19.11.2013 - 06:00
‘No es pot ser eternament crític. Aquesta situació no es pot allargar indefinidament. Si ets en un lloc on no comparteixes les posicions en una qüestió tan important, arribarà un punt que hauràs de prendre un determini.’ Són paraules del batlle de Flix, Marc Mur, membre de l’executiva del PSC i del sector crític del partit. Mur diu a VilaWeb que el dia 4 de desembre, quan el parlament votarà de demanar al congrés espanyol el traspàs de competències per a convocar el referèndum, serà un dia decisiu per a ell. I també per a més membres del sector crític, que podrien pensar a deixar l’executiva.
Diverses fonts dels sectors crítics han assenyalat a VilaWeb que la votació del dia 4 pot ser un detonant perquè, segons com vagi la votació, aquells que formen part de l’executiva l’acabin abandonant.
Previsiblement, si fos el cas, la direcció del partit aplicaria sancions contra els diputats que desobeïssin el compromís aprovat abans-d’ahir al consell nacional, que impedeix de subscriure una resolució com la que es votarà al parlament el dia 4.
El dia 4, ‘el meu referent temporal’
Un càstig sever, segons les fonts consultades per VilaWeb, podria fer que, pel cap baix, pleguessin de l’executiva un grup de cinc o sis membres, en senyal de protesta. Un d’aquests podria ser el batlle de Flix, Marc Mur, que admet que el dia 4 és el seu ‘referent temporal’ i que el vot discrepant d’uns quants diputats li faria prendre la decisió de donar-los suport. Si, finalment, els vint diputats del PSC votessin en bloc contra la resolució, Mur reconeix que no se sentiria ‘identificat de cap manera’ amb la decisió presa pel partit i sospesaria d’apartar-se’n.
Hi ha més membres de l’executiva, com ara Fabián Mohedano, un dels impulsors d’Avancem, que han fet explícit que estan cansats de veure com la direcció té tan poca voluntat d’encaixar la crítica interna. En una entrevista a VilaWeb, divendres, Mohedano admetia: ‘Personalment, vaig arribant al final del recorregut’ en el partit. I fins i tot considerava la possibilitat de deixar l’executiva tenint en compte la posició en les votacions parlamentàries sobre el dret de decidir, primer, i sobre la llei de consultes, més endavant.
No hi ha hagut pas cap reunió formal dels crítics on s’hagi parlat d’aquesta opció. Tot amb tot, reconeixen que és un debat ‘que plana en l’ambient’ i que un detonant d’una decisió d’aquesta mena podria ser el resultat de la votació que hi haurà d’ací a dues setmanes al parlament.
L’aritmètica dels dos terços
Segons les previsions que es poden fer ara per ara, els partits que donaran suport a la resolució que demana el traspàs de la competència per a convocar el referèndum mitjançant l’article 150.2 de la constitució són CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. El PSC s’hi oposa, i aquest és el motiu de discrepància entre la direcció de Pere Navarro i els crítics.
Navarro ha recordat des de diumenge que, sense el PSC, la majoria parlamentària en favor del procés sobiranista no arriba, per tres diputats, als dos terços de la cambra (noranta diputats), que simbòlicament tenen una força inqüestionable. Però si els diputats del sector crític hi votessin a favor sí que s’hi arribaria. I també si, tal com va passar en la votació de la declaració de sobirania, aquests mateixos diputats es neguessin a votar; en aquest cas els vuitanta-set diputats que sumen els partits favorables a la resolució assolirien la majoria qualificada sobre un màxim de cent trenta vots emesos, i no de cent trenta-cinc. Això comptant que els diputats desavinguts fossin els mateixos que al gener: el paer de Lleida, Àngel Ros; l’ex-consellera Marina Geli; el dirigent d’Avancem, Joan Ignasi Elena; la diputada Rocío Martínez-Sampere; i la diputada Núria Ventura.
Un dels parlamentaris sobre els quals recaurà més l’atenció el dia 4 és Àngel Ros, que ahir va voler calmar els ànims dient que no hi havia risc de fractura del partit, i que ell no tenia pas gens d’interès d’anar al grup mixt, com s’havia especulat la setmana passada, abans del consell nacional. En canvi, Joan Ignasi Elena va recordar que ja ‘s’havien pres decisions difícils’ anteriorment, en relació amb la votació de la declaració de sobirania, i que era normal que ara es proposessin d’emetre un vot discrepant.
