Com serà l’Escòcia independent

El primer ministre escocès, Alex Salmond, i la vice-primera ministra, Nicola Sturgeon, han presentat avui al matí a Glasgow ‘El futur d’Escòcia‘, un llibre blanc en què es responen 650 preguntes concretes sobre les oportunitats que pot representar un sí a la independència en el referèndum del 18 de setembre de 2014. Qualificat del ‘pla més detallat de qualsevol nació cap a la independència’, s’hi detallen els passos a seguir en el període de transició de divuit mesos entre un possible vot favorable a la independència i la declaració oficial, el 24 de març de 2016.

Alex Salmond considera el llibre blanc com ‘el punt de partida de les negociacions després del vot’ i en la presentació, davant de més de dos centenars de periodistes, ha assegurat que ‘el futur d’Escòcia el decidirà el poble, és en mans dels escocesos’. Amb el document publicat avui es vol demostrar ‘la porta oberta al futur i els beneficis’ que pot aportar la independència.

Nicola Sturgeon ha afegit que la ‘independència no sols és una paraula, sinó el mitjà per a construir una futura Escòcia justa i real’: ‘El llibre explica com podem utilitzar el poder de la independència per a transformar el nostre país.’

A ‘El futur d’Escòcia‘ es confirma que el govern escocès espera de mantenir la lliura com a moneda i a continuar a la Unió Europea com un estat membre independent. ‘La clau sobre Europa és que no estaríem demanant res de nou. No som ni a l’euro ni a l’àrea Schengen. Seríem un estat independent sense canviar com estem ara’, ha dit Salmond, que ha afegit que Londres fins ara els ha impedit de començar unes negociacions directament amb la UE.

També s’hi diu que Escòcia acceptarà una part proporcional del deute del Regne Unit, que alguns calculen en 3.900 milions de lliures i uns altres, en 5.500 milions, i que Escòcia hauria d’ésser a l’OTAN.

Salmond ha especificat que, tot i que no hi hauria fronteres amb el Regne Unit, es podria controlar l’arribada d’immigrants d’unes altres procedències’.

Detalls ja revelats

El llibre blanc, de 670 pàgines, inclou molts detalls sobre l’Escòcia independent, alguns dels quals s’havien anat revelant de mica en mica.

En un document publicat per la cadena britànica BBC es recollien els aspectes que caracteritzarien un estat escocès si el dirigís un govern de l’SNP. 

El principal recurs natural de què disposa Escòcia és el petroli. Un estudi del govern escocès ha recomanat de crear dos fons petroliers, l’un per a contrarestar la volatilitat dels preus del petroli i l’altre per a finançar inversions a llarg termini.

Sobre la moneda, l’SNP proposa que l’Escòcia independent mantingui la lliura i formi part d’una ‘zona de la lliura esterlina’, amb el Banc d’Anglaterra com a autoritat que supervisi la política monetària i fixi els tipus d’interès. El govern britànic ja ha dit que no s’hi avé.

En relació amb l’armament, l’SNP ha deixat clar que l’Escòcia independent no acceptaria la presència d’armes nuclears en el territori i exigiria la retirada de la base britànica de Clyde, on hi ha submarins nuclears. L’exèrcit en què pensen els independentistes escocesos és una ‘força defensiva’ de quinze mil homes, que tindria funcions de manteniment de la pau a l’estranger i en operacions d’ajuda humanitària, però que no enviaria contingents a conflictes armats (com ara l’Irac). El govern britànic qüestiona que es pugui mantenir l’ocupació associada a l’exèrcit que ara hi ha a Escòcia canviant-ne la funció.

Un dels arguments que més ha defensat Salmond per a construir un nou estat escocès és que ‘respecti els drets dels ciutadans’ i garanteixi els serveis de l’estat del benestar. L’SNP ha dit que en l’Escòcia independent el salari mínim s’apujaria pel cap baix tant com la inflació, per a permetre a la gent de mantenir el ritme de despesa malgrat l’increment del cost de vida. Segons Salmond, els serveis públics clau continuarien essent públics i es garantiria una salut i una educació ‘basades en les necessitats humanes i no en la mida de la cartera’.

El Llibre Blanc també parlarà de les relacions internacionals de l’estat escocès. El govern britànic ha emfasitzat aquestes darreres setmanes el discurs segons el qual una Escòcia independent quedaria fora de la UE i hauria de renegociar-ne l’admissió. Això, malgrat informes encarregats pel parlament britànic mateix que ho desmenteixen.

L’SNP diu, d’una altra banda, que les pensions en el nou estat escocès es mantindrien i, fins i tot, arribarien a ser més altes que no les del Regne Unit. N’és el principal inconvenient l’envelliment de la població, que determinaria l’edat de jubilació en un estat escocès, tenint en compte que el govern britànic sospesa d’endarrerir-la dels 65 anys als 67.

D’una altra banda, el govern escocès assegura que en un estat independent podria arribar a retallar la factura energètica d’un 5%.

I també s’ha parlat sobre el passaport escocès, que es podria obtenir després de la declaració d’independència. L’SNP sempre ha deixat clar que no hi hauria punts de control duaner en la frontera entre Escòcia i Anglaterra i que el nou estat formaria part de la Common Travel Area, una zona lliure de passaport de la qual ara formen part el Regne Unit, Irlanda, l’Illa de Man i les illes de Jersey i Guernsey.