18.11.2013 - 00:04
A les biblioteques públiques, junt a les obres de més actualitat, les de més publicitat, les que ocupen les llistes de més venudes, etc, trobem xicotetes joies que solen passar desapercebudes per a la majoria dels lectors. Elles ens porten a una anàlisi del nostre comportament, de la nostra pròpia vida; a reflexionar, a endinsar-nos en allò recòndit de l’esperit, en la cerca del per què de les coses, a discernir entre les aparences i la realitat, a no prejutjar sense conéixer tots els aspectes.
Entre elles cal ressaltar una de les novel·les menys conegudes a Espanya de Chesterton: ‘Manalive’ (Homeviu).
G.K. Chesterton va nàixer a Londres el 1874 i va morir el 1936. Des de xicotet va mostrar gran interés per les lletres. Educat en l’anglicanisme, després de llargs anys de madurar reflexions i dubtes, el 1922 es produeix l’esdeveniment més important de la seua vida: l’ingrés en l’Església Catòlica. Va cultivar la crítica, l’assaig, la poesia, la redacció periodística i la novel·la. Mentre celebrem i admirem els primers camps, la seua obra novel·lesca ha sigut injuriada. El fet considerar-lo un mal novel·lista està basat en prejudicis morals, ja que encara que mai no va deixar de resultar brillant, polèmic, divertit i paradoxal, les seues pàgines no deixen de mostrar el seu temperament moralista i educador.
‘Manalive’ (Homeviu) està considerada l’obra més significativa i autobiogràfica de l’univers ‘chestertonià’. Es va publicar a Anglaterra per primera vegada en 1912, però no arribà a Espanya fins més de 90 anys després. En aquesta novel·la, l’autor ens deixa unes profundes, actuals i sempre valuosíssimes conclusions, sent fidel al seu estil polèmic, paradoxal, irònic i humorístic. I per damunt de tot ens mostra la seua idea clau: l’alegria d’estar vius.
Tot comença quan el protagonista, Innocent Smith, entra com un vendaval en la pensió en què viuen un grup de jóvens desil·lusionats, tres hòmens i tres dones, commovent fins als fonaments la seua amarga quotidianitat. Smith, amb el seu exemple i les seues idees absurdes, els farà reflexionar i els ensenyarà a disfrutar de l’existència. De sobte la llum pareix haver aparegut de nou en les seues vides.
Però, aquest singular i estrany personatge, vivaç i excèntric arrossega sobre els seus muscles una sèrie d’horroroses acusacions: intent d’assassinat, poligàmia, robatori. En l’improvisat juí a què es veu sotmés, a la mateixa casa d’hostes, va eixint innocent de tots els càrrecs.
Smith destrueix les tradicions però no trenca els manaments, tot al contrari del que succeïa en aquella Anglaterra de principis del segle XX, on les tradicions i les aparences eren més importants que els fet essencial. Un home comú, com el seu cognom Smith, que ho contempla tot amb la innocència de la primera vegada, que manté intacta la seua capacitat de sorpresa, que es nega a morir mentre és viu i que posseeix una gran força espiritual. Un home que s’atreveix a trencar tots els convencionalismes i que causa el desconcert al saber distingir entre el costum i la creença.
Paradoxa i humor tornen a unir-se en una novel·la de Chesterton, la protagonista tàcita de la qual és l’alegria: l’alegria d’estar vius.
Des del meu punt de vista, una vegada més l’autor destaca per la seua capacitat per a divertir i intrigar al mateix temps. Original, metafòric i surrealista, t’atrapa des de la primera pàgina.
Tres són les idees que subjauen en el text. La principal queda reflectida en la definició que fa d’un toll: què és un toll? Un toll reprodueix l’infinit, i a més està ple de llum; i en canvi, si s’analitza amb objectivitat, un toll és una xicoteta extensió d’aigua bruta de molt poc profunditat i assentada en el fang. Ací apreciem un fet fonamental: com enganyen les aparences i com deixem que ens guien.
La segona és l’alegria de viure, però com li planteja el protagonista al degà del College: cal distingir entre la Voluntat de Viure i el gaudir de viure. No és igual resistir-se a abandonar la vida, siga quina siga la seua definició, que descobrir, al cap i a la fi, que el món és un lloc bell i meravellós.
La tercera idea va enllaçada amb la segona, buscant la necessitat de viure feliços a la terra, com a bestreta de la felicitat eterna. En l’actual situació de ‘crisi’ que vivim, introduir un ser així en la convivència diària, ens remou els plantejaments, atrapats en la trivialitat que vivim i ens fa veure que la felicitat no està en el fet de posseir, d’atresorar, sinó en els xicotets gaudis quotidians, la família i els amics. Un simple amanèixer, que tiny de rosa els núvols grisos, que ressalta el verd esmaltat d’un pinacle, les teules escarlates d’un palau…
La lògica absurda que embolica la novel·la ens mostra uns personatges que pareixen estar tots bojos i actuar de forma demencial. Però, darrere de tot, trobem la raó profunda de l’obra que no se’ns desvela fins al final. I quan arribes a eixe punt, no pots reprimir l’impuls de tornar a llegir l’obra, d’analitzar paràgrafs, subratllar frases i compartir idees.
Chesterton és un autor molt poc traduït al català. Malauradament, l’obra que hui recomane no pot comptar-se entre les obres en la nostra llengua. Per això el suggeriment de llegir aquest llibre pot ser, també, una crida per animar a qualsevol editorial a dur a terme aquesta tasca.
