Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dissabte  30.11.2013  06:00

Autor/s: Martí Crespo

Borgonyà, un bocí d'Escòcia a Catalunya

Per la diada de Sant Andreu, us proposem de descobrir aquesta colònia tèxtil d'Osona amb profunds lligams escocesos

Men?ame
 

Avui és Sant Andreu, festa major a Sant Andreu de Palomar --al pla de Barcelona-- i, alhora, diada nacional d’Escòcia, atès que n'és el patró. Només per aquests dos motius, avui també podria ésser festa grossa a Borgonyà, una bonica colònia tèxtil osonenca a la conca del Ter, amb vincles ben ferms tant amb l’antic municipi català com amb el país celta.

La colònia de Borgonyà (vídeo), situada al terme de Sant Vicenç de Torelló, es va començar a construir el 1885 per iniciativa de la potent companyia escocesa J&P Coats, que a l’època controlava des del municipi de Paisley (prop de Glasgow) el 80% de la producció de fil de cosir britànica. La fàbrica de Borgonyà aprofitava la força del riu per a produir energia hidràulica i al voltant seu es va anar construint una colònia obrera on vivien la majoria dels treballadors.

El 1903, la família Coats es va associar amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes i amb fàbrica a Sant Andreu de Palomar, que va quedar emparentada orgànicament amb la colònia osonenca. Es constituïa, així, la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, que va mantenir l’activitat fins la crisi del tèxtil de la dècada del 1970. A Borgonyà, l’empresa va tancar la porta el 1999 i des d'aleshores l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i el Museu del Ter han mirat de reconvertir la colònia en un espai d'interès turístic i pedagògic, un esforç que ha culminat el 30 d’abril passat amb la declaració de tot el conjuny com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat.

Colònia dels ‘anglesos’

Atès l’origen britànic dels fundadors, Borgonyà fou ràpidament coneguda a la comarca com ‘la colònia dels anglesos’ (malgrat que els Coats eren realment escocesos), una etiqueta que es reforçava amb una trama urbana i una arquitectura que recordava les de la Gran Bretanya: petites cases adossades i unifamiliars de totxo, amb pati al davant i eixida posterior, una jerarquia social ben delimitada i una distribució racional d’edificis públics i de serveis, voltats d’un enjardinament cuidat.

Amb el temps, Fabra i Coats va dotar Borgonyà de tot un seguit de serveis que la van fer modèlica entre les colònies de la conca del Ter: església, escoles per als dos sexes, economat, germandat d’assistència, casino, teatre, fonda, barberia, baixador del ferrocarril, oficina de correus, cementiri…, i des dels anys 1920, una escola bressol on els obrers podien deixar els fills fins que s'acabés la jornada laboral i servei permanent de metge i farmàcia. Aquest conjunt de serveis i el manteniment de la colònia a càrrec de l’empresa també amagaven, en el fons, una voluntat de control social.

Bressol del futbol

Un dels espais amb què va comptar des de bon principi la colònia va ser el camp de futbol, practicat molt primerencament a Borgonyà (des del 1895) gràcies als enginyers anglesos i escocesos que hi treballaven. La mateixa fàbrica va subvencionar la creació del primer equip osonenc de ‘fotbal’ (com en deien els obrers), el principal rival del qual va ésser, durant molts anys, el de la fàbrica germana de Sant Andreu de Palomar.

El 2012, el CD Borgonyà va estrenar una nova equipació amb les banderes catalana i escocesa a la part posterior. És, de fet, un dels molts detalls que vinculen aquest petit barri de Sant Vicenç de Torelló, amb mig miler d'habitants, amb les llunyanes terres d’Escòcia: la bandera blava amb la creu de sant Andreu també oneja dalt de tot de la fàbrica i al reduït nomenclàtor de la colònia, al costat dels carrers de Barcelona, Borgonyà, Fabra i Girona, hi trobem els de Coats, d’Escòcia i de Paisley.

Men?ame