La resolució sobre el dret de decidir aprovada pel PSC

La direcció del PSC, amb Pere Navarro al capdavant, han acabat imposant novament el seu criteri i en el consell nacional del partit d’avui la seva resolució sobre el dret de decidir s’ha imposat amb un 83% dels vots (258). La resolució dels crítics, que inclou el dret de decidir sense condicions, ha rebut 41 vots (13%). Hi ha hagut 9 vots en blanc. El vot ha estat secret, tal com havia demanat el sector crític. La divergència no és anecdòtica i rau en un tema central en la política catalana: el dret de decidir i la consulta sobre la independència.

Heus ací la resolució:

‘El Consell Nacional del PSC, com ja va fer en la seva resolució del 14 de  juliol d’enguany, ratifica els compromisos adquirits pel partit amb els  ciutadans i ciutadanes de Catalunya a través de les resolucions del 12è  Congrés i, de forma ben especial, en el programa electoral amb el que ens  vàrem presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012.

Manifestem, en conseqüència,  que cal procedir a una revisió en profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya, que hauran de decidir els  ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Constatem que l’actual Govern de l’Estat, lluny d’abordar el creixent malestar pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, ha emprès una ofensiva recentralitzadora que ha estat considerada  inconstitucional en reiterades ocasions pel Consell de Garanties estatutàries, en vulnerar les competències de la Generalitat de Catalunya, dels ens locals i els drets de la ciutadania.

El compromís del PSC és ferm: treballem en favor de la celebració d’una consulta legal i acordada, única manera d’assegurar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin decidir sobre el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya. Un compromís que s’ha posat reiteradament de manifest tant en el Parlament de Catalunya, impulsant la moció que insta a negociar als Governs de Catalunya i Espanya, formant part de la Comissió d’Estudi sobre el Dret a Decidir i votant en el Ple la proposta elaborada pel president Rigol, com al Congrés dels Diputats, on s’han produït votacions en què el PSC ha votat en coherència amb els seus compromisos, fins i tot quan ha suposat fer-ho en un sentit diferent al decidit pels companys i companyes del PSOE.

El Consell Nacional del PSC deplora que alguns partits estiguin disposats a emprendre iniciatives relatives al Dret a decidir abans que la Comissió d’Estudi hagi acabat els seus treballs i sotmès les seves conclusions al Ple del Parlament. Així mateix, denunciem que els seus treballs s’han desvirtuat  per servir a interessos partidistes i lamentem que s’estiguin utilitzant abans per provocar un xoc de trens i liquidar qualsevol possibilitat col·lectiva de decidir sobre el nostre futur per mitjà d’una consulta, que no pas per generar les condicions reals que facin possible l’exercici del dret a decidir. Als