28.01.2014 - 11:09
El primer ministre ucraïnès, Mikola Azarov, ha presentat la dimissió del càrrec, ‘una decisió presa per crear la possibilitat d’arribar a un compromís polític que permeti resoldre pacíficament el conflicte’, segons que explica en un comunicatpublicat en la web del govern. El comunicat es difon el mateix dia que el parlament ucraïnès debat, en sessió extraordinària, si deroga les lleis que restringeixen el dret de manifestació.
Azarov diu que ‘durant la confrontació, el govern ha fet tot el possible per aconseguir una solució pacífica al conflicte, per impedir el vessament de sang, l’onada de violència i la violació de drets civils’. Reconeix que la situació que viu Ucraïna és una ‘amenaça per al desenvolupament social i econòmic’ i ‘per a tota la societat’, i que això li ha fet prendre mesures ‘crítiques’, com la de presentar la dimissió. ‘Avui el més important és preservar la unitat i la integritat d’Ucraïna. Això és molt més important que l’agenda o l’ambició personal. Per això he pres aquesta decisió’, conclou Azarov, primer ministre ucraïnès des del 2010.
És incert com acabarà el conflicte, perquè si bé l‘oposició exigia la dissolució del gavinet de ministres –conseqüència de la dimissió d’Azarov–, continua demanat que dimiteixi el president Ianukóvitx i que es convoquin eleccions.
Els disturbis ja s’estenen més enllà de la capital, Kíev, i els manifestants opositors han ocupat edificis municipals d’una desena de ciutats; i no només a l’oest del país, més proeuropeïsta, sinó també a la zona oriental, tradicionalment amb bons vincles a Rússia i on el president Víktor Ianukóvitx ha tingut més suport.
El conflicte va començar al novembre, quan el govern va decidir de no signar l’acord d’associació amb la UE i, en canvi, es va obrir a integrar-se més a Rússia. Durant aquestes setmanes milers de manifestants.
Informació relacionada:
Ucraïna, un conflicte antic que traspassa fronteres
Crida de l’escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als europeus
