Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  21.11.2013  20:23

El parlament demanarà a l'estat de poder convocar un 'referèndum consultiu'

S'ha filtrat l'esborrany de la moció que negocien CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, que previsiblement es portarà al parlament el 4 de desembre

Men?ame
 

Televisió de Catalunya ha tingut accés a l'esborrany de la declaració (pdf) que negocien CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, en què es demana a l'estat la competència per a convocar referèndums. La petició diu: 'Que es delegui a la Generalitat de Catalunya la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s’acordin amb el govern de l’estat.'

També diu: 'La consulta s’ha de convocar i celebrar abans que finalitzi l’any 2014, sense que coincideixi amb períodes electorals, ni amb una data d’alt contingut simbòlico-polític. [...] La convocatòria de la consulta la farà el govern de la Generalitat.' I afegeix: 'El procediment per realitzar la consulta i les seves garanties seran els que determina la legislació reguladora dels processos referendaris i electorals, i, si s’escau, el decret del govern de la Generalitat que convoqui la consulta.'

Aquests punts de la moció van precedits de sis punts justificatius de la petició de la transferència de la competència sobre referèndums mitjançant l'article 150.2 de la constitució.

El primer punt diu: 'El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat la voluntat d’autogovernar-se, amb l’objectiu de potenciar el progrés, el benestar i la igualtat d’oportunitats dels ciutadans i ciutadanes i de reforçar la cultura pròpia i la identitat col·lectiva.' I afegeix: 'En els darrers anys la majoria de forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació profunda del marc polític i jurídic de Catalunya, la més important de les quals va ser la reforma de l’Estatut impulsada pel Parlament l’any 2005. Però aquest procés no va reeixir a causa de les dificultats posades des d’institucions estatals i, molt especialment, a causa de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que va barrar el pas a l’evolució del marc polític i jurídic de Catalunya en els termes establerts a l’Estatut de 2006, aprovat per les Corts Generals i referendat pel poble de Catalunya.' I encara: 'Les manifestacions massives del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012 van ser una expressió clara del rebuig de Catalunya al menysteniment de les decisions de les seves institucions i de la seva ciutadania i van obrir una nova dimensió de les aspiracions nacionals.'

En el segon punt s'exposa: 'En els darrers anys s’ha configurat a Catalunya una voluntat clara i inequívoca de la ciutadania, de les forces polítiques majoritàries i de les institucions de la Generalitat, de celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya. [...] La convocatòria d’una consulta s’ha de considerar com un escenari normal i plenament homologable als països amb tradició i naturalesa democràtica, com és el cas del Canadà (Quebec) o Gran Bretanya (Escòcia), que, davant de demandes formulades per una comunitat nacional vinculada a un territori clarament delimitat políticament i administrativament, consideren que la millor forma d’expressió d’aquesta voluntat col·lectiva s’ha de constatar a partir d’una consulta referendària.'

El tercer punt diu: 'La convocatòria i realització d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya pot tenir encaix en la constitució, en la mesura que aquesta no exclou la possibilitat d’un referèndum consultiu en l’àmbit d’una comunitat autònoma ni estableix límits quant al seu contingut. [...] L’expressió del dret a decidir mitjançant un referèndum consultiu no pot considerar-se tampoc, en si mateixa, incompatible amb el marc constitucional i legal. La naturalesa consultiva del referèndum ha de permetre la seva aplicació en el cas concret del dret a decidir, entenent que constitueix la fórmula més idònia per iniciar un procés democràtic i no per definir en si mateix una realitat jurídica que dependrà de la negociació política posterior i de la implementació dels resultats del referèndum d’acord amb el principi de legalitat i sense excloure, naturalment, els processos de reforma constitucional.'

El quart punt recorda: 'L’article 150.2 CE preveu que l’estat pugui transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. L’autorització de la convocatòria de referèndums es configura tècnicament com una competència estatal (article 149.1.32 CE) i, per tant, com una facultat transferible o delegable sobre la base de l’article 150.2 CE.'

En el cinquè punt es diu: 'El principi democràtic, en el qual es fonamenta el nostre sistema polític, ha de permetre que es pugui expressar la voluntat del poble de Catalunya en un moment en què socialment i institucionalment es produeix una demanda majoritària i inequívoca en aquest sentit, demanda que té com a subjecte polític de referència un poble que té la condició innegable de comunitat nacional, en el benentès que un resultat favorable a la consulta ha de tenir com a conseqüència, per exigència del mateix principi democràtic, que la voluntat expressada a les urnes obligui a un determinat capteniment polític de l’estat i de la Generalitat, a saber, el de negociar de forma lleial i sense dilacions el procés a seguir per tal de convertir en realitat jurídica aquella voluntat.'

I el sisè punt resumeix: 'Amb aquesta iniciativa, el Parlament de Catalunya vol impulsar l’aplicació d'una via constitucional i legítima per poder realitzar la consulta que en aquests moments demana la gran majoria de ciutadans de Catalunya i ho fa de la manera que entén més adequada i ponderant tots els interessos que es veuen afectats per un procés d’aquesta naturalesa.'

Men?ame