Manifest sobre la reforma de les administracions locals mampresa pel govern espanyol

Les organitzacions que pertanyen al Consell de Benestar Social de l’Ajuntament d’Ontinyent, en el dia de 23 de novembre de 2013 en l’escenari de les II Jornades sobre la Vigència de l’Estat de Benestar Social: Drets front a la Beneficència, expressen:

1. El govern espanyol segueix amb el punt de mira fixat en les Administracions públiques. A la forta reducció d’ofici de salaris i drets laborals en el sector públic, així com l’eliminació, restricció i establiment de COPAGAMENTS en els seus servicis als ciutadans (sanitat, educació o dependència, entre altres), el govern afig un altre atac frontal contra el servici públic a través d’una reforma de l’administració local, que suposarà l’eliminació d’un gran nombre de servicis a la ciutadania i la destrucció de milers de llocs de treball.
Els municipis espanyols han estat, des de la recuperació de la democràcia, una de les expressions mes evidents de la seua arribada al nostre país: milers de regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses, elegits pel veïnat dels municipis, accediren al govern dels seus ajuntaments des de la preocupació per SATISFER les demandes més IMPORTANTS del seu entorn, i també, davant la mancança de definició constitucional de les competències locals, a afrontar aquells reptes i actuacions que foren impulsades i demanades per la ciutadania.
L’excusa de la Reforma és econòmica i s’està apostant per aprimar l’Estat i iniciar un procés de RECENTRALIZACIÓ que afecta els diferents marcs COMPETENCIALS, deixant a un costat el benefici i la rendibilitat social que suposen els servicis públics sense tindre en compte el cost democràtic que la REFORMA tindrà per a la ciutadania i per a l’Estat.
La taxa de pobresa relativa supera el 21%, i la desocupació ha ascendit a uns nivells històrics en una caiguda en picat de l’ocupació, i una disminució de la població activa.
Tota esta situació ENS DU a una major sol·licitud de cobertura dels servicis públics, i en particular dels socials, tant en el moment actual com en el futur mes pròxim, i esta protecció social ha de ser atesa sense ESPERES. La relació entre la crisi i els servicis esmentats hauria de ser directament proporcional: a més crisi, hauria d’incrementar-se la protecció en situacions de desavantatge que faça efectiva la plena integració dels ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

2. Des de el punt de vista econòmic, els ajuntaments no són els màxims responsables del dèficit. Les entitats locals són, entre totes les administracions, les que millor han gestionat el diners públics, sent responsables d’una mínima part del dèficit de l’estat. També col·laboren a baixar la mitjana del dèficit global.
El govern espanyol CRIMINALITZA, en general, els ajuntaments. Més de 3.000 ajuntaments no presenten cap deute viu i una part important del deute d’estes administracions es concentra en cinc grans ciutats i particularment a Madrid, que representa el 44% del total del deute.
La reforma ignora que l’autonomia local està garantida per l’article 140 de la Constitució i que la Carta Europea de l’Autonomia Local, aprovada l’any 1985 i ratificada per l’Estat espanyol l’any 1988, estableix els principis de respecte a l’autonomia local sobre la base dels ens locals com un dels principals fonaments d’un règim democràtic, del principi de SUBSIDIARIETAT, de l’autonomia ORGANITZATIVA i competències plenes, menyspreant els Ajuntaments com a part de l’Estat en peu d’igualtat en la resta d’administracions.
Així mateix, es pretenen anular conscientment les competències autonòmiques en ordenació del territori i coordinació de les administracions locals, renunciant a criteris de racionalitat en la configuració del parc d’entitats locals, prenent com a única referència la variable POBLACIONAL.
Té especial RELLEVÀNCIA el menyspreu per les Entitats Menors quan, en la majoria dels casos, són font primària de democràcia directa local, d’ample arrelament i fonamentals per a acostar l’acció administrativa a la població, en una gestió diferenciada a la del restant del municipi en base a les seues pròpies característiques.
En conseqüència, no es prenen en consideració les noves realitats demogràfiques, culturals, econòmiques, productives, d’infrastructures, comunicació, mitjans i recursos naturals o articulació de servicis públics, entre altres, que s’han desenvolupat les últimes dècades.
Lluny de la reivindicació històrica del municipalisme que les competències exercides havien de comptar amb el finançament suficient, ara les CCAA poden decidir que un ajuntament exercisca una competència sense dotar-la del finançament corresponent. Esta Reforma suposa una frustració per a tot el municipalisme que porta trenta anys exigint el Pacte Local.
En abordar la reforma des de la perspectiva exclusiva del control de gestió i reducció de la despesa pública, l’AVANTPROJECTE tampoc no aborda la necessària reforma de les Hisendes Locals per a assegurar una suficiència financera no supeditada al cicle econòmic, per la qual cosa, de dur-se avant la reforma al seu últim extrem, determinaria que els servicis municipals de prestació obligatòria hauran de ser abonats directament per la ciutadania, mitjançant taxes o preus públics.
El govern començà dient que s’estalviarien 3.500 milions d’euros, ara diu que la xifra d’estalvi serà al voltant dels 8.000 milions. No és cert: ni en l’estructura municipal, ni en l’exercici de les competències no hi ha cap element en l’AVANTPROJECTE que signifique este estalvi, de no ser a través de les retallades en forma de recursos, eliminació de servicis, reducció accelerada del volum d’ofici i disminució de drets del conjunt de persones que treballen en l’àmbit local.

