18.11.2013 - 06:00
L’ex-president valencià Francisco Camps va assegurar ahir al diari ABC que havia passat el cap de setmana a casa seva, a València, esperant que l’avisessin des del jutjat d’instrucció número 3 de Palma, on s’instrueix el cas Nóos, per declarar com a testimoni, tal com havia demanat el jutge. Aquesta revelació és sorprenent, car des de dissabte que tots els mitjans de comunicació valencians i espanyols deien que el jutjat havia cercat Camps tant a casa seva com per telèfon i no l’havien localitzat. Ahir a migdia, el jutjat va anunciar que havia hagut de suspendre la declaració perquè no l’havia trobat, ni abans-d’ahir ni ahir.
Camps havia de declarar ahir al matí com a testimoni i havia demanat de fer-ho per escrit. El jutge José Castro havia notificat la citació a Camps i alhora li havia demanat que indiqués on considerava oportú de fer la declaració acompanyat de la secretària del jutjat. Des del lloc acordat, Camps havia de respondre per escrit les preguntes del jutge, l’acusació i totes les parts personades al cas.
L’ex-president s’havia acollit a l’article 412.4 de la llei d’enjudiciament criminal que li permet de declarar per escrit emparant-se en la condició d’ex-president. Altrament, hauria d’haver declarat ahir, tal com ho va fer la batllessa de València, Rita Barberá, que va admetre per primera volta haver-se reunit amb Urdangarin, però va matisar que havia estat per recomanació de Juan Antonio Samaranch.
Barberá implica Samaranch en el cas Nóos
Barberá va negar, això sí, que s’hagués reunit amb Urdangarin a la Zarzuela per negociar els contractes que Nóos havia signat al País Valencià. En declaracions als mitjans després d’haver testimoniat davant el jutge José Castro, la batllessa va voler remarcar que havia conegut Urdangarin a través de Juan Antonio Samaranch, qui li va recomanar de reunir-s’hi perquè tenia capacitat d’organitzar esdeveniments per a la projecció internacional de València. Barberá va dir que en tot moment havia cregut que Urdangarin no tenia ànim de lucre. A la declaració, es va desvincular del tot dels contractes fets amb Urdangarin, dient que la decisió sobre el projecte València Summit, organitzat per Nóos, depenia de dues fundacions en què l’Ajuntament de València tenia una participació minoritària.
Quan va entrar a la Ciutat de la Justícia de València, Barberá va evitar la premsa i també els concentrats de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els ‘iaioflautes’ de València i manifestants amb el lema ‘RTVV no es tanca’. També hi havia un grup més reduït de persones que li volien expressar-li el suport.
La batllessa va explicar que l’interrogatori del jutge s’havia centrat principalment en les trobades València Summit, entre el 2005 i el 2007, en què experts d’arreu del món analitzaven l’impacte dels esdeveniments esportius en les projeccions de les ciutats i que foren organitzades per Nóos.
‘Urdangarin m’exposa una colla d’idees que em semblen positives per a la ciutat, però no són concretes; no les veig malament per a la ciutat i per al seu futur i li dic que ho concreti, perquè això l’ajuntament no ho executa, i que hi ha dues entitats que s’encarreguen de la projecció de la ciutat –va explicar Barberá–. A partir d’aquí acaba el meu paper. Jo no vaig organitzar res, ni vaig prendre cap decisió, ni vaig telefonar a ningú, ni vaig votar ni vaig pressionar.’
Respecte dels altres contractes que Nóos havia signat al País Valencià, els d’assessorament per a una candidatura dels Jocs Olímpics Europeus que no es varen fer mai, Rita Barberá va dir que no en sabia res: ‘Vaig sentir un dia que se’n parlava, però jo no sabia ni què era.’
