Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  13.12.2013  00:09

Autor/s: Guillem Llin

La milloria de la mort o la xifra esperançadora

Men?ame
 

El govern espanyol i els mitjans de comunicació que li són afins (quasi tots, per a ser sincers: premsa, ràdio, televisió i el full parroquial) han saludat com un triomf incontestable la reducció de 2.475 aturats menys durant el mes de novembre. Açò és, que hi ha 2.475 persones menys apuntades a l’INEM.

La 'xifra esperançadora', que han titlat molts peperos, polítics i periodistes, és la reducció en més de dos mil persones aturades. Reducció? Doncs no sé jo. Perquè si tenim en compte totes les variables, veiem que, de reducció, no n'hi ha. En primer lloc, els afiliats a la Seguretat Social han baixat en novembre en 66.829 persones inscrites. Més de 27 vegades la xifra esperançadora que ens ompli de desesperança. O siga, que hi ha menys gent treballant.

Podem mirar també les dades de quants ciutadans som a l’Estat espanyol. Ja saben, els que entren per quedar-se, els que ixen per a no tornar, fem la resta i ja tenim els resultats fiables. En aquest 2013 ix a una mitjana mensual de més de 6.600 espanyols que emigren gràcies a l’esperit aventurer, com va dir la ministra Fátima Báñez. O la manca d’expectatives laborals. I més de 14.000 estrangers que se’n tornen als seus països cada mes al veure la situació econòmica i com passen els dies, setmanes, mesos i anys i aquesta no millora.

Així les coses, no serà que com que hi ha ja dos milions d’aturats que no cobren prestació, i estan farts, desenganyats, cabrejats, deprimits, de no veure cap eixida, per dolenta que siga, 'passen' d’anar a l’oficina de col·locació i subsegüentment els esborren i estadísticament no compten?

La 'xifra esperançadora' em recorda al malalt que és a la UVI i saluden com un èxit que se li haja complicat la salut, que necessite ajuda per a respirar, que no conega, que no parle, que tinga febre alta i davant una previsió dolenta, haja esdevingut en malíssima, però sent realistes, els metges i els familiars són optimistes perquè diuen que, almenys, no s’ha mort. Encara.