Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  05.01.2014  08:53

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Carta als Reis d'Orient

Men?ame
 

Benvolguts Reis: l’inici d’un altre any sempre ens porta l’alegria de la vostra presència. Per sort, cada any comença amb la vostra vinguda en la nit meravellosa del 5 de gener. Una nit en què els ulls dels xiquets brillen d’una manera especial. És la nit dels somnis, de l’esperança, de la il·lusió.

Voldria que enguany ens portàreu unes caixes ben grosses de solidaritat. Solidaritat amb els més desvalguts, amb els més dèbils de la nostra societat: els ancians, els malalts, els immigrants, les famílies que trauen de casa uns bancs sense ànima ni consciència!

Voldria també que portàreu als polítics l’obsessió per la justícia, per acabar amb el frau i la corrupció. I que amb el seu treball feren possible una societat més humana, més amable, més lliure. Que els nostres polítics opten per la lluita contra la cursa armamentista i la despesa militar, i que els diners que es gasten en armes s’utilitzen per a fer hospitals, escoles i zones verdes.

Porteu també a la nostra societat una més gran sensibilitat ecològica per a protegir el medi ambient i per a fer del nostre món, un planeta sense tants fums ni contaminació.

Porteu també unes grans caixes de llibertat per als pobles i les cultures oprimides. Feu que la nostra llengua i la nostra cultura siguen estimades i respectades, sobretot per l’Església, que, incomprensiblement, continua marginant el valencià.

Doneu als banquers una ànima nova i un cor sensible al patiment de tanta gent. Que puguen descobrir que els diners no ho són tot en la vida.

Doneu també uns ulls i un cor nou a aquells que s’aprofiten dels altres, que xafiguen els dèbils, que viuen amb sous escandalosos i pensions milionàries, insensibles al dolor del nostre món.

Porteu la il·lusió als qui l’han perduda, l’esperança als desesperats, l’alegria als ancians i als jóvens. Porteu també noves forces als qui estan cansats. I doneu als jóvens que busquen treball la força per a no desanimar-se i continuar lluitant per un món més just.

Porteu-nos un desig ferm de pau, per tal d’acabar amb les guerres, la violència de gènere, el terrorisme i les dictadures. Porteu-nos també unes caixes ben grosses de diàleg que facilite la convivència i la concòrdia entre pobles, cultures i religions. I esborreu dels nostres cors la intolerància i el fonamentalisme.

Porteu també, Majestats, una nova manera de fer política. Que el bé dels ciutadans siga la prioritat dels nostres governants. Que els nostres polítics no facen trampes, ni es moguen amb enganys ni mentides. Que juguen net i que no s’entretinguen insultant-se els uns als altres. I també, feu que els nostres governants ens deixen veure TV3 i que RTVV puga tornar a veure’s al nostre País. Que s’acaben les prohibicions i les censures, per part d’un PP obsessionat a asfixiar la llibertat d’expressió!

Porteu als nostres mestres força i coratge per a continuar transmetent els valors que ens humanitzen i ens ajuden a créixer com a persones.

 Porteu als llauradors esperança i fe en el futur. Ells que treballen de sol a sol, que llauren la terra amb la seua fatiga i la seua suor, que són capaços de vendre les clemenules per quatre cèntims, mentre veuen que els intermediaris es fan d’or.

Porteu a l’Església la passió per l’Evangeli sense additius, conservants o colorants! La passió per anunciar el Regne, que és sempre buscar la felicitat dels hòmens i de les dones.

Majestats: fa 2000 anys vau trobar Déu, 'amagat' en l’Infant. Un Déu que, com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola, 'no poden trobar els qui viuen instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa'.

Porteu-nos també una caixa ben grossa de coratge i d’esperança, per a construir una Església més lliure i més valenciana, desenganxada del poder i capaç de denunciar els abusos i les retallades immorals, que el PP fa amb els més dèbils. Una Església que siga valenta i que sense por, sàpiga denunciar l’abús de poder del PP, en el tancament dels repetidors de TV3 i en la mort de RTVV.

I quan passeu pels nostres carrers i per les nostres places, deixeu-nos l’audàcia de l’esperança i la força per a aprendre a estimar més i més.