La Llista de gener 2014, per Vicent Partal

VilaWeb
Redacció
27.01.2014 - 00:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No sempre és fàcil de trobar un bon convidat perquè ens confeccione La Llista, i a més aquest mes voliem que fóra especial, per ser la primera de l’any. El periodista valencià i director de Vilaweb, Vicent Partal, és el convidat d’aquest mes a ca la Tres deu. Ell ha sigut el personatge que ha confeccionat la llista musical de gener, i hi ha inclòs quinze cançons. Aquest recull, segons el periodista, respon a les cançons que més l’han marcat al llarg de la seua vida.

1. La nit – Raimon

Quan jo era un xiquet encara a la nit m’adormia amb una ràdio sota el coixí. Una nit a Ràdio Peninsular van anunciar que posaven la cançó d’un home que cantava en valencià i es deia Raimon. Va sonar ‘La nit’ i va ser un terratrèmol mental per a mi. Tant que em vaig haver d’alçar del llit i tot. No podia ni respirar…

2. Plens de sol – Remigi Palmero
En els meus anys més joves es barrejaven tot d’influències musicals: cantautors, cançó popular, rock, jazz… Recorde molt especialment aquesta cançó increïble, feta sobre un poema de l’Estellés. Amb Palmero vaig tocar una nit a Benicalap i això ho servaré sempre en la memòria.

3. Carmina Burana – Carl Off
La música clàssica en un poble com el meu on anàvem a escoltar l’assaig de la banda quan érem xiquets sempre se’ns colava a través de peces hit parade. Els Carmina Burana em van fascinar des del primer moment i en gaudisc molt encara avui quan l’escolte.

4. There Was a Time – Ruben Blades
D’aquella mateixa època un poema dur i esgotat de Lou Reed que Ruben Blades cantava acompanyat a la guitarra pel músic mort fa poc. ‘Hi havia un temps en que pensàvem que tot era fàcil’ em va semblar sempre un himne per combatre el desencant

5. Desafinado – Stan Getz
El gran saxofonista i Charlie Byrd van fer una versió enorme de la bossa nova de Jobim. Amb els anys he anat refugiant-me en el jazz més bàsic però de jove m’encantaven aquest tipus d’incursions.

6. Every Breath you Take – Police
La coneguda cançó de Police és una de les meues tonades més insistents. Quan va neixer la meua filla gran li la cantava cada nit i encara me la demana. I Sting és el músic que té més presència al meu iPod.

7. Tubular Bells – Mike Oldfield
Tot un descobriment. Em feia una gran enveja que allò ho hagués gravat un xicot de 18 anys tocant ell tots els instruments. Amb els anys he escoltat la cinta original i la llegenda ha desaparegut perquè el treball de producció de Virgin va ser enorme. Però encara m’entusiasme i col·leccione tot de versions

8. Deu-me una santa – Rafel Subirachs
Una cançó enorme d’un cantant enorme. El món dels cantautors i més concretament dels cantautors catalans i d’aquells que canten grans poetes és una de les nostres riqueses més grans.

Vicent_Partal_a_Vilaweb_(2)

9. Veles i Vents – Raimon
No he pogut tornar a llegir Ausiàs March sense ‘escoltar-lo’. Li ho vaig dir a Raimon i ell va riure. Supose per tant que no sóc l’únic.

10. Still Crazy after all These Years – Paul Simon
No sé si és el que s’acosta més al pop d’entre les meues cançons favorites però l’ambient que recrea em porta a Nova York, una de les meues ciutats més estimades.

11. Tir Na Nog – Alan Stivell
La influència de la música celta ha estat constant en la meua vida i Alan Stivell és un dels músics que més m’ha impressionat.

12. Del Sud – Obrint Pas
No he amagat mai la meua admiració pel grup valencià. Del Sud és un himne que ha actualitzat la meua visió del món i del país.

13. Mambembe – Chico Buarque
Un model de vida, de compromís, de rigor intel·lectual fins i tot més enllà de la seua música.

14. Concert de Boston – Tete Montoliu
La peça més injustament amagada del nostre músic més gran. Una emocionant combinació d’arrel i cosmopolitisme que quan acaba et fa sentir-te ben orgullós d’haver nascut en aquest país petit.

15. Open All Night – Bruce Springsteen
El Boss em fa divertir-me, saltar, cantar de gust. La seua gira amb cançons de Pete Seeger em va sorprendre i capturar alhora. Aquesta cançó em sembla l’apogeu del rock.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any