Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  02.02.2014  01:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

'Una persecució contra la Institució'

Men?ame
 

Així ho afirmavca fa uns dies el Molt Honorable Alberto Fabra, president de la Generalitat del País Valencià. El sr. Fabra creu, ni més ni menys, que hi ha una persecució (podria haver dit una conspiració 'judeo-masónica') contra la 'Institución' (la Generalitat?) i també contra 'algunas  personas' (ell?).

I és que, segons sembla, hi ha un talp a Palau que filtra a la premsa factures d’hotels i aliments, com 'yogurt griego, actimel, chocolate Valor, flan de huevo, natillas, alcachofas' entre altres productes alimentaris que han estat comprats per la Generalitat. Per això el president ha anunciat imminents 'acciones legales contra las filtraciones'. El president també ha eixit en defensa de la sra. Esther Pastor, Secretària Autonòmica d’Organització i mà dreta del president, que és qui feia la llista del supermercat.

Fa quatre anys, un altre Fabra, D. Carlos, es queixava també pel fet que se sentia 'perseguido por encima de lo que se puede soportar', segons recollia el Diario de Sevilla el 29 d’octubre de 2010. L’aleshores president de la Diputació de Castelló i militant 'ejemplar' del PP, deia: 'Llevo padeciendo una persecución política y judicial, y sobre todo fiscal, durante siete años'. Cal recordar que el juliol de 2008 el sr. Carlos Fabra era qualificat pel sr. Rajoy com 'un ciudadano y un político ejemplar para el PP'. I malgrat la seua exemplaritat, el sr. Carlos Fabra ha estat condemnat a quatre anys de presó.

Què li ha passat al president Fabra per a creure que les filtracions són 'una persecución para la Institución'? El problema són les filtracions o la mala pràctica de la Generalitat?
Si la compra dels 'yogurts' i del 'flan de huevo' està plenament justificada, per què l’enrabiada del President Fabra? És un problema que s’haja sabut la llista de la compra?
No la paguem entre tots, eixa llista? Per què no podem saber què mengen el Molt Honorable President i els seus convidats?
 
El sr. Jorge Bellver, Síndic del PPCV a les corts, ens ha dit diverses vegades que 'la austeridad entre los políticos pasa por reducir diputados, como plantea el Consell'. No, sr. Bellver. L’austeritat és estalviar diners que no són seus i estalviar tants i tants recursos balafiats en Terra Mítica, la Ciudad de las Lenguas, Fórmula 1, la Universidad VIU creada per vostès, l’aeroport de Castelló... i tants i tants desficacis com ha fet el PP.

Curiosament, el sr. Fabra, que és qui persegueix Escola Valenciana, els repetidors de TV3, RTVV, Catalunya Ràdio, ACPV, els dependents, els pensionistes... curiosament, dic, el perseguidor ara se sent perseguit.

Amb els diners que els paguem, tenim dret a saber en què se’ls gasten. I a saber com estalvien en la cistella del mercat. Perquè, de diners, en tenen, i prou. Ells no cobren com molts pensionistes que tenen una misèria de pensió i que han de fer miracles per a arribar a final de mes. Ells no cobren un jornal de 700, 800 o 1.000 euros al mes.
 
Un bon amic m’ha enviat la carta que ha rebut sa mare, en la qual la ministra Fátima Báñez li comunica la 'revalorització de la pensió' que rep aquesta dona: 'L’1 de gener d’enguany, la seua pensió ha augmentat el 0,25%'. L’import que rep la mare del meu amic és de 632,90 euros mensuals. Ha passat de cobrar 631,30 euros el 2013 a 632,90 el 2014. D’un any a l’altre, aquesta dona ha vist que la seua pensió mensual ha augmentat 1,6 euros al mes. No és això una vergonya? És evident que amb eixa pensió, aquesta dona no pot fer la compra que es fa des del Palau de la Generalitat.

Com deia mon pare, els 'inquilins' del Palau de la Generalitat haurien de tindre al seu despatx una reproducció ben gran del Psalm 100: 'Estudiaré la causa de la gent honrada sempre que recorren a mi. Portaré les coses de palau amb honradesa de cor, no em proposaré aconseguir cap objectiu innoble. No sóc amic dels qui obren contra llei, no hi vull tindre tracte; que s’allunyen de mi els cors perversos.
M’és insuportable l’home d’ulls altius i de cor arrogant. Pose els ulls en gent fidel del país.'

I encara: 'Són hòmens de conducta irreprensible els qui estan al meu servei. No tindran lloc al meu palau els hòmens fraudulents, no es mantindrà en la meua presència ningú que mentisca. No em canse cada dia de fer callar els injustos del país. Vull que s’acaben els qui practiquen el mal.'
 
Com m’ha recordat l’amic David Pagès, el sr. Josep M. Ainaud de Lasarte deia que un país normal, 'és aquell en què es poden fer totes les coses amb normalitat'. I ben poques coses de les que fa a la Generalitat les fa amb normalitat.

El president de la Generalitat, en compte de buscar el “talp”, faria millor de buscar aquells que actuen amb una actitud poc honesta. I també faria bé de netejar el seu partit d’encausats.