La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Poques poblacions trobaríem a Catalunya que, en el decurs d’unes poques dècades, haguessin canviat d’una manera tan radical i completa llurs trets característics com ha fet Mollerussa de cinquanta anys ençà.

Població sense historial digne d’esment, ha sabut, amb el propi esforç, situar-se dignament al front de la bella i justament ponderada comarca del Pla d’Urgell, de la qual és considerada Perla i Regina, havent-se donat compte, en tot moment, de llur privilegiada situació, així com també de la missió que, per providencial destinació, li ha pertocat realitzar en aquestes belles terres assedegades de nobles inquietuds i expansions espirituals.
Relativament vagues són les dades històriques i cronològiques que hi ha recollides de la nostra vila, les quals només permeten albirar la seva existència vers la tretzena centúria, formant part integrant del feu de Berenguer Moliner, pertanyent a la vegueria de Lleida; del qual va passar més tard al del marquès d’Alfarràs, qui, segons sembla fou el seu darrer senyor, el qual, mitjançant especial conveni fet amb el procurador del poble, percebia, en concepte de delmes, l’onzena part de tots els fruits i trenta-cinc lliures anuals per («drets de quistia, censals i d’altres»).
El comte d’Urgell, Armengol V —de Mollerussa— va emprar el sobrenom d’aquesta vila per haver-la conquerida als alarbs en lluita armada. Després d’aquesta gesta, l’esmentat comte va contraure matrimoni amb donya Estefania, filla del comte Pere Anzures, senyor de Valladolid, i passà a viure a un poble del regne de Lleó, on, segons sembla, va morir, sense haver tingut altra relació amb Mollerussa.
En el cens de Catalunya, fet l’any 1339 per manament del rei Pere III, constava la nostra vila amb trenta-vuit focs (llars), i l’any 1889, junt amb el terme de La Novella, comptava amb 450 habitants. El cens actual és de 4.000 aproximadament.
L’any 1820 fou inaugurada la carretera de Madrid a La Jonquera, primera via de comunicació que creuava la nostra vila i li obria nous horitzons per al seu expandiment, ensems que trencava el centenari mur de la Vilaclosa, que fins llavors havia estat i el qual nom encara conserva, a través del temps, el casc antic de la població.
Vénen després el ferrocarril del Nord, l’any 1854, i el canal d’Urgell, l’any 1862, a empènyer i avisar el desenvolupament comercial i agrícola de Mollerussa, la qual, a partir d’aquestes dates, emprèn una ruta vertiginosa i ascendent mai més no interrompuda per cap mena de crisi i contratemps; organitza mercats i fires que assoleixen extraordinari renom i es converteix en una plaça comercial de reconeguda competència.
Posteriorment, i ja en els nostres temps, noves i importants vies de comunicació vénen a consolidar les seves noves posicions i a valoritzar més encara els seus conquerits prestigis: el ferrocarril de Mollerussa a Balaguer, les carreteres de Mollerussa a Linyola i Bellcaire, de Mollerussa a Borges Blanques i Flix, de Mollerussa a Torregrossa i Juneda, ultra els camins veïnals que condueixen a diverses poblacions de la comarca, veritables artèries que aporten constantment saba renovadora que estimula i desvetlla les vitals energies i els anhels d’aquesta vila flòrida i esplendent, a la qual, pels seus mereixements, li requereix vestir indumentària de ciutat.
L’aspecte cultural de Mollerussa no desdiu pas tampoc de la seva importància material, car compta amb escoles oficials graduades per a nens i nenes, amb un important col·legi per a nens, dirigit pels germans de les Escoles Cristianes i un altre per a nenes dirigit per germanes Carmelites; aquests últims han complert ja els vint-i-cinc i els cinquanta anys, respectivament, de llur inauguració.
Amb aquestes dades, traçades a grans trets, ja podràs fer-te càrrec, benvolgut lector, de les principals característiques d’aquesta vila que avui El Matí honora en les seves planes per segona vegada.

Isidre Cuberes i Costa, «Mollerussa a través dels anys», El Matí, 30 de novembre de 1932, p. 11; reproduït, abans, amb el títol de «La vila-ciutat» i alguns canvis, a La Veu de Catalunya, 3 de setembre de 1932, p. 7.

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any