23.12.2013 - 16:40
Abans d’anar-nos al llit, el meu pare ens explicava cada nit una aventura de Johnny, que era “americà”, i Gacelita, una nena “índia”. A cada aventura corrien tota mena de perills, en una guerra que no era seva, però sempre triomfaven l’amistat, la comprensió i la tolerància per sobre de la raça, la religió i la guerra dels grans. Altres nits, ens llegia un capítol del llibreCorazón, d’Edmundo de Amicis. Així vam conèixer per aquells temps a Marco, recorrent mig món per trobar la seva mare. Quan ens anàvem al llit, relaxats i feliços, solia cantar-nos una havanera al so de la qual ens quedàvem dormits. Al meu poble vivia una dona gran que ens feia por als nois pel seu pèl blanc enredat, la seva mirada hostil i genives desdentades. Nosaltres, amagats rere unes pedres, espantàvem els seus galls dindis i la dona sortia corrent darrere la nostra brandant el seu bastó. Després de dies de tanta excitació, dormíem com socs. Són només dos exemples de com els nens d’abans gaudíem del nostre temps lliure i del nostre descans.
Actualment, en què empren el seu temps lliure els nens? De fet, tenen temps lliure? On són els jocs i la imaginació? Descansen de veritat, mirant un tipus o un altre de pantalla?Poden dormir bé després i llevar-se relaxats per afrontar el dia? Han canviat tant les coses que de vegades penso que estem en una nova era, ni millor ni pitjor que l’altra, sinó diferent, i que no es pot mirar amb els nostres ulls i la nostra ment d’abans. De moment, en aquest trànsit d’una època a una altra, tenim les estadístiques que ens alerten que als nostres nens els falta temps lliure o en fan mal ús i, d’altra banda, de la mala qualitat del seu somni i descans.
No parlarem aquí de l’activitat física durant el temps lliure, ja que ja s’ha tractat en altres apartats de Inspira, sinó del temps lliure que els queda als nostres fills per jugar, descansar i dormir. Tenint en compte que la seva jornada escolar dura 8 hores i que solen continuar amb activitats extraescolars i després han de fer els deures, no els queda temps per jugar, llegir, descansar o relaxar-se abans d’anar a dormir. A tot això caldria afegir l’extensió dels horaris laborals a Espanya, que no faciliten, en absolut, la conciliació de la vida familiar. Una enquesta de 2003 realitzada per la companyia de piles Duracell, constatava que el 56% dels nens espanyols jugava amb joguines, però passava el 45% del seu temps lliure davant del televisor i només el 28% preferien passar les seves estones d’oci a l’aire lliure, enfront del 47% dels del nord d’Europa. O sigui que ni el sol- espanyol minva el seu entusiasme catòdic…
L’excés de TV s’ha relacionat amb l’obesitat i amb un menor nombre d’hores de son, el que al seu torn es relaciona amb l’obesitat. El pitjor de tot és que els nens que no tenen activitats extraescolars veuen més TV, en lloc de jugar o llegir. S’ha vist que el nivell socioeconòmic baix empitjora aquesta situació. Encara no tenim prou evidència de com de perjudicials (o no) que poden resultar les altres “pantalles”. Resulta si més no xocant veure al metro a les mares pendents del mòbil, sense parlar amb el seu fill, o grups d’adolescents sense pronunciar paraula, “whatsappejant”.
Què podem fer davant d’aquest panorama?
En primer lloc, estimular el joc i la lectura i disminuir les hores de TV. No se’ls ha de deixar davant de la TV per a posar-nos en una altra cosa. Els nens no haurien de tenir TV ni videojocs a l’habitació. De passada, evitaríem els camps electromagnètics. Això implica que el cuidador del nen (tant si té vincle familiar amb ell com si no) ha de facilitar-li temps, espai i material per jugar. Hauria llegir-li o explicar-li contes, jugar amb ell. Fomentar la seva imaginació. Els pares i cuidadors empren més temps en ajudar els seus fills a fer els deures que en jugar amb ells. Aquesta tendència s’hauria d’invertir.
Una altra mesura fonamental és sopar en família. A la Guia “Salud infantil y medio ambiente” es descriuen els beneficis que comporta aquest hàbit que convé recuperar. Tenir dinars familiars de manera regular prevé l’obesitat en totes les edats i els trastorns alimentaris en l’adolescència. Els adolescents que mengen regularment en família tenen menys probabilitats d’abusar de fàrmacs i drogues. És recomanable que les famílies organitzin el sopar, parin i recullin la taula entre tots. El nen té en aquests moments una ocasió per comunicar-se i relacionar-se amb els pares. Mantenir un ambient relaxat i alegre, l’ajudarà després a dormir.
