Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  26.11.2013  20:17

El PSC considera que 13TV i Intereconomia no fan 'discurs de l'odi'

Carme Figueras i Elisenda Malaret, conselleres del partit al CAC, han emès un vot particular a l'informe

Men?ame
 

Les dues conselleres del CAC proposades pel PSC, Carme Figueras i Elisenda Malaret, han fet públic un vot particular a l'informe sobre la banalització el nazisme que servirà de base perquè el govern emprengui accions legals contra 13TV i Intereconomía TV. Han votat a favor de la transcripció de les manifestacions on es comparen manifestacions democràtiques amb moviments totalitaris, tal com havia encarregat la Generalitat. En canvi, han votat contra la segona part de l'acord, l'anàlisi jurídica, perquè opinen que aquestes frases, tot i que 'xoquen, ofenen i inquieten' una part de la població, no formen part de l'anomenat 'discurs de l'odi'.

En opinió de Figueras i Malaret, aquestes frases incloses en l'informe, 'per molt desagradables que puguin ser, no s'insereixen en el que es denomina discurs de l'odi', car no es refereixen a un grup o col·lectiu determinat 'i necessitat d'especial protecció per la seva situació de vulnerabilitat'. Les manifestacions, diuen, 'no es dirigeixen contra una comunitat els membres de la qual puguin ser objecte de discriminació o segregació per raons de la raça, el color, la orientació sexual, l'ascendència o l'origen ètnic o nacional'. Esmenten com a excepció un comentari a Intereconomía TV on, segons elles, hi ha una justificació de la violència i un foment del menyspreu.

Per això les dues conselleres han votat contra l'anàlisi jurídica i també contra la decisió de trametre-ho a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions espanyola perquè prengui mesures.

En els vots particulars, Figueras i Malaret diuen que comparteixen la preocupació pels 'perills que un discurs exacerbat i intolerant pot causar a llarg termini en les societats democràtiques', però que s'ha d'acceptar la llibertat d'expressió i determinar meticulosament què forma part del discurs de l'odi.

Si bé la majoria de frases 'controvertides no deixen ni indiferent ni són inofensives, sinó que xoquen, ofenen e inquieten una part de la població' --admeten les conselleres--, han de ser analitzades des de la perspectiva que formen part del discurs polític: 'Aquesta aproximació és inherent al pluralisme, a l'obertura mental i a la tolerància, sense les quals no hi ha societat democràtica, com ha assenyalat la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans.'

Sobre això, subratllen que la protecció del discurs polític, 'per molt desagradable que sigui', exigeix d'examinar les declaracions 'de manera rigorosa i meticulosa'. Remarquen, encara, que la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans i la recomanació del Consell d'Europa sobre el discurs de l'odi aconsellen de fer una anàlisi 'especialment minuciosa' i una interpretació 'restrictiva' sobre què forma part del 'discurs de l'odi' i què no.

L'informe ha rebut els vots contraris de tres consellers en alguna part: Carme Figueras i Elisenda Malaret, proposades pel PSC, i Daniel Sirera, recomanat pel PPC.

Men?ame