Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  23.01.2014  12:37

2014: ha arribat el moment que actors externs ajudin a conduir el procés català?

El Col·lectiu Emma demana implicació de la comunitat internacional

Men?ame
 

'L'objectiu immediat de tots hauria de ser ajudar a trobar el camí perquè els catalans es puguin expressar', diu el Col·lectiu Emma en un article publicat avui en diversos idiomes i que demana implicació internacional per a desencallar el procés. Una implicació que hauria de 'garantir que prevalgui la voluntat de poble expressada lliurement'.

Heus ací l'article, traduït al català (l'original, en anglès)

 «2014: Ha arribat el moment que actors externs ajudin a conduir el procés català?

Els catalans han emprès un camí que els podria portar cap a la independència de la seva nació respecte d'Espanya. Els motius que addueixen per voler emprendre aquest camí –històrics, culturals, econòmics, socials i polítics– han estat explicats a bastament i cada vegada hi ha més sectors que en reconeixen la validesa. Alguns han pres la decisió de cercar una alternativa a l'actual marc polític quan han vist que totes les propostes per contribuir a reformar l'estat fins a convertir-lo en una veritable 'nació de nacions' són rebutjades, sovint amb el greuge afegit d'un tractament humiliant. I, últimament, amb un enduriment de les posicions de l'altra banda i amb una tendència a retrocedir cap a polítiques intolerants que recorden els temps passats de la dictadura que se suposa que Espanya ha superat. Molta gent pensa que no actuar ara voldria dir acceptar el paper de subordinació que l'ordre espanyol establert reserva, actualment i al llarg de la història, a Catalunya i el resultat final seria sucumbir al pla d'assimilació completa elaborat per Espanya.

Ara, els catalans han dissenyat el propi pla, i fins ara han ensenyat al món com s'haurien de fer les coses. Amb paciència, actuant només quan les seves propostes hagin estat rebutjades reiteradament. De manera inclusiva, confiant en les forces de tots els segments de la societat i sense rebutjar ningú per cap motiu. De manera pacífica, sortint al carrer centenars de milers de persones per declarar la seva determinació, sense mostrar cap hostilitat envers els altres i rebutjant qualsevol forma de violència. De manera democràtica, perquè els seus representants electes actuen d'acord amb els desigs del poble en comptes de dictar el programa des de dalt, i aconseguint unir socis improbables de dreta i esquerra en una àmplia coalició. De manera responsable, amb la majoria de les forces polítiques –excloent només les que s'han exclòs elles mateixes des del principi–, treballant per aconseguir un acord i tirar el procés cap endavant. I amb una mentalitat oberta: fins i tot ara, els líders catalans s'ofereixen a explorar amb els seus homònims espanyols totes les opcions d'un acord en comptes de tancar-se en banda i fer accions unilaterals. Si això no té tots els elements d'una revolució de vellut, llavors què és?

El 2014 serà un any crucial per a Catalunya. Tots els indicis –l'equilibri de forces polítiques al parlament, la constància en els resultats de totes les enquestes d'opinió i les impressionants manifestacions, per no parlar de la falta d'alternatives creïbles per la banda unionista– indiquen que s'ha arribat a un punt de no-retorn. La majoria de catalans volen un veritable canvi, i els seus representants s'han compromès a disposar els mitjans perquè decideixin cap a on ha d'anar aquest canvi. La seva proposta –i la manera òbvia d'esvair tots els dubtes sobre les intencions dels catalans – és un referèndum sobre la qüestió, molt semblant al que s'ha previst de fer a Escòcia el mes de setembre. Fora de les fronteres d'Espanya ningú no qüestiona seriosament la legitimitat d'aquesta manera d'actuar. En canvi, les institucions espanyoles –amb el govern i l'oposició units en una demostració inquietant d'intransigència sobre aquest aspecte– s'entesten a impedir-ho. Així és com estan les coses a principis del nou any: en un punt mort ben complicat.

***

Fins ara, la resposta oficial en els cercles internacionals és que la situació catalana és un assumpte intern d'Espanya. Tanmateix, tothom sap que, independentment de la manera en què es desenvolupin els esdeveniments, les conseqüències no s'aturaran a la frontera i que, si es deixa que s'eternitzi, la incertesa actual serà perjudicial per a tothom –a Catalunya, a Espanya i més enllà–. Si la part espanyola no es vol moure i si es continuen blocant per raons tècniques, o simplement s'ignoren, totes les propostes procedents de Catalunya caldrà alguna mena d'implicació de terceres parts per tal de superar el punt mort. Els bons oficis d'actors externs podrien ajudar realment Espanya a arribar al seu punt d'inflexió. Per molt que es resisteixin a la idea, la gent d'allà i també els polítics hauran d'acceptar el fet que, parafrasejant les paraules del primer ministre Cameron sobre Escòcia, no es pot mantenir els catalans a Espanya contra la seva voluntat.

Ara per ara probablement només caldria una certa dosi de diplomàcia discreta. Els actors estrangers, que tenen una influència evident sobre una Espanya econòmicament entrampada i políticament tocada, podrien fer servir aquesta influència per empènyer els seus polítics a fer una cosa sensata. Ja hi ha hagut algun gest públic en aquest sentit i probablement també uns quants en privat. Tot i que, fins i tot en aquests primers moments, potser també convindria un toc d´atenció més seriós. Especialment per a garantir que no hi hagi joc brut –i, esperem, que no hi hagi violència– per part d'aquells que creuen que els seus interessos es poden veure amenaçats per allò que triïn els catalans.

I també tots haurien de tenir molt clar que les coses han arribat a un punt en què qualsevol intent de deixar de banda el poble català –negant-li el dret de parlar, aplicant tàctiques intimidatòries als seus líders o intentant alguna maniobra d'última hora a porta tancada– no ajudarà a resoldre el problema, sinó que només l'ajornaria i l'agreujaria. L'únic resultat acceptable des d'un punt de vista democràtic en aquest moment és una votació, i l'objectiu immediat de tots hauria de ser ajudar a trobar el camí perquè els catalans es poguessin expressar. I llavors, si realment decideixen que volen un estat independent, serà responsabilitat de tothom vigilar el procés subsegüent per tal de garantir que prevalgui la voluntat del poble expressada lliurement.»

Men?ame