Durant el son es restableix l’equilibri físic i psíquic de l’ individu. Es restableixen els nivells d’energia i es recupera la memòria. La durada del son depèn de l’edat, de la salut, de l’estat emocional i, com hem vist, d’altres factors educatius, laborals, socials, etc. La durada ideal del son nocturn és la que permet realitzar les activitats diàries amb normalitat. Els nounats dormen unes 16 hores, distribuïdes al llarg del dia. Els lactants de menys de 3 mesos tenen unes 14 hores de son, amb un 60% de son REM, això vol dir que sembla que dormin poc plàcidament, ja que mouen els ulls, xuclen, somriuen i sovint sacsegen les extremitats. Els pares es preocupen de vegades per aquest motiu, perquè pensen que els seus fills no dormen bé. Fins els 3 anys, dormen unes 12 hores. Entre els 3 i 11 anys, de 10 a 11 hores, i dels 12 als 16, entre 8 i 9 hores.
La durada curta del son es relaciona amb pitjor puntuació en les proves cognitives i risc d’obesitat. La privació o disminució de les hores necessàries provoca trastorns de la conducta amb hiperactivitat paradoxal, dèficit d’atenció, problemes d’aprenentatge i del desenvolupament mental. No obstant això, si el nen dorm alguna hora menys de les que corresponen per la seva edat però el seu somni és normal i durant el dia està actiu, no va somnolent, no està irritable i el seu rendiment és correcte, no tenim per què preocupar-nos.
Els adolescents tenen tendència a iniciar el son i llevar-se més tard. El nombre d’hores de son és el mateix, encara que entre setmana s’obliguen a anar a dormir d’hora i llevar-se també aviat, el que en realitat és antinatural per a ells. Si els pares ho saben, poden donar-los suport i comprensió per l’esforç realitzat i permetre’ls que dormin quan vulguin durant el cap de setmana.
El son, com molts altres ritmes vitals, segueix un cicle circadiari (del llatí, gairebé un dia). Aquest ritme està influït per la llum sobretot i per estímuls socials (horaris de la vida quotidiana, que al seu torn, s’han establert per influència de la llum). Aquest fenomen ens pot ajudar als pares a establir unes rutines diàries que ajudin al nen a agafar el son.
Des de nadó, hem de acompanyar-lo a l’hora de dormir. Tot i que discutit en altres aspectes, el mètode Estivill, crec que encerta en allò de que cal ensenyar-los a dormir. Per exemple, jugar amb la llum perquè el nen vagi aprenent la diferència entre el dia i la nit. Després de mamar, alimentar-lo, sopar, podem estar una estona amb el nen, explicar-li o llegir-li contes, cantar una cançó o posar música. No importa que el nen sigui molt petit i que no entengui el que li diem. La veu del pare o la mare al seu costat li donarà confiança i el relaxarà. És recomanable parlar en veu baixa i dolça, somrient, i explicar-li el que estem fent mentre el portem a dormir. També dormir-se llegint és un bon mètode per a aquells, grans i petits, als quals els costi agafar el son. Aprendre tècniques de relaxació, massatges, ioga, etc., pot ajudar a nens resistents i pares atabalats.
El que està clar és que cal ser ferms i enviar els nens i nenes al llit encara que vulguin veure la TV. Si els acostumem des de petits a un horari l’acceptaran. Si fem excepcions, ha de ser durant el cap de setmana o les vacances. Els nens aprenen aquestes diferències, sempre que es retorni a la rutina habitual en els dies laborables.
D’altra banda i en relació als nadons, hem de tenir en compte que els despertars nocturns són fisiològics. Durant el primer mes pot ser molest per als pares perquè no descansen prou, però l’habitual és que al cap d’un temps el nadó agafi el seu ritme i els despertars siguin cada vegada menys freqüents. El còlic vespertí, des d’aproximadament les 8 del vespre fins a les dues o les tres de la matinada, també pot provocar males nits, però els pares no s’han de posar nerviosos o aclaparar-se perquè puguin molestar els veïns, perquè si no, seran incapaços de relaxar al nen i cediran perquè calli. Un 20-40% dels nens segueixen tenint despertars fisiològics fins als 3 anys, un 15% fins als 5 i un 2% després.
En qualsevol cas, ajudar els nostres fills a tenir pautes de conducta que els permetin conciliar el son és estar ajudant-los a adquirir un hàbit que preservarà la seva salut no només en el present sinó en el futur. Sóc una ferma defensora de la lectura abans d’anar a dormir. Crec que és una excel·lent companyia, per a ells i… per a nosaltres.
