Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  02.12.2013  11:45

La justícia canviarà de dalt de baix en la Catalunya independent

Ho ha explicat el jutge Santiago Vidal, assessor del CATN a Catalunya Ràdio

Men?ame
 

'Durant el primer període haurem de seguir funcionant amb les lleis espanyoles, però any rere any i paulatinament anirem introduint canvis […] de manera que els processos judicials no s’allarguin i que els ciutadans tornin a confiar en la justícia'. Són paraules del jutge de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, assessor del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), a Catalunya Ràdio. Vidal ha explicat el treball de camp que ha fet el CATN en l'àmbit de la justícia per a preparar els canvis en aquest sector quan arribi la independència. D'aquest estudi es desprèn, segons Vidal, que entre un 25 i un 30 % dels 750 jutges que actualment hi ha a Catalunya 'optaran legítimament per tornar al seu estat d'origen, Espanya.'

És a dir, en quedaran entorn a mig miler dels jutges actuals.  Però és que segons el CATN la Catalunya independent necessitarà mil jutges. D'on sortiran els cinc-cents que manquen?  Per dues vies: 'recuperarem els més de cent jutges interins que han estat exercint aquesta professió durant anys i als quals el ministeri de Justícia va rescindir el contracte el febrer passat; els altres quatre-cents sortiran del Col·legi d’Advocats de Catalunya, cada demarcació proposarà d’entre els seus col·legiats juristes de reconegut prestigi que entrin a formar part del procés judicial per mèrits propis, igual que passa a la justícia britànica, per exemple'.

El Tribunal Constitucional català

Vidal ha explicat que segons l'estudi del CATN, que ell mateix avala, la Catalunya independent també tindria un Tribunal Constitucional. Aquest tribunal, que seria l'última instància judicial, estaria format per un màxim de cinc jutges i seria un tribunal obert, amb magistrats no triats pels partits polítics, per evitar 'la politització que existeix actualment a la justícia espanyola'. 'Els cinc membres serien elegits, cadascun d'ells de diferent manera: pel Parlament, per la professió jurídica, pels síndics municipals, pels ciutadans i pels jutges', ha explicat.