14.12.2013 - 06:00
Especialista en estudis sobre turisme, director de l’INSETUR (Institut Superior d’Estudis Turístics) i professor de l’Escola de Turisme de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire va impressionar el públic del seminari sobre ‘Paisatge, Alimentació, Creativitat i Identitat‘, organitzat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya. La seva ponència, ‘Paisatge, alimentació i turisme’, va aportar moltes idees i visions originals a partir del quadrilàter turisme-paisatge-gastronomia-creativitat.
Explica Donaire que ens trobem en un ‘big bang’ del turisme contemporani, i en dóna dades: ‘El mes de novembre del 2012 va viatjar el turista que fa mil milions. I es calcula que l’any 2020 s’arribarà al que farà mil cinc-cents milions, que vol dir cinc-cents milions de nous turistes en només vuit anys. És de gran magnitud aquesta progressió. Malgrat la crisi severa, tres quartes parts dels europeus han viatjar el 2010. Això significa que la societat occidental ho considera un fet estructural, ja no renuncia a viatjar.
Donaire continua aportant xifres: l’any 1980 hi havia un turista per cada vint habitants; l’any 2000 ja era un turista per cada deu habitants; i es calcula que el 2020 hi haurà un turista per cada cinc habitants. Perquè també es calcula que el 2020 els països de les economies emergents ja rebrant més turistes que els països d’economies consolidades. Donaire adverteix que davant d’aquestes xifres, cal reformular els termes i ens haurem d’acostumar que la motxilla cultural serà radicalment diferent i que els turistes arribaran de tot arreu, sobretot d’Asia i d’Àfrica. No només hi haurà més turistes que mai sinó que canviarà la seva distribució geogràfica. Això suposarà una revolució sociològica i geogràfica.
El geògraf es pregunta què serà turisme quan ja no hi hagi llocs no turístics? I recomana el llibre ‘Mobilities’ de J. Urry (2007), que parla de la irrupció d’una mobilitat violentíssima de persones i també d’objectes, idees, llibres, imatges, música, dissenys, apps, religions, anuncis, objectes d’art… Tot es mou, tot és en moviment, diu, i això posa en qüestió també el concepte clàssic d’identitat, que va associat a una societat més immòbil.
Singularitat, simplicitat, sentiments
Som la societat amb més informació a l’abast, però també som la societat que més oblida. Ens toca lluitar contra l’estratègia de l’oblit. I Donaire es lamenta que en aquest món extremadament mòbil és molt difícil l’estratègia de la profunditat. I diu que cal prendre consciència de la dificultat de viure amb això. Aleshores assegura que la millor estratègia per combatre la ‘infoxicació’ és una triple ‘s’: singularitat, simplicitat, sentiments.
Després d’aquest plantejament genèric sobre el fenomen del nou turisme, José Antonio Donaire entra a descriure la irrupció de la gastronomia en els hàbits turístics: ‘En la gastronomia hi ha hagut un gir copernicà. Abans, el fet de menjar es considerava com un fet biològic necessari, mentre que avui és una part indestriable del turisme. 5,6 milions de turistes de l’Estat espanyol tenen com a primera motivació la gastronomia. Avui la gastronomia és un factor clau pel turisme.
I Donaire es pregunta per què fem turisme. I respon: ‘Per plaer, per ritual, per socialització i per aprenentatge. I si ens preguntem perquè ens interessa la gastronomia, la resposta és la mateixa: Per plaer, per ritual, per socialització i per aprenentatge.’ En la ponència, el geògraf va argumentar cadascún d’aquests factors, però quedem-nos amb l’últim: l’aprenentatge és coneixement, experiència i espiritualitat. Aquest darrer, Donaire l’explica dient: ‘Crec que els llocs ens parlen. I per això el futur passa per identificar els relats ocults dels llocs, saber transmetre’ls i fins i tot convertir-los en relats turístics.’
