Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  10.01.2014  13:09

Autor/s: Guillem Llin

Fabra, el pseudopresident

Men?ame
 

Quan Francisco Camp va haver de dimitir com a president de la Generalitat Valenciana, assetjat per la corrupció, l’amiguisme, el balafiament i el nepotisme, el PP de Madrid, mitjançant la secretària general, María Dolores de Cospedal, diuen, va comunicar per fax qui havia de ser el successor al PP valencià. Aquest fax portava escrit el nom d’Alberto Fabra, aleshores batle de Castelló.
 
Fabra va aterrar al palau de la Generalitat més sol que la una. Darrere d’ell no tenia ningú, cap dels grups de dins el PP. Ni a Rita Barberà i els seus 'fardaors', ni al sector ultra de Juan Cotino, ni a Serafín Castellano i el búnker barraqueta, ni a Alfonso Rus i la seua colla de populistes.

Així les coses, com a València no ha trobat el seu grup o grupuscle d’amics fidels per fer-se fort, li resulta fàcil dir que no vol imputats amb la Justícia però, en canvi, no fa res per aconseguir expulsar o que dimitisquen el 20% dels diputats del seu partit, el PP, els quals es troben a hores d’ara encausats en diferents casos. I així s’explica que haja mirat fins a Madrid, a la FAES, i que per a acontentar l’ala més dura del PP haja tancat Canal 9 en un clar intent recentralitzador. O la polèmica, aquesta mateixa setmana, amb el president extremeny José Antonio Monago, al voltant de l’avantprojecte de llei sobre l'avortament. O que després de manifestar-se a favor de la TV3 quan era batle de Castelló, ara calle com...

En el tema de l’avortament es veu quina és la seua posició meridianament clara. Els polítics que no formen part del govern xiulen o tenen discrepàncies. Fabra no, Fabra per congraciar-se amb ves-a-saber-qui, ha trencat una llança pel ministre Gallardón, qui ha passat de ser el més progre al més retrògrad en un tres i no res.

A Fabra, l’única eixida coherent i digna que li queda és dissoldre les Corts i convocar eleccions. Però parlar-li de dignitat a un polític, especialment del PP, és com de parlar de jubilació a un nen de guarderia.

Nota a peu de pàgina

Una altra cortina de fum

Doncs sí. Tot l’enrenou sobre l’avortament que s’ha muntat, és la darrera cortina de fum que el PP ha dissenyat per evitar que es parle de la microeconomia, de la corrupció i de com governar contra el poble. És evident: tot el soroll estan organitzant-lo els membres del PP i, al final, ampliaran en seu ventall als casos de malformació del fetus, així podran parlar de consens, de diàleg i no sé de quantes coses més. Cal reconéixer-ho: els estrategs del partit són molt bons fent la seua tasca de distracció.