Campanya perquè Artur Mas no es reuneixi amb el xenòfob Roberto Maroni

  • El president de la Llombardia, de la Lliga Nord, va arribar ahir a Barcelona

VilaWeb
Redacció
17.01.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president de la Llombardia, el xenòfob Roberto Maroni, va presentar ahir a horabaixa a Barcelona l’Exposició de Milà 2015. I avui té prevista una reunió institucional amb el president Mas, de la qual vol treure el màxim profit mediàtic. Tanmateix, l’arribada de Maroni no ha passat per alt a les entitats que lluiten contra el feixisme, que ja han demanat a Mas que no s’hi reuneixi. SOS Racisme ha emès un comunicat en què insten el president català a no reunir-se amb el dirigent de la Lliga Nord, un partit que ‘es caracteritza pel seu discurs racista i feixista’; i recorda que ‘té vincles reconeguts amb el Front Nacional de Le Pen o amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya’. L’Amical de Mauthausen també ho ha demanat en una piulet, fent ús de l’etiqueta #MaroniFotElCamp. I Unitat contra el Racisme i el Feixisme ha promogut una campanya a la plataforma Change.org en què recull signatures per a fer una petició a Mas perquè no s’hi reuneixi.

El govern català, a diferència del govern llombard, no ha fet gens de publicitat d’aquesta trobada, que és inevitable des d’un punt de vista institucional, no tan sols perquè Maroni és el president de la Llombardia sinó perquè és també el president de l’associació Quatre Motors per a Europa, de la qual Catalunya forma part. La reunió, de moment, no s’inclou en l’agenda pública de demà del president Mas.

A les xarxes socials molts internautes s’han expressat contra la reunió. El candidat d’Iniciativa a les eleccions europees, Ernest Urtasun, o l’escriptor Quim Monzó, en són dos exemples. Vegeu-ne una petita mostra:

Dirigent de la Lliga Nord, partit amb contactes amb Plataforma per Catalunya

L’historial xenòfob de la Lliga Nord, partit del qual Maroni és un dels màxims dirigents, és ben conegut, com també els lligams i l’amistat amb el Front Nacional de Le Pen i amb més partits d’extrema dreta. També és coneguda la simpatia, sovint no corresposta, vers els diversos moviments nacionalistes i secessionistes d’Europa. El partit no es cansa de cercar aliats nacionalistes en nacions sense estat i, si pot ser, que prediquin idees igualment xenòfobes. Aquest afany va portar el diari del partit, La Padania, a publicar el dia 6 de novembre aquesta entrevista amb Enric Ravello, secretari de relacions nacionals i internacionals del partit racista de Josep Anglada, Plataforma per Catalunya (PxC), amb el qual la Lliga Nord ja havia mantingut contactes anys enrere, però que darrerament s’han accentuat fins al punt d’esdevenir públics. Com a curiositat, PxC és presentat a l’entrevista amb com ‘partit independentista català’.

Maroni, de marxista-leninista a ministre de l’Interior més xenòfob de Berlusconi

Llicenciat en dret, Maroni havia militat d’adolescent en un grup marxista-leninista de la seva ciutat natal, Varese. L’any 1979, però, coneix Umberto Bossi, amb qui funda, el 1984, la Lliga Llombarda, embrió de la Lliga Nord, partit fundat el 1989. El 1992 ja esdevé diputat i portaveu del grup parlamentari de la Lliga Nord durant vuit mesos.

Malgrat el caire secessionista de la Lliga Nord, el partit ha format part dels diversos governs italians de Silvio Berlusconi. I sempre amb un pes decisiu. Entre el 1994 i el 1995, és ministre d’Interior i vice-president del consell de ministres del primer govern de Berlusconi. En el segon i el tercer governs del ‘cavaliere’, Maroni és ministre d’Ocupació i Polítiques socials, entre el 2001 i el 2006. Després de l’etapa Prodi, el 2008 Berlusconi pot tornar a formar govern gràcies al suport de la Lliga Nord i Maroni torna a ser nomenat ministre d’Interior, càrrec que ocupa fins el 2011. Entremig, l’any 2009, és investigat per finançament il·legal pel fiscal de Milà, però el fiscal de Roma acaba arxivant el cas.

Legalitza les rondes nocturnes de ciutadans voluntaris contra el immigrats il·legals i fomenta la presa de les empremtes dactilars als nens gitanos

És en aquest darrer període, com a ministre d’Interior, en què promou les llei més xenòfobes. A més del controvertit decret de seguretat, aprovat en primera instància l’any 2008 i modificat el 2009, Maroni va promoure lleis molt i molt contestades, com la legalització de les rondes nocturnes de vigilància contra criminals i immigrats il·legals formades per ciutadans voluntaris, o la llei que fomentava la presa d’empremtes digitals als nens gitanos ‘per a lluitar contra les xarxes delictives de menors’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any