Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  25.12.2013  11:56

Mas invoca Macià: Catalunya sempre ha anhelat la llibertat

Respon al rei en l'homenatge amb motiu del vuitantè aniversari de la seva mort

Men?ame
 

Una àmplia representació política catalana ha passat avui al matí pel cementiri de Montjuïc de Barcelona per a homenatjar el president de la Generalitat Francesc Macià, mort ara fa vuitanta anys. Primer ho han fet els màxims representants d'Esquerra, el partit cofundat per Macià, amb la intervenció d'Oriol Junqueras, que ha respost el discurs d'ahir del rei espanyol en qual apel·lava al diàleg per a la unitat d'Espanya dient que el poble català sempre ha estat obert al diàleg, però que cal que Espanya escolti. Després ha estat el torn de la mesa del parlament, encapçalada per la presidenta Núria de Gispert, que ha dit entendre el discurs del rei, però ha demanat un 'encaix a les aspiracions de Catalunya'. Han acompanyat Gispert Anna Simó (ERC) i Lluís Corominas (CiU), i els secretaris Miquel Iceta (PSC), Pere Calbó (PP), Josep Rull (CiU) i David Companyon (ICV-EUiA).

Finalment ha parlat el president de la Generalitat, Artur Mas, que ha recordat el president Macià dient que Catalunya sempre ha anhelat la llibertat. Mas ha respost al rei Juan Carlos dient que el catalanisme 'sempre ha apostat per la convivència i per la llibertat'. Mas ha dit també que el que es demana des de Catalunya és 'que s'escolti la veu del poble de Catalunya amb atenció i respecte'. 'Volem decidir el nostre futur amb bona convivència i amb respecte amb els altres pobles d'Espanya i d'Europa', ha reblat.

Trias demana que es faci realitat 'la gran il·lusió' de Macià

El batlle de Barcelona, Xavier Trias, ha desitjat que la gran il·lusió del president Macià es faci realitat d'una manera que sigui possible, en referència al dret d'autodeterminació. Trias ha recordat que fa més de trenta anys que participa a l'homenatge a Macià del matí de Nadal, una cosa que va aprendre de l'ex-president Jordi Pujol. L’alcalde de Barcelona s'ha mostrat satisfet que l’acte aixequi molta més expectació que fa uns anys.

Alfred Bosch: 'Macià va ser un convers i ara hem d'abraçar tothom que com ell se suma a la causa de la nostra llibertat'

Alfred Bosch, per la seva banda, ha recordat que 'Macià era un convers'. I ha afegit, fent una petició de recuperar el seu esperit: 'ara hem d'abraçar tothom que com ell se suma a la causa de la nostra llibertat'.

El president Macià

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 d'octubre de 1859 - Barcelona, 25 de desembre de 1933) era fill d’una família de les Borges Blanques (on hi ha l'Espai Macià) que negociava en vi i oli. Va estudiar a Vilanova fins que, a quinze anys, va ingressar a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara (Castella). Graduat el 1879 va ocupar unes quantes destinacions fins que el 1887 fou destinat a Lleida, on es va estar prop de vint anys.

Del 1905 al 1907 la seva trajectòria es veié sacsejada per un seguit d'esdeveniments que van marcar la seva vida. El 1905, arran de l'assalt militar a les seus de la revista 'Cu-cut!' i el diari 'La Veu de Catalunya', Macià hi va expressar desacord, a més d'oposar-se a la llei de jurisdiccions (1906). També va presentar la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana pel districte de les Borges Blanques. Aquesta actitud política comportà el seu trasllat a Santoña (Castella la Vella), després de l’ascens previ a coronel, que Macià no va acceptar, i hagué de renunciar la carrera militar.

Entre el 1907 i el 1923 va obtenir l'escó del districte i es va afiliar a la Lliga Regionalista fins el 1912. Posteriorment va acostar-se al republicanisme catalanista i l'obrerisme radical, amb la posada en marxa del partit independentista Estat Català (1922). Exiliat a causa del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera, va posar-se al capdavant de l'intent d'invasió de Catalunya des de Prats de Molló (1926), una conspiració que va acabar amb la seva detenció per la policia francesa.

Tornat de l'exili el 1931, va participar en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, formació de la qual va ser elegit president. Després de la victòria electoral del partit, el 14 d'abril de 1931 va proclamar l'estat català. Després de negociar amb el govern provisional de la república espanyola, va acceptar la creació de la Generalitat de Catalunya, del qual va ésser el 122è president fins a la seva mort, el dia de Nadal del 1933.

Informació relacionada:

La proclamació de la República, viscuda per Francesc Macià (30-11-2011)

El mon de Xammar: La 'conllevancia' de Macià (17-8-2013)

Diari de l'Escola: Vuitanta anys de la República Catalana (14-4-2011)

MemòriaEsquerra.cat: Francesc Macià i Llussà

Men?ame