31.01.2014 - 13:00
La Plataforma Aigua és Vida ha denunciat aquest dimecres el “descontrol” per part dels ajuntaments sobre la gestió del servei de l’aigua. El col·lectiu ha elaborat un estudi per saber en qui recau la gestió als diferents pobles de la conca del Ter. El portaveu de la plataforma, Sergi Solà, ha explicat que mentre el 20% és a mans públiques, un 80% són gestors privats. Aigua és Vida proposa situar la problemàtica al focus del debat públic i per això es posarà en contacte amb els consistoris i convocarà xerrades pels ciutadans sobre els beneficis de la remunicipalització del servei. Les millores no només es veuran reflectides en una factura més baixa, “sinó que també es guanyarà en sostenibilitat”.
La Plataforma Aigua és Vida ha fet un seguiment i ha recollit dades sobre la gestió municipal del servei de l’aigua a la conca del Ter, una competència que per llei recau en els ajuntaments. Un dels membres d’Aigua és Vida, Moisès Subirana, ha explicat que la tendència que segueix la conca del Ter és la mateixa que predomina a la resta del país: més d’un 80% dels consistoris tenen la gestió del servei de l’aigua en mans privades, mentre que la resta és pública.
El col·lectiu Aigua és Vida s’ha proposat encetar el debat sobre la gestió pública del servei d’aigua i situar-lo a l’àgora pública perquè tant consistoris com ciutadans reflexionin i es plantegin els beneficis que pot aportar remunicipalitzar el servei. Segons ha explicat el president del Grup de Defensa del Ter – una de les entitats que forma part de la plataforma Aigua és Vida-, Sergi Solà, “és necessari que la ciutadania i els ajuntaments recuperin la sobirania i facin pressió per empoderar-se de la gestió dels recursos bàsics enlloc de privatitzar-los”.
En els propers mesos, es posaran en contacte amb aquells ajuntament que finalitzen les concessions en els propers anys perquè es plantegin la remunicipalització del servei. Aigua és Vida ha denunciat que hi ha empreses que abans que acabi la concessió plantegen inversions a la xarxa de distribució “de dubtosa necessitat” però que els consistoris no poden assumir. Això fa que gairebé “per sistema” es vagin prorrogant les concessions. Un dels membres de la plataforma, Pau Masramon, ha denunciat que hi ha consistoris que estan “segrestats” per aquestes pràctiques i se’ls fa difícil revertir la situació.
Les dades de l’estudi
Del total dels 54 municipis que han contestat a les seves demandes d’informació, un 46% dels municipis tenen la gestió pública de l’aigua, mentre que en un 54% dels municipis la gestió és privada. No obstant, des de la plataforma han puntualitzat que si es mira pel nombre d’habitants d’aquests municipis, es veu com el 87% de la població rep un servei de gestió privada de la xarxa d’aigua i només un 13% de la població gaudeix al seu municipi d’un servei públic.
Segons ha denunciat una de les membres de la plataforma, Trini Molist, “el que busquen aquestes empreses és gestionar l’aigua dels nuclis amb un major nombre d’habitants”, un fenomen que anomenen com a “clients captius”. En aquest cas, l’excepció és Ripoll, on l’empresa municipal SOMARSA gestiona el servei. Per contra, un dels casos més “flagrants”, segons ha explicat Sergi Solà, és el de Vic. La gestió de l’aigua en aquest municipi recau en l’empresa privada Aigües de Vic. El contracte, segons ha pogut saber el col·lectiu, es va signar en època preconstitucional, l’any 1949, i té una vigència de 99 anys. Solà ha qualificat aquest contracte d'”il·legítim i abusiu”. Segons Aigua és Vida, els municipis de Gurb, Santa Cecília de Voltregà i Viladrau també es troben en una situació de períodes abusius de concessió.
Conseqüències de la gestió privada
Molist ha assenyalat que molts dels municipis a qui s’ha sol·licitat la informació els han adreçat directament a l’empresa concessionària degut al “desconeixement” que l’aigua és de gestió i responsabilitat seva. Aquesta situació, ha explicat, crea opacitat al voltant de la gestió i fa que els consistoris s’allunyin de les seves responsabilitats.
Pel que fa el preu, l’estudi demostra que de mitjana és més car en els municipis on la gestió és privada que en aquells on la gestió és pública. Per una doble causa, apunten, la gestió privada necessita obtenir beneficis i amortitzar inversions, cosa que afecta el preu. Tanmateix, la plataforma ha reconegut que la varietat i divergència de dades en relació als preus (amb quotes mínimes, trams, magnituds i tarifes diferents) en dificulta la interpretació.
A favor d’una gestió pública
El col·lectiu defensa que la gestió de l’aigua ha de ser “totalment pública”. Segons Solà, és una opció totalment “viable” com ja fan altres municipis de la conca del Ter, com Ripoll, i de Catalunya, com Arenys de Munt o Manresa. També hi ha ciutats europees, com París, Berlín, Rennes o Niça, que han recuperat la gestió pública de l’aigua darrerament.
Sergi Solà ha afirmat que una bona gestió pública resultarà positiva per les arques municipals i repercutirà directament en la ciutadania en aspectes com la qualitat del servei, la reducció de preus o la recuperació ambiental de les fonts de captació.
Oligopolis que privatitzen
La plataforma defensa que els municipis de la conca del Ter han patit un procés “privatitzador”. Passant aproximadament d’un 60% de la població amb gestió privada ara fa 20 anys, al 87% actual. En canvi, no s’ha donat cap cas de remunicipalització en el mateix període.
Aigua és Vida denúncia que la gestió de l’aigua a la conca està dominada per un oligopoli. A les comarques del Ter mig i alt (Osona i Ripollès) domina l’empresa Sorea (del grup AGBAR – Suez i la Caixa) i a les comarques gironines domina l’empresa PRODAISA (participada per AGBAR, AQUÀLIA i la Caixa).
La plataforma vol posar en coneixement dels ciutadans les dades que han extret de l’estudi “perquè es doni a conèixer la informació, es prengui consciència i es pugui actuar a cada municipi”. Les entitats que formen part s’ofereixen a col·laborar amb el que faci falta.
Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Tavèrnoles, Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tona Girona i Sant Gregori finalitzen les concessions en els propers anys. Aigua és Vida enviarà una carta a aquests consistoris oferint arguments per remunicipalitzar l’aigua i per obrir un debat que convidi a la reflexió i al canvi.
El cas de Torelló
La presentació s’ha dut a terme davant les obres de la nova potabilitzadora de la xarxa d’Osona Nord. Segons expliquen, es tracta d’una obra pública que pretén satisfer la garantia de subministrament de diferents municipis amb un denominador comú: la contaminació de nitrats de la majoria dels seus aqüífers causats per la indústria ramadera intensiva. I en el cas de Torelló, amb el greuge afegit de tenir un pou municipal clausurat per l’alta concentració d’un dissolvent d’origen industrial. El grup denuncia que es tracta d’un nou exemple de “costos públics, i beneficis privats”.