3. Les claus de volta de la reforma són: carpiment de la democràcia local a través de la reducció de les seues competències, PRIORITAT dels principis d’austeritat sobre QUALSEVOL altra consideració en la gestió municipal, intervenció i enfortiment de les Diputacions Provincials, entitats d’elecció indirecta a les quals no es pot exigir responsabilitat política per la seua gestió, desvirtuant-se així el resultat de les eleccions locals i dels mecanismes de participació i control per part de la ciutadania o el privilegi de la iniciativa econòmica privada, i que constitueix una declaració de caràcter ideològic i partidari en la pretensió de legalitzar una pràctica política i de gestió de l’àrea pública, subsidiària de la iniciativa privada.
En l’actual marc de crisi es confronten dues concepcions, la d’aquells que defenen la importància de comptar amb unes administracions públiques com a reguladores i SUPERVISORES, agents econòmics i proveïdores de servicis i protecció social, i la dels que pretenen reduir el seu paper al mínim, reclamant més mercat i pretenent justificar-ho com un element que ens permeta superar la situació actual.
La realitat es que l’absència o IRRELLEVÀNCIA a què s’han guiat els instruments de control i gestió pública és un element essencial que ha contribuït a la gravetat i profunditat de l’actual crisi, on la política es subsidiària de l’economia.
La reforma contempla un nou sistema de competències locals i una regulació de les activitats econòmiques, que potser deixarà una gran majoria dels nostres municipis sense poder abordar una sèrie de servicis públics i que convertiran als seus veïns en ciutadans de segona.
Els ajuntaments deixen d’intervenir en les polítiques que RECONEIXEN i DONEN SATISFACCIÓ als drets socials, configurant amb la reforma un sistema més ASSISTENCIALISTA, sense que existisca una dotació econòmica suficient i estable.
Més que eliminar duplicitats i competències impròpies, s’eliminen competències en aspectes socialment tan rellevants com l’educació, la salut o els serveis socials, per a passar-les a les Comunitats Autònomes sense el corresponent finançament, amb l’argument de l’estalvi mitjançant l’eliminació d’aquestes duplicitats, quan en realitat el que s’aconseguirà serà el DESMANTELLAMENT    de servicis i la reducció a la mínima expressió de l’administració local i, per descomptat, de la seua autonomia en un clar TUTELATGE d’una administració sobre l’altra.

4. L’objectiu de les reformes que el Govern està emprenent en l’àmbit de l’administració publica es aconseguir ‘una competència, una administració’. Este objectiu confon interessadament la concurrència normativa en una mateixa matèria, que pot donar-se entre distintes administracions, en concurrència COMPETENCIAL en la mateixa activitat o servici, que haurien de RESOLDRE’S mitjançant els mecanismes de coordinació i cooperació INTERADMINISTRATIVA, i no forçar un canvi profund de l’ordenament jurídic institucional al país mitjançant la RECENTRALITZACIÓ activa de les nostres administracions.
La reforma del govern no compleix res d’allò que pregona: ni racionalitza l’estructura ORGANIZATIVA segons els principis d’eficiència i equilibri financer, ni clarifica les competències municipals. Esta reforma és un dels atacs més durs al model de benestar i de convivència que s’ha produït en l’etapa democràtica.

5. Amb esta reforma estem davant un atemptat al municipalisme, gestor imprescindible en la prestació del servici públic i administració més propera a les necessitats de la ciutadania.
Les organitzacions que pertanyen al Consell de Benestar Social de l’Ajuntament d’Ontinyent en el dia d’estes II Jornades sobre la Vigència de l’Estat de Benestar Social: Drets front a la Beneficència, subscrivim este manifest, exigint la retirada de l’AVANTPROJECTE de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local i adquirim el compromís i ens comprometem a realitzar una àmplia crida a construir i impulsar les accions necessàries per a aconseguir la més completa i efectiva mobilització social de tots els col·lectius, associacions, grups, partits i institucions d’Ontinyent i de la Vall d’Albaida per aconseguir que no prospere.
Necessitem fer arribar a la ciutadania la necessitat d’augmentar la pressió contra el govern i hem d’explicar-los que esta reforma és un atemptat contra la forma de vida en els municipis menuts, un atemptat contra els servicis que es presten als veïns i veïnes  per a tenir una major qualitat de vida, i un atemptat a la democràcia en deixar sense poder la representació de la ciutadania als municipis, un atemptat a l’educació, a la cultura, als serveis socials, a la sanitat, a la cooperació per al desenvolupament, al medi ambient i al desenvolupament rural, a la cohesió i a la justícia social.

Entre tots i totes podem evitar-ho.