S’ha mort l’editor Josep Maria Castellet

VilaWeb
Redacció
09.01.2014 - 14:39

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’editor, crític i escriptor Josep Maria Castellet s’ha mort avui a l’edat de vuitanta-set anys. Ha estat una figura cabdal de les lletres catalanes durant el segle XX. Nascut a Barcelona, llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, i també en Dret, va dedicar la vida a la cultura catalana, com a escriptor i assagista però també com a editor. De fet, bona part de la seva trajectòria va transcórrer dins el Grup 62, on va exercir de conseller i president a partir del 2000. Castellet ha rebut nombrosos reconeixements, com ara la Creu de Sant Jordi o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. També va ser Premi Nacional de Cultura per la Generalitat el 2009, i pel Ministeri de Cultura espanyol el 2010.

Josep Maria Castellet va dedicar tota la vida al món editorial com a escriptor, crític literari, intel·lectual i editor, i va publicar una trentena d’assaigs i obres literàries diverses.

Fou un defensor del realisme històric, un moviment que propugnava el rebuig i la ruptura amb les actituds culturals i d’aquell moment. Els escriptors que seguien aquesta foren aplegats en l’antologia ‘Poesia catalana del segle XX’, publicada el 1963, a cura de Josep M. Castellet i de Joaquim Molas. Més endavant, sota el guiatge de l’estructuralisme, fou un dels crítics més influents en la renovació tècnica i estètica de l’anomenada Generació dels 70. ‘Notas sobre la literatura española’, publicat el 1955 per Laye, havia estat el seu primer llibre, amb què. va iniciar tota la carrera d’escriptor i també d’editor, una tasca que va exercir des d’Edicions 62, entre el 1964 i el 1997.

La seva obra comprèn una trentena de llibres, principalment assaigs com ‘La hora del lector’ (1957), ‘Iniciació a la poesia de Salvador Espriu’ (1971) o ‘Josep Pla o la raó narrativa’ (1978); antologies com ‘Veinte años de poesía española’ (1960), ‘Poesia catalana del segle XX’ (1963, ja esmentada) o ‘Nueve novísimos poetas españoles (1970). En un caire més autobiogràfic, Castellet va publicar obres com ara ‘Els escenaris de la memòria’ (1988), ‘Dietari de 1973’ (2007) i ‘Seductors, il·lustrats i visionaris’ (2009).

La fundació de la revista Laye i el Pacte Cultural de Catalunya són alguns dels projectes en què Castellet es va implicar durant la seva vida, igualment com el Congrés per la Llibertat de la Cultura, els diàlegs Catalunya-Castella o la Comunitat Europea d’Escriptors. També va ser fundador i primer president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i es va involucrar en la creació de la Institució de les Lletres Catalanes, d’on el 2006 va ser-ne escollit degà. Així mateix, va treballar en institucions similars d’àmbit europeu, com ara la Societat Europea de la Cultura (Venècia) o l’Associació Internacional de Crítics Literaris (París).

Entre els reconeixements que va rebre Castellet en vida es destaquen el Taurus d’assaig, el seu primer premi el 1970, el Gaziel de periodisme, el 1977, el Josep Pla de prosa, el Joanot Martorell de narrativa el 1977 o el Crítica Serra d’Or, el 1988, un guardó que va repetir el 2010. També va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura el 2009, i el Premio Nacional de las Letras el 2010.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any