempre és una decisió delicada en els estats amb mercat lliure. Per al sector aeri, que és regulat i considerat estratègic per als interessos nacionals, la política intervencionista ja és una realitat al Brasil del mundial. Però el control dels preus dels béns de consum encara és un gran desafiament per als brasilers i per als sectors tradicionalment dinàmics. Si més no a les xarxes socials, la mobilització ja ha començat.
