Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  29.01.2014  15:43

Autor/s: ACN - Redacció

La FAES s'empesca un informe amb vint arguments contra la independència

La fundació del PP mira de contrarestar els arguments independentistes

Men?ame
 

La fundació FAES, vinculada al Partit Popular, ha publicat un argumentari contra la independència de Catalunya, amb el títol 'Vint preguntes amb resposta sobre la secessió de Catalunya' (pdf). En l'estudi s'afirma que el procés català és il·legal i inconstitucional, es nega que hi hagi motius històrics o greuges entre Espanya i Catalunya i s'alerta dels perills que tindria per a Catalunya una hipotètica independència, resumits en tres conceptes: 'Debilitat institucional, empobriment greu i aïllament internacional.'

Aquest document pronostica una caiguda del 19% al 24% del PIB en els principals sectors, més de quatre vegades més de la baixada del PIB espanyol durant la crisi. 'Fallida econòmica i social', sentencia.

Els arguments que s'hi exposen són els que el PP ha anat repetint insistentment sobre les conseqüències catastròfiques d'una independència de Catalunya. Però ara la FAES els endreça i els aplega en un argumentari: nega el perjudici de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut; nega que els catalans tinguin el dret de decidir; nega (contradient el Consell Assessor per a la Transició Nacional) que hi hagi cap manera  per què el govern espanyol pugui cedir la competència per convocar referèndums, amb frases com aquesta: 'Que [la consulta] sigui consultiva i no vinculant no converteix una consulta impossible en possible.'

I continua negant: diu que Catalunya no entraria a la Unió Europa, que restaria fora de l'OTAN i també fora de les Nacions Unides.

En el pròleg de l'estudi, el secretari general de la FAES, Javier Zarzalejos, ja constata que el procés català, que vol presentar-se com la màxima expressió d'exercici democràtic, 'suspèn tots els criteris que defineixen allò que la democràcia implica en una societat avançada: estat de dret, institucions representatives i pluralitat'.

'Es furten a l'opinió pública els elements d'un debat realment democràtic i plural', diu, perquè es combina 'el menyspreu a la legalitat amb l'ocultació deliberada de tot allò que contradiu les expressions secessionistes'. És especialment dur contra l'argument que enfronta la voluntat popular a la llei: 'Les llibertats i l'autogovern són possibles per la constitució, i no malgrat la constitució.'

Sobre els nacionalismes diu això: 'Acaben essent els agents més profundament divisius de la societat. Tant a Catalunya com al País Basc, el secessionisme nacionalista ha protagonitzat i protagonitza els processos més traumàtics de divisió política i social que s'han produït en el període democràtic que s'obre des de la transició.'

L'argumentari de la FAES es divideix en quatre blocs de preguntes sobre la secessió: per què, com, a quin preu i per a què. En el primer apartat nega que hi hagi motius per a parlar d'una Espanya contra Catalunya, reivindica que els catalans van voler la transició i van votar la constitució. També defensa la sentència del TC sobre l'estatut i diu que Catalunya té el màxim grau d'autogovern. I arriba a la conclusió que 'la secessió és un procés sense raons que es recolza en la invenció d'un greuge inexistent'.

'Ja sabem, per l'experiència del segle XX, què pot arribar a significar un projecte populista'


En el com, l'estudi defineix la via de la secessió com 'un projecte ideològic radical i populista'. 'I ja sabem, per l'experiència del segle XX, què pot arribar a significar això'. Insisteix que la consulta és inconstitucional i il·legal, i que només fóra possible si primer hi hagués un canvi de la constitució. Ni l'estat no pot convocar la consulta, ni pot delegar la competència per fer-ho.

La FAES subratlla que únicament la constitució d'Etiòpia reconeix un procés de secessió de part del seu territori i nega l'existència d'un dret de decidir al marge de la carta magna i del dret. Segons la fundació vinculada al PP és un expressió nacionalista creada pel lehendakari Juan José Ibarretxe.

Així mateix, afirma que el dret a l'autodeterminació no és aplicable a Catalunya perquè es limita a processos de descolonització i de règims no democràtics i que no respecten l'estat de dret.

Caiguda del PIB, fallida econòmica i social


En aquest tercer capítol de preguntes amb resposta, la FAES rebutja que Espanya hagi 'robat a Catalunya' en el passat ni tampoc en el present, i avisa que en cas d'independència Catalunya sortiria immediatament de la UE.

Catalunya, continua l'estudi, seria més pobra, hauria de pagar aranzels, no participaria en els fons europeus, hauria de reorientar el comerç exterior i perdria inversions. Els efectes de la secessió, diu, serien 'devastadors'. En matèria d'exportació, Catalunya pagaria aranzels, els preus pujarien i això faria perdre competitivitat als productes catalans. La conseqüència seria acomiadaments en massa o baixada de sous per a poder continuar venent. L'augment de la desocupació perjudicaria les pensions.

En conclusió, una caiguda entre el 19% i el 24% del PIB en els principals sectors, segons el professor Clemente Polo, més de quatre vegades superior a la que ha tingut el PIB espanyol en aquesta crisi. 'Un procés per a la fallida econòmica i social', diu la FAES.

Sortida de tots els organismes


En l'apartat de 'per a què', l'estudi assegura que Catalunya sortiria de tots els organismes i hauria de tornar a signar tots els tractats, de manera que esdevindria 'irrellevant en el pla internacional'.

Men?ame