18.01.2014 - 06:00
Aquesta setmana començava amb un acte que prometia, sobretot per la pregunta, ben encertada, que plantejava un debat obert i estructural sobre el món del vi avui a Catalunya: ‘Vi i enoturisme, motor econòmic d’un país que ni beu ni veu el seu propi vi?’. Hem recollit les opinions i concusions dels participants en el debat. Són les de Joan Gómez Pallarès, Lluís Tolosa, Ruth Troyano, Raul Deamo, Manel Colmenero Larriba i Alicia Estrada.
JOAN GÓMEZ PALLARÈS, autor del bloc Devinis i autor del llibre ‘Vinos naturales en España’
«Les meves idees per a la taula rodona de dilluns passat a la Moritz:
1. L’home és la mesura de totes les coses, també al món del vi.
2. De Vitruvi a Leonardo, de Leonardo al segle XXI, quan l’home posa la seva mirada sobre un territori el converteix en paisatge i si hi planta ceps, en paisatge vínic.
3. El més imnportant, doncs, per conèixer realment, per explicar de veritat què és un vi i com es fa, és conèixer qui el fa i on el fa, celler i paisatge, persona i pensament.
4. És fals que el concepte de ‘tourisme’ neixi amb l’explosió Grand Tour als segles XVII i XVIII. Neix amb Heròdot I, Pausànies I el segueix, d’una manera inconscient potser, amb els viatges d’estudis i de plaer als segles II i A.C., amb itineraris precisos i ben coneguts. I amb Plini el Jove, potser també. Si hagués pogut, m’hi hauria deturat un moment perquè aquest Plini, en les cartes on explica la mort del seu oncle (Plini el Vell, el naturalista) a l’erupció del Vesuvi, parla del ‘turisme’ avant-la-lettre, i diu que ‘no entén com la gent arrisca les seves vides, s’embarca i fa grans travesses per veure meravelles quan el més hermós i insospitat ho té a tocar de casa.’
5. Ho hauria lligat amb el primer llibre, del segle XVII, que teoritzava sobre el Grand Tour, ‘Viatge al centre de la terra’ es titulava. El centre de la terra era Itàlia, llavors. Ara, i en termes del que estem parlant, el centre de la terra és allà on som, on vivim, mengem i bevem.
6. En conclusió, el que hem de fer, doncs, és conèixer el centre de la terra que és més a la vora nostra, els paisatges que fan vi, les terres que fan vi, les persones i els cellers que fan vi allà on som i vivim. I després, ja ‘agafarem el barco’ i anirem a conèixer les meravelles que hi ha més lluny de casa. I el centre del món serà sempre allà on ens desplacem i allà on fixem el nostre interès per un paisatge, per uns ceps, per unes persones que entenen el pas del temps i la immortalitat d’una manera una mica diferent a com l’entenen, potser, 200 km més al sud. L’essència, però, serà sempre la mateixa i aquesta hauria de ser l’aspiració de qualsevol que es plantegi rebre ‘turistes’/visitants: explicar l’essència de les coses.
7. I ho hem d’explicar: al vi s’hi entra a través de la vinya i no del celler, del paisatge i de les persones, no dels tastos de bata blanca o pitet, de la baixada en autocar davant un celler i la passejada en tren per no sé on…Cal revaloritzar el fet del ‘turisme enòfil’, cal deixar de banalitzar-lo i cal convertir-lo en una peça més del turisme cultural d’una terra (gastronomia, plats, vins, receptes, esglésies, costums, llengües) i deixar de pensar que les gents que ens visiten són tontes i no volen saber res. Cal donar-los informació i sentiment, sempre al nivell que vulguin i puguin acceptar i això només ho poden fer (era la meva idea final) els que més saben, els que coneixen tots els processos del paisatge convertit en vi, perquè ho han fet ells mateixos. Cal gent molt preparada i motivada, gent que conegui a fons les coses per adaptar el seu discurs. Qui res no sap o s’ha après de memòria dues coses, poc podrà adaptar el seu nivell: sempre es quedarà a la superfície de tot.
8. Altres tipus d’enoturisme (no m’agrada el concepte, ja ho he dit abans, jo parlo de cultura d’un territori, on tot hi cap) són maquillatge, maneres de passar el temps, disfresses de parc temàtic al voltant, no del vi i del que significa en un territori, sinó de la ingesta d’alcohol, del menjar mal entés i del ‘hi, hi, ha, ha’. A mi això darrer no m’interessa gens.»
LLUÍS TOLOSA, sociòleg i autor de diversos llibres i guies de vins
«Els vins catalans ja han assolit el repte de la qualitat. Les valoracions dels grans crítics de vins ens situen entre els millors vins del món. Així són valorats els vins negres del Priorat, els nostres grans caves de reserva, i en els últims anys també alguns vins de Costers de Segre, Montsant, Empordà i altres denominacions d’origen catalanes. Però sembla que els propis catalans encara no ens ho creiem, veient les dades de consum. I podem trobar decenes d’explicacions, tant en l’oferta com en la demanda. Que els nostres vins han perdut identitat seduïts per les varietats forànies. Que Rioja va començar a promocionar-se els anys 70. Que els supermercats i restaurants catalans no ofereixen molts vins catalans. Que no podem competir amb els preus dels vins d’altres zones. Que hi ha boicot als vins catalans. Que tenim gustos internacionals i ens agrada tastar d’aquí i d’allà. Etcètera. Però la veritat és que jo veig una gran oferta i un enorme interès pels vins catalans. El problema és la distància entre l’oferta i la demanda. Per mi, la clau es que molts catalans no coneixen els vins catalans. Ens falla la comunicació. I no es pot estimar allò que no es coneix. I el mateix passa amb l’enoturisme. Amb més de 500 cellers al voltant Barcelona, la tercera ciutat més turística d’Europa, podríem ser una de les destinacions enoturístiques més importants del món. Però els milions de turistes que passen per Catalunya no s’enteren que aquest és un país de vins. I és lògic, si nosaltres no consumim els nostres vins i no visitem els nostres cellers, tampoc ho faran ells. Tenim grans vins i tenim un potencial enoturístic brutal. Només falta una mica de comunicació.»
