17.01.2014 - 12:34
Una Escòcia independent tindria un tracte especial dins la Unió Europa. Ho admet el govern britànic, que al mateix temps avisa que amb la independència Escòcia quedaria fora de la UE i el procés per a tornar-hi seria llarg i complex. D’aquesta manera, el ministre d’Afers Estrangers britànic, William Hague, ha suavitzat el seu discurs sobre la pertinença d’Escòcia a la UE.
En una entrevista a la BBC Radio Scotland, coincidint amb la presentació del novè informe del govern britànic contra la independència, Hague ha tornat a dir que ‘marxar del Regne Unit vol dir marxar de la UE’ i que Escòcia hauria de demanar-ne de nou l’adhesió. En referència a la proposta del seu govern de votar el 2017 la permanència de tot el Regne Unit a la Unió, ha assenyalat que els escocesos tindran ‘dos referèndums per a decidir si volen marxar de la UE’, i ‘l’un serà el 18 de setembre d’enguany’.
Admet que Escòcia seria readmesa a la UE, tot i que ha argumentat que es faria a través ‘d’un procés d’incerta durada i de resultat desconegut pel que fa als termes de la negociació’. ‘Seria un gran cost, i significaria pagar més per aconseguir menys de la Unió Europea’, ha defensat el ministre, que considera que els escocesos haurien de discutir amb Brussel·les la seva possible entrada a l’euro o a Schengen, i que perdrien el ‘xec britànic’ que Thatcher va negociar per al Regne Unit.
Novè informe contra la independència
William Hague presenta aquest divendres a Glasgow, Escòcia, el novè informe del govern britànic amb arguments contra la independència. El text se centra en la influència internacional del Regne Unit i argumenta que una Escòcia independent perdria pes a món, tant políticament com econòmicament o militar.
Segons l’informe, el Regne Unit té una de les xarxes diplomàtiques ‘més àmplies, respectades i influents del món’ i dóna feina a ‘14.000 persones en 267 ambaixades, altes comissions i consolats en 154 països i 12 territoris d’ultramar’. El text també analitza ‘com els negocis amb seu a Escòcia es poden beneficiar directament dels esforços per protegir els interessos econòmics del Regne Unit’ i esmenta en concret les exportacions de whisky.
A més, l’informe de Londres analitza les implicacions de la independència pel que fa a la continuació d’una Escòcia independent a la Unió Europea o l’OTAN, i assegura, com ha avançat el ministre, que en quedaria fora i hauria de renegociar-ne l’adhesió.
Resposta d’Edimburg
La vice-primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha respost a Hague a través d’una carta on li demana que ‘admeti’ que la ‘major amenaça’ per la permanència d’Escòcia a la UE és el referèndum que el seu govern ha promès per al 2017.
A més, Sturgeon assegura que està ‘alarmada i decebuda’ després de publicar-se a la premsa escocesa que el govern britànic ‘cerca suport en uns altres governs per argumentar contra la independència escocesa’. Es refereix als contactes que sembla que van tenir els governs britànic i l’espanyol –confirmats per Londres, per bé que diuen que sense cap mena d’acord– i de les informacions que apunten que Cameron va demanar suport a Vladímir Putin per evitar la independència.
‘Si aquests informacions són veritat i el govern britànic intenta encoratjar governs d’arreu del món perquè s’oposin a la independència d’Escòcia, el govern del Regne Unit trenca l’acord d’Edimburg’, que preveu que Londres i Edimburg han d’actuar amb bona fe en tot el procés fins al referèndum, diu la líder escocesa a la seva carta.
