Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  12.01.2014  00:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

'Les retallades són una vergonya'

Men?ame
 

Així s’expressava fa unes setmanes el germà José M. Viadero, director tècnic de la Fundació Juan Ciudad, i membre de l’Orde dels Germans de Sant Joan de Déu.

I és per això, que el 17 d’octubre i davant les Corts Valencianes, es manifestava Caritas, Mans Unides, CDIS i molts religiosos valencians, per tal d’exigir el compromís del Govern de la Generalitat a favor dels més desvalguts, amb polítiques encaminades a afavorir els hòmens i les dones que tenen dificultats econòmiques. Els manifestants demanaven també una política al servei de les persones més fràgils, així com mesures eficaces contra de la corrupció.

Com és possible que els més dèbils de la societat siguen els qui més retallades suporten? No és una indecència que hi haja gent que passe dificultats i que encara facen falta fins a 25 milions d’euros per a obrir l’aeroport de Castelló? O que la Ciudad de la Luz en necessite 1 milió cada mes?

I no és també una indecència que el jutjat demane al Port de València que justifique 59.000 euros en cistelles de Nadal? On van anar eixes cistelles de Nadal? Segur que no van ser regalades a la Casa de Caritat, ni tampoc a cap família necessitada.

El 17 d’octubre, en la presentació del 'Acuerdo de la Sociedad Civil con la Comunitat Valenciana', el President Fabra deia: 'Exigimos lo que nos corresponde'. I per a exigir eixe finançament que tant ens urgeix, per què el President Fabra no fa que els diputats i senadors valencians del PP voten en contra del sr. Montoro i del sr. Rajoy, que discriminen el nostre País?

En aquell acte, el President Fabra deia: 'Empezamos a respirar'. Creu el President que comencem a respirar amb la llista d’aturats que tenim? Creu el sr. Fabra que comencem a respirar amb la jubilació de misèria que cobra la majoria dels pensionistes i que no els permet arribar a final de mes? I els jóvens que han d’eixir del País perquè no troben treball? Creu sr. Fabra que els jóvens que emigren comencen a respirar?

L’informe 2013 de la Fundació Foessa, organització impulsada per Caritas, i que el President de la Generalitat i els seus Consellers no es deuen haver llegit, diu: 'En els últims 5 anys, la renda mitjana ha caigut d'un 4%, mentre que els preus s’han incrementat d'un 10%. Els ingressos de les persones amb rendes més baixes, han caigut d'un 5% des de 2006. La taxa d’atur de la persona principal de la casa, ha passat del 6% al 21,4%. La taxa d’atur dels menors de 25 anys és del 55%. Hi ha un 26,8% de persones en situació de pobresa i exclusió social.' 'Empezamos a respirar', Sr, Fabra?
 
En el mateix acte, el President Fabra deia també: 'Estamos marcando un hito en la historia de la Comunitat.' Quin 'hito' estem marcant, amb els dependents sense una assistència digna, el copagament dels malalts de càncer, les llistes d’espera als hospitals o els xiquets en barracons? Quin 'hito' estem aconseguint, sr. Fabra, amb cada vegada més polítics encausats? Quin 'hito', sr. Fabra, estem aconseguint, quan 1.600.000 famílies viuen en la pobresa, segons denunciava Jaime Serra, fundador del Banc d’Aliments? Quin 'hito' s’està aconseguint presentant una moció de censura a Oriola, amb encausats?

'Lo grande y poderosos que somos' de Cristina Tàrrega en l’Acuerdo de la Sociedad Civil con la Comunitat Valenciana, queda manifestament desmentit per la sra. Mairén Beneyto, regidora de Cultura de l’Ajuntamnet de València, que, fins i tot ha dit que 'No hay dinero ni cuadros para un Museo Sorolla.'

Prou retallades als més desvalguts, sr. Fabra. Comence vostè i els consellers del Govern a retallar-se el sou. I faça una política de suport a aquells que més pateixen. Perquè, com ha dit el papa, primer són les persones.

I no ens vinga amb més mentides sobre si 'empezamos a respirar', perquè hi ha molta gent que està asfixiada per la política del PP d’esdeveniments faraònics.

Caritas, Mans Unides i diversos religiosos valencians van protestar per les retallades immorals del sr. Fabra i del sr. Rajoy. I els bisbes valencians? Per què eixa connivència amb el PP i eixa por a enfrontar-se i a denunciar la política de retallades de la Generalitat?

Fa uns dies, el sr. Serafín Castellano deia que 'el valencianismo está en el ADN del PP.' I és quedava tan ample. I a més, defensava 'el orgullo de sentirse valenciano.' El 'valencianismo' del PP, sr. Castellano, es mostra ben clarament, amb la seua política de retallades, amb la qual vostès maltracten els valencians. I el seu orgull de 'sentirse valenciano', és l’orgull que tenen d’asfixiar els valencians més dèbils.

No és una vergonya que la Generalitat abuse de les persones més fràgils i més vulnerables? Mentre ells cobren un bon sou, els malalts dependents han de pagar una part del cost de les places que ocupen en centres ocupacionals i de dia. Per això l’Ajuntament d’Ontinyent ajudarà les persones que viuen en la fragilitat, a recórrer contra el copagament. És una vergonya que no té nom, que més de 30.000 persones majors estiguen afectades pel copagament a les residències.

Curiosament, cada any, el dia de la Mare de Déu dels Desemparats, el President Fabra i els seus consellers, l’alcaldessa de València i el President de les Corts Valencianes, ocupen els primers llocs a la Missa d’Infants. Però eixos que diuen venerar la Mare de Déu dels Desemparats són els mateixos que deixen desemparats els més dèbils de la societat valenciana.

És vergonyós que la Generalitat abuse d’aquesta manera dels més fràgils. Però així és com queden ben 'retratats', ja que la dignitat d’un govern es mesura per la manera com tracta els més desafavorits.

Tant que els polítics del PP han elogiat Nelson Mandela i quin poc cas fan de les seues paraules: 'Una nació no ha de jutjar-se per la manera com tracta els seus ciutadans amb millor posició, sinó per la manera com tracta els qui tenen poc o no tenen res'. I al País Valencià, ja veiem com tracta la Generalitat els més desvalguts.