RUTH TROYANO, periodista vinícola
«Vivim una efervescència d’estima envers el vi català, tal com es va posar de manifest en la convocatòria de dilluns, però tot sovint això no es tradueix en un increment del consum del vi d’aquí. Cal més responsabilitat per part de tots per fer –com amb la llengua– una discriminació positiva envers al consum del vi català. Tenim una gran riquesa i diversitat al país, vins de gran qualitat amb RQP (relació qualitat preu) molt interessant, i tenim l’oportunitat de conèixer totes les experiències amb l’increment de l’oferta enoturística. Dotze Denominacions d’Origen –incloent-hi cava– i molta passió per part dels elaboradors. No obstant, per enfortir el turisme enològic calen professionals que sàpiguen crear relats i ‘storytelling’ al voltant de cada projecte vitivinícola, que és diferent. Cal fer un incís en l’autenticitat de cada història que és, finalment, la que omple de valor l’ampolla de vi.»
RAUL DEAMO, realitzador del documental ‘Deconstruint el vi català’.
«Sembla que a Barcelona i a les grans ciutats som tant cosmopolites i oberts que moltes vegades ens oblidem dels nostres propis vins. Existeix un cert desconeixement en relació al nostre patrimoni vinícola. No passa tant en el pobles de Catalunya, que tenen més consciència del territori i del vi que consumeixen per proximitat. En el nostre documental hem volgut donar resposta a aquesta situació intentant explicar la història, la diversitat, la identitat i la innovació dels nostres vins i tot allò que els envolta. El vi no és només una beguda alcohòlica, és un producte cultural i una part de la identitat d’un territori.»
MANEL COLMENERO LARRIBA, soci fundador d’Ocio Vital-Food Wine Tours i autor de la guia ‘Rutas del vino. Bodegas de España para visitar i recomendar’.
«Les meves conclusions:
-La nostra diversitat de territoris, paisatges i vi es una fortalesa, per la seva diversitat, però al mateix temps una debilitat alhora de dirigir-se a un consumidor que cada cop està més infoxicat.
-El consumidor sap molt bé el que vol, distingeix perfectament la qualitat i el bon servei, no se’l pot menystenir amb un producte que no assoleixi les seves expectatives.
-Els negocis sostenibles només poden estar orientats al consumidor, ha de ser l’eix de les nostres empreses i dels nostres projectes enoturístics.
-L’enoturisme es la nostra principal ensenya empresarial, cal donar-li la importància que pertoca per tal de distingir-nos i reforçar el nostre posicionament davant la persistent globalització del mercat.
-Cal fer una campanya de comunicació que permeti oferir Catalunya com una proposta unitària, un país de vins, potenciant les singularitats territorials però comunicant-la com una proposta única i enriquidora pel consumidor, plena de beneficis.
-Les persones que s’encarreguen de fer les visites han de saber de vins, han de saber de turisme i adaptar-se a les expectatives dels visitants.
-La principal recepta de l’èxit és estimar el que fas i estimar a qui ve a conèixer el que fas. És una qüestió de respecte mutu, una qüestió d’amor i de buscar el maridatge perfecte, el que sigui mes harmònic i substancial per unes bones relacions sentimentals.»
L’acte es va fer a l’antiga fàbrica Moritz de Barcelona el 13 de gener, i el va organitzar l’empresa Ocio Vital per celebrar el seu desè aniversari. Durant l’acte es van poder visionar els documentals ‘Plantant una llavor’ dedicat a la Conca de Barberà i ‘Deconstruint el vi català’. També es van tastar els vins dels cellers Alta Alella, Tomàs Cusiné, La Vinyeta, Castell d’Enclús i Finca Parera.
ALICIA ESTRADA, responsable del bloc Vinoturismo i autora de la guia ‘Los 100 mejores vinos por menos de 10€’.
Es consumeix poc vi català, però també és cert que es consumeix poc vi en general. La raons són diverses:
Vivim un canvi de model de consum: del restaurant a casa, i haurem d’ajustar aquest canvi. Per altra banda, haurem de treballar molt més en promoció. S’ha de donar més visibilitat al vi i normalitzar el seu us responsable, per cultura i manera d’entendre la vida, la festa, l’amistat, etc. El vi s’ha de vincular al territori, però també a les persones. És un dels àmbits que més fa per mantenir viu el sector primari, el paisatge i una forma de vida que es perd sense remei.
Un altre factor clau serà la comunicació amb el consumidor. S’ha de treure el vi de l’esnobisme amb el qual sovint el presentem i que el redueix a un món d’iniciats. Finalment, parlaria de millores en la comercialització. El mercat es presenta excessivament atomitzat i hi ha manca de recursos i tecnologia que faciliti la venda directa.
Pel que fa a l’enoturisme, hi ha una manca de diàleg entre el sector del vi i el turisme. El vi s’ha d’adaptar al sector serveis i apostar per l’enoturisme com una via real de negoci per als cellers. El gran repte és la professionalització del sector.
