Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  26.01.2014  11:56

Autor/s: "El Pla d'Urgell. Memòria i paisatge". A cura de Josep Camps i Francesc Foguet, amb fotografies de Marta Benavides. Col·lecció Lo Plançó, 12. Editorial Fonoll

Les festes de la treta

Valeri Serra i Boldú (1935)

Men?ame
 

La comarca d’Urgell algun dia anava en pes a demanar el benefici de l’aigua a la Mare de Déu de les Sogues, que es venera a Bellvís des de primers del segle passat i abans d’aqueixa data al seu Santuari del Miracle, un convent situat no gaire lluny de les cases dels Arcs, poblet agregat de Bellvís.

Per tal d’assolir l’aigua demanada, es feia la treta de la Santa Imatge des del cambril fins a baix al claustre del convent, la qual cosa tenia lloc solemnialment «al punt de la mitja nit, quan tot lo criat observa lo més profund silenci, quan los astros volten enmig de sa carrera, a l’hora que lo Divino Salvador, sol de justícia, se desprengué de la Divina Aurora, quan isqué del Talamo virginal de sa Mare immaculada».(11)

Els pobles que acudien a implorar aqueix favor celestial a Bellvís eren cinquanta-quatre, els quals procedien de la següent manera: quan la sequera amenaçava bleir els sembrats, l’Ajuntament de Bellvís acordava votar la treta, i així ho anaven a comunicar als pares Trinitaris que custodiaven la Mare de Déu de les Sogues. Acte continu es circulaven invitacions als pobles que constituïen la comarca de les Sogues, i aquests pobles agrupats i dividits en vuit colles anaven a Bellvís el dia que se’ls assignava honorant a la Verge amb fervorosos cultes.(12)

Modernament no es verifiquen les festes de la treta, però en molts pobles del pla d’Urgell invoquen encara a la Mare de Déu de les Sogues quan l’eixut és manifest, entre ells a Linyola, on li ho demanen fent-li una novena i cantant-se al final d’ella els goigs anomenats de pluja, que comencen així:

Puix sou refugi sagrat,

amparo segur i guia:

aigua enviau-nos, Maria,

en esta gran sequedat!(13)

Al mateix poble de Linyola durant la primavera invoquen el benefici de la pluja a la processó del Dijous Sant a la nit. La quitxalla va al davant de tot, clamant:

Mare de Déu de les Sogues,

deu-mos l’aigua a portadores!

Sant Cristo de Balaguer

deu-nos aigua que mos convé!

Serà bo d’afegir, tractant de la Mare de Déu de les Sogues, que a Bellvís, durant el temps de pregàries, es despulla la imatge dels seus vestits de gala i se li imposen vestits negres.

Tant a Bellvís com als pobles que la invoquen, si les pregàries han estat ateses, com és cosa freqüent, se segueix una festa de gràcies, en la qual canten els goigs a propòsit.

També la Mare de Déu de l’Horta, venerada a Ivars d’Urgell, és invocada pels veïns del poble amb novena de pregàries i cant de goigs o lamentacions, en les quals es diu a l’entrada:

Puix sou la Mare de Déu,

que ens obriu del cel la porta;

Dau-nos pluja, puix podeu,

Verge Maria de l’Horta.

Les posades són igualment fervoroses, i entre elles és de notar la següent:

Per ço tot est veïnat

vos venim a suplicar

que hajau de tots pietat

i aigua nos vullau donar;

no cessarem de clamar

pietat, pietat, Mare nostra!

Dau-nos pluja, puix podeu,

Verge Maria de l’Horta!(14)

(11) Paraules del pare trinitari fra Josep Manuel Torrentó, en la seva Narració històrica de l’aparició de Maria Santíssima i descobriment de la seva angelical imatge que, baix lo títol singular de Les Sogues, és adorada per mare, tutelar, protectora i patrona de tot l’Urgell, Barcelona, Impremta Viuda Aigüesvives, 1799, p. 70. [Nota de l’autor.]

(12) Detalls més minuciosos es trobaran a l’obra La Virgen de les Sogues, Patrona de Urgel. Relación histórica de la devoción que ha profesado la llanura de Urgel a tan santa imagen, por Valerio Serra y Boldú, Lérida, 1902. [Nota de l’autor.]

(13) Coples a Maria Santíssima de les Sogues per a lograr lo benefici de la pluja, Lleida, Impremta de Corominas, 1854. [Nota de l’autor.]

(14) Lamentacions que en temps de necessitat d’aigua se canten a la Verge Santíssima venerada en l’Horta d’Ivars d’Urgell, Cervera, en la Impremta de J. Casanoves. [Nota de l’autor.]

Valeri Serra i Boldú, «Processons de penitència», dins Arxiu de tradicions populars, vol. 2, Barcelona, Impremta Casa de la Caritat, 1935, p. 48-49.

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d'Urgell.