22.01.2014 - 06:00
Patrice Émery Lumumba va ésser un dels caps independentistes congolesos i el primer dirigent elegit democràticament de la República Democràtica del Congo (RDC). Fou assassinat fa cinquanta-tres anys, el 17 de gener de 1961, en circumstàncies que encara no s’han pogut esclarir.
Lumumba, un referent de la lluita anticolonial a l’Àfrica, va ser exclòs del poder perquè es va oposar a la secessió de la província de Katanga, secundada per Bèlgica i rica en minerals. El successor, Joseph-Desiré Mobutu, amb els seus escamots, va arrestar Lumumba i el va executar. La seva mort fou la culminació d’una turbulenta etapa política al país, coneguda com la crisi del Congo.
Els ciutadans congolesos i de tot el món han recordat a Twitter el dirigent en l’aniversari de la seva mort:
Patrice #Lumumba fou assassinat avui fa cinquanta-tres anys. El país i la regió pels quals va morir continuen esmicolats.
Avui, l’any 1961, Patrice #Lumumba fou executat i va deixar el #Congo sense el seu més gran innovador, impulsor de canvi, inspirador i amant de l’Àfrica! Et recordem!
Fa cinquanta-tres anys, Patrice Lumumba i dos companys seus foren assassinats. Cc @Survie @Billetsdafrique
Van esmicolar-ne el cos i el van llançar en un dipòsit d’àcid. Cinquanta-tres anys després, ningú no ha assumit encara aquell acte.
L’última carta que va escriure a la seva dona, Pauline, abans de morir s’ha compartit molt en línia, aquests dies. El bloc comunitari Quartier Libres ha publicat el text, on Lumumba escriu [fr]:
L’únic que puc dir és això: mort o viu, lliure o empresonat, no és una cosa personal.
És sobre el Congo, el nostre malaurat poble, la independència del qual han transformat en una gàbia. […] I no estem sols. L’Àfrica, l’Àsia i els pobles lliures o que lluiten per la seva llibertat a tots els racons del planeta sempre seran al costat dels milions de congolesos que no abandonaran la lluita mentre hi hagi un colonitzador o mercenari al país.
Als meus fills que deixo, i que potser no tornaré a veure mai més, els vull dir que el futur del Congo és bo i que espero d’ells, i de cada congolès, que compleixin la sagrada tasca de restablir la nostra independència i la nostra sobirania. Sense dignitat no hi ha llibertat, sense justícia no hi ha dignitat i sense independència no hi ha homes ni dones lliures.
A la revista CeaseFire, Georges Nzongola-Ntalaja, professor d’estudis africans i afroamericans de la Universitat de Carolina del Nord, i Jonathan Jacobs, un escriptor i activista londinenc, explicaven la importància del llegat de Lumumba [en]:
D’acord amb informacions no confirmades, Walter Kansteiner, secretari d’estat sobre Afers Africans dels EUA amb el president George W. Bush entre el juny del 2001 i el novembre del 2003, va dissenyar un pla per a dividir el Congo en quatre països. La justificació per a aquesta balcanització era que, en les dimensions actuals, el país era massa gros i ingovernable. […] De fet, això podria facilitar l’accés a recursos i fer més fàcil transferir-los als mercats exteriors. […] La realitat és que els seus projectes de recolonitzar el Congo sempre toparan amb la determinació del poble congolès en la defensa de la seva unitat, el patrimoni nacional i la integritat territorial. El llegat de Patrice Lumumba, Pierre Lulele, André Kisase Ngandu i molts més màrtirs empeny les dones, els homes i els infants a cridar ‘no’ a la balcanització i ‘sí’ a un ‘Congo unit’, a una ‘nació forta’.
