Els liberals de l’Eurocambra estudien el referèndum d’independència a Catalunya

  • L'eurodiputat Ramon Tremosa presenta a la cúpula de la formació els plans per a la consulta

VilaWeb
Redacció
15.01.2014 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La situació de Catalunya i el referèndum d’independència del 9 de novembre va ser ahir un dels temes de la reunió del partit liberal europeu al Parlament Europeu d’Estrasburg. L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, presentà davant la cúpula de l’ALDE, el tercer partit de la Unió Europea, la pregunta del referèndum i els plans amb què treballa el Parlament de Catalunya per poder-lo fer.

La presentació va comptar amb la presència del president del grup dels liberals a l’Eurocambra, el belga Guy Verhofstadt. Tremosa farà arribar als seus companys de partit europeu el memoràndum que la Generalitat ha enviat als vint-i-vuit estats de la UE per exposar el cas català.

En la presentació, va remarcar que el moviment independentista és liderat per la societat civil, i no pels partits, i va citar els articles sobre el tema que ha publicat, per exemple, el ‘Financial Times’. Tremosa va recordar la manifestació de la Diada del 2012 i la Via Catalana del 2013, i va assegurar que eren el resultat ‘del fracàs dels intents dels catalans de reformar federalment Espanya’ i la seva conclusió que l’única via endavant era la independència.  

Va exposar la pregunta amb dos apartats que havien pactat els partits catalans, i va assegurar que representaven la majoria de les sensibilitats del Parlament. ‘Amb aquestes dues preguntes donem l’oportunitat al govern espanyol de formular una proposta federal’, va dir Tremosa.

‘És un tema de credibilitat’, va dir en referència a si es farà el referèndum o no. L’eurodiputat va recordar que, tot i que Mariano Rajoy defensa que no hi haurà consulta a Catalunya, la majoria de la premsa internacional ‘la posa en l’agenda de les eleccions internacionals’, juntament amb l’escocesa.

Tremosa ha dit que el ‘pla A’ del govern català, fer un referèndum amb l’acord d’Espanya, s’intentarà durant aquests mesos. Després, va dir, hi ha l’opció de fer la consulta d’acord amb la legislació catalana i, si no, un ‘pla C’, que serien les eleccions plebiscitàries. Tremosa va remarcar que aquest full de ruta ja el va deixar ‘molt clar’ el president Artur Mas quan va fer una conferència en el ‘Friends of Europe’ de Brussel·les, fa un any i mig.

La qüestió catalana, la més important per als liberals el 2014

Tremosa va valorar molt positivament l’exposició al grup parlamentari de la qüestió catalana, que va assegurar que era la ‘més important que tenen els partits liberals el 2014’. ‘Les comparacions amb Escòcia han sovintejat, han fet preguntes sobre què passaria amb la Unió Europea, amb l’euro, s’han denunciat les pressions d’Espanya’, va explicar després de la reunió.

Es va mostrar satisfet de l’interès que havia suscitat: ‘He estat més de mitja hora responent’, va dir. I va afegir que havia tornat a ‘sentir manifestacions pro-catalanes, si més no des del punt de vista de deixar que els catalans puguin decidir’. ‘L’interès hi és, i poder donar informació i respondre a preguntes és bàsic’, va dir.

Per Tremosa, ‘la UE sempre ha donat respostes pragmàtiques als reptes imprevistos’ i això també serà així en el cas que Catalunya s’independitzi de l’estat espanyol: ‘Hi ha eurodiputats i càrrecs del partit liberal que fa més d’un any que donen suport a la causa catalana’, va dir, cosa que no creu que canviï després de les europees del mes de maig, quan UPyD podria demanar d’entrar al grup parlamentari. ‘Són consistents, coherents amb tot això que han dit avui i que anaven dient aquests darrers mesos’, va assenyalar Tremosa en referència als seus companys de partit. En l’últim congrés de la formació ALDE a Londres, per exemple, els representants dels partits liberals europeus van aprovar una esmena en suport del dret de decidir català.

L’ALDE és al tercera força del Parlament Europeu. Integra Convergència i Unió, el PNB, els liberal demòcrates de Nick Clegg, al Regne Unit, o el partit del primer ministre d’Holanda, Mark Rutte, de l’eurocomissari finlandès Olli Rehn, o del secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any