Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  09.12.2013  11:45

L'unionisme empipat: crònica d'un dia de campanya pel sí a Sant Roc de Badalona

El blocaire Pere Meroño relata la jornada de campanya pel sí de l'ANC de Badalona, dissabte passat

Men?ame
 

L'ANC de Badalona va sortir dissabte al carrer per la campanya 'Signa un vot per la independència', mitjançant el dret de petició. Va instal·lar uns punt informatiu al barri de Sant Roc, a la confluència entre l'Avinguda Congrés Eucarístic amb el carrer Sant Joan Evangelista. El blocaire de +VilaWeb Pere Meroño hi va ser, col·laborant-hi. En el seu bloc relata com fou la jornada, i es declara impactat per 'l'amplada i solidesa del no' en aquests barris. 'És un no rabiüt, orgullós, pletòric, militant, combatiu, rabiós'.

Heus ací la transcripció de les converses que va tenir amb la gent que s'apropava a la parada.

'Em sobta que la majoria dels que diuen no, no acceptin cap paper ni argument. Estan tancats en banda. Una senyora tracta d’ofendre’m dient que:

—No entenc com és que no veieu que us enganyen, sembleu tontos.

—Independentista? Jo això no ho vull.

—No m'interessa.

—No vull res.

—Sóc espanyol a mort.

—Això que diu no em sembla malament. Però ara ens hem de dedicar a la desocupació, a la corrupció. Després ja ho veurem (finalment no m'agafa cap paper.)

A un altre home li dic:

—Senyor, el paper el vol en català o en castellà?

—Home, sóc espanyol.

—Jo també (li contesto, i muda la cara.)

Ara una senyora.

—Senyora, miri, li dono aquest paperet.

—A veure, precisament ahir vaig anar a la manifestació (la del dia 6)

—Em sembla molt bé, senyora.

—Veurà, el que jo defenso és que es respectin les llengües i les cultures de tots.

—Hi estem d'acord, senyora. Llegeixi el paperet, si us plau.

Mentre som a la tauleta, un senyor ja gran, quan hi passa a prop, crida: 'Viva España'. Pregunto als companys com és que no li han respost “Viva”.

La noia que em torna a refusar el paper; la mare, en canvi, me l’agafa sense cap reticència.

Un company de l’ANC em diu que potser és millor posar-hi senyeres, no estelades. Hi combrego totalment. La senyera és inclusiva, de tots, l'altra és de part i partidista.

Em sembla legítim el no, ho he dit abans, m’ha sorprès, però, que el no d’alguns era un no d’enfadats, d’empipats, no un no tranquil.'

Llegiu l'apunt sencer el bloc de Pere Meroño: El NO arrasa al Congrés i a Sant Roc (Badalona)

Men?ame