25.11.2013 - 00:00
Un any més ens trobem en aquesta plaça per a commemorar el dia Internacional per l’eradicació de la violència vers les dones. Enguany hem volgut animar els nostres companys, amics, fills i veïns de Bocairent a implicar-se de manera més activa en la lluita contra aquesta lacra social, ja que és un problema d’alguns homes, violents, que maltracten i assassinen dones. Un any més hem de recordar les 51 dones assassinades durant l’any 2013… Què esperem per a unir esforços i acabar amb aquest problema?
La violència contra les dones té moltes formes i nivells d’intensitat. La més visible són el nombre d’assassinats al llarg de l’any, que van acumulant-se en les últimes dècades de manera alarmant, arribant a xifres que l’ONU considera pròpies d’una pandèmia mundial. Podem parlar de ‘terrorisme masclista’. Tenim una llei integral pionera, però que no està resultant efectiva perquè no se l’ha dotada del pressupost ni dels recursos necessaris, sobretot en l’apartat dedicat a la prevenció i atenció a les víctimes, que sovint són ‘revictimitzades’ i depenen de les escasses ajudes assistencials per a sortir d’eixa situació de dependència econòmica de l’agressor.
Per part dels governants estem trobant-nos amb situacions que ens retornen a molts anys enrere, com la manera de comptabilitzar les víctimes, el protocol per a decidir si hi ha o no maltractament físic, un ingrés hospitalari de 24 hores!!!!, etc. És cada vegada més difícil perseguir el maltractament psicològic que deixa seqüeles tant greus com el físic. El maquillatge de les xifres, les retallades camuflades en algunes partides pressupostàries dificulten l’obligació dels poders públics d’atendre aquestes situacions.
A més, la reforma de l’administració local elimina la competència dels municipis de prevenció i atenció a les dones que pateixen violència de gènere, eliminant els recursos de proximitat que actualment hi ha a molts municipis.
Els pressupostos destinats a la violència de gènere han disminuït en 2 anys de més d’un 40%. No és d’estranyar, doncs, que cada vegada hi haja més casos de dones assassinades, sense que hi haja denúncies prèvies. La taxa d’atur femení és bastant més elevada que el masculí, així és que, mentre les dones no puguen ser independents econòmicament, serà molt més difícil que s’atrevisquen a denunciar.
A més de la disminució del pressupost destinat directament a la violència de gènere, també hem de tenir en conter la reforma educativa. Una reforma que ha eliminat l’assignatura d’educació per la ciutadania, per tant, han fet fora del currículum escolar l’educació per la igualtat i a més han tornat a incloure l’assignatura de religió com a avaluable, imposant un model únic de família, el tradicional. Continuen deixant la coeducació fora del sistema escolar.
Per tal que una dona siga capaç de denunciar el seu maltractador, I D’INICAR UNA NOVA VIDA SENSE VIOLÈNCIA, ha d’estar segura que disposa d’una xarxa social que reaccionarà en el mateix moment de la seua denúncia; però això no passa en realitat, les dones tenen por, por a denunciar, i això moltes vegades els costa la vida.
Actualment només es prenen mesures de protecció en un 50% de les denúncies i això deixa les dones que s’atreveixen a fer el pas de denunciar en situació d’indefensió i desprotecció. I només es denuncia un 30% dels casos, el silenci respecte a la violència continua sent molt gran.
Seguirem reclamant els nostres drets, DENUNCIANT LA INJÚSTICIA TANTES VEGADES COM FAÇA FALTA, i buscarem la complicitat de TOTA LA SOCIETAT, d’homes i dones que realment creiem que una societat més igualitaria i justa és possible, i sobretot lliure de violència vers les dones.
Seguirem treballant, perquè estem segures i segurs que ens queden molts 25 de novembre a commemorar…
RECORDA: EL TEU SILENCI ET FA CÒMPLICE.
Bocairent, 25 de novembre de 2013
Enllaços
Array
