16.12.2013 - 06:00
1) Com s’han d’interpretar els resultats del referèndum?
Interpretar el resultat del referèndum en percentatges pot ser confús, però no hi ha cap confusió sobre el total: serà molt senzill de saber quantes paperetes té el sí a la independència i quantes en té el no. Sobre això, cal aclarir que només hi ha dues opcions: a favor de la independència o en contra.
Si el 50% dels vots emesos més un són favorables a la independència haurà guanyat. Si el cinquanta per cent dels vots emesos més un són contra la independència, sumant els de totes dues preguntes, aleshores la independència haurà perdut. La pregunta és triple, però la resposta és binària i, per tant, és impossible que una de les dues opcions no arribi a la meitat més un dels vots.
2) I per quin motiu no s’ha fet un referèndum directament binari sobre la independència?
Per motius polítics. Calia acomodar-hi les posicions d’Unió i Iniciativa per Catalunya. Políticament s’ha considerat que fer el referèndum amb una coalició més àmplia que hi donés suport era positiu i pagava la pena el risc d’una certa confusió.
3) Qui decidirà com s’ha d’interpretar el resultat?
Per a fer el referèndum caldrà una llei que el reglamenti. Aquesta llei contindrà tots els detalls de la consulta i també determinarà de quina manera el parlament considerarà aprovades les preguntes.
4) Què passa si hi ha més suport al primer sí que no al segon?
És segur que hi haurà més suport al primer sí que no al segon, però això no voldrà dir res, car els votants del segon sí també s’inclouran en el vot del primer. Per tant, ningú no podrà contraposar els vots en favor de l’estat en abstracte amb els vots a l’estat independent. Els sís únicament es contraposaran al nos.
5) I què passa si guanya el sí a la segona pregunta però amb un percentatge que no arriba al 50% del total de vots emesos més un?
Que la independència haurà perdut. Novament, la xifra important serà el total de sís. Caldrà en qualsevol circumstància que sigui superior a la meitat dels vots més un.
6) I si els votants del sí no arriben al 50% del cens electoral total més un vot, aleshores què passa?
Això no és important. Els sís han d’assolir el 50% més un vot del total de votants en el referèndum, no del total del cens electoral. De moment ningú no ha posat cap condició en aquest sentit. En alguns altres referèndums sí que s’han posat aquestes condicions; per exemple, en el referèndum d’independència de Montenegro la UE va exigir la participació d’un mínim del 55% del cens i en el cas d’Escòcia el parlament britànic demana que els vots a favor siguin si més no el 40% del cens.
8) Quina diferència hi ha entre estat i estat independent?
El vot per l’estat independent és clar i incontestable. El vot per l’estat i prou, en canvi, no se sap què vol dir ni quina relació política amb Espanya proposa. Això demostra clarament que el referèndum és sobre la independència.
Sigui com vulgui, si en el referèndum no guanyés el sí ni guanyés el no directe (el de la primera pregunta), sinó que el nombre de vots principal fos el sí-no, aleshores la Generalitat i el parlament haurien de negociar amb Espanya la creació d’un estat català no independent. El problema és que Espanya no es trobaria obligada a fer-ne cas i Catalunya no podria crear-lo ella sola. En el cas de la independència, Catalunya establiria la pròpia legitimitat i tiraria endavant, però en el cas d’un estat dins Espanya Catalunya no podria forçar els altres territoris a acceptar la seva proposta. Hi hauria, doncs, un seriós atzucac polític.
9) Com es comptaran els vots nuls i les abstencions?
Dependrà de la llei que reguli el referèndum, però normalment en els referèndums no s’hi compten i, per tant, cal esperar que en aquest sigui igual.
10) El resultat del referèndum condicionarà el possible reconeixement internacional de l’estat català?
No pas de manera directa, perquè ningú no el reclama. I, a més, perquè la victòria en el referèndum no equival a la independència. En qualsevol cas caldrà proclamar-la. Però és evident que el percentatge de sís sobre el vot total tindrà una importància essencial i serà clau a l’hora de justificar el reconeixement.
