Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  30.01.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz Trullols / ACN

Els atacs al català arriben a la Comissió Europea

Un grup d'eurodiputats i la Plataforma per la Llengua demanen protecció contra les discriminacions lingüístiques

Men?ame
 

Un grup d'eurodiputats i la Plataforma per la Llengua van demanar ahir a la Comissió Europea que actués per evitar les discriminacions lingüístiques. Sol·licitaven que fossin considerades tan greus com les d'orientació sexual, religió i origen ètnic. Ramon Tremosa, Salvador Sedó, Maria Badia, Raimon Obiols, Raül Romeva, Izaskun Bilbao, Iñaki Irazabalbeitia i el president de l'intergrup sobre Minories i Llengües, el socialista hongarès Czaba Tabajdi, van exigir que la legislació comunitària adoptés 'eines per a combatre' els atacs a la llengua.

El director de la Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, va fer arribar als representants de l'executiu comunitari un informe amb quaranta casos de discriminació lingüística a ciutadans, sobretot per part de l'administració pública. 'Això no s'ho pot permetre un estat que es considera democràtic; hi ha massa casos perquè sigui només una anècdota', es va queixar. En vint-i-cinc d'aquests casos hi ha implicats agents dels cossos de seguretat: de la policia espanyola i de la guàrdia civil. 'Es posa de manifest una actitud de poca sensibilitat per part d'aquests agents cap als ciutadans que en teoria han de servir: els imposen el castellà i sovint s'arriba a les denúncies als jutjats o fins i tot l'agressió física', va dir Mundet.

Tremosa, Sedó, Badia, Obiols, Romeva, Bilbao, Irazabalbeitia i Tabadji van enviar una queixa a l'eurocomissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, i a la d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou. Els eurodiputats consideren 'una disfunció' que 'la legislació de la UE prohibeixi i combati la discriminació per orientació sexual, religió o origen ètnic, però no en els casos en què ciutadans són discriminats per motius de llengua'. I denuncien que 'malauradament, en alguns estats membres, hi ha una política de discriminació sistemàtica de la llengua que requereix una resposta legal d'àmbit europeu'.

Romeva va ser contundent: 'Demanem a la comissària Reding –Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania– que deixi de dir que això és un assumpte intern. La gent confia en Europa com un projecte que serveix per a protegir els seus drets. És frustrant haver estat deu anys treballant perquè el català fos oficial a les institucions europees i no haver-ho aconseguit. I noto que això fa que molta gent deixi de confiar en el projecte europeu... És una qüestió de drets humans, però també de la mateixa idea de la Unió Europea. La UE no pot deixar de ser la garantia dels drets humans.'

Els eurodiputats i la Plataforma per la Llengua proposen de modificar la directiva 2000/78/EC del novembre del 2000 sobre igualtat de tracte al mercat laboral per afegir-hi que tampoc no es pot discriminar un treballador o un candidat en una entrevista de feina pel fet de parlar una determinada llengua. També volen incloure la llengua en la proposta de directiva europea per 'implementar el principi d'igualtat de tracte entre persones, independentment de la seva religió o creença, minusvàlua, edat o orientació sexual'. A més, demanen a Reding i Vassiliou que articulin una directiva específica sobre la no-discriminació lingüística, basant-se en l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals.

El director de la Plataforma per la Llengua va acusar l'estat espanyol de 'no actuar amb prou contundència' contra les agressions, en va criticar la 'manca de sensibilitat' i va demanar que la llengua catalana tingués 'el mateix reconeixement i dret d'igualtat que la castellana'.

Men?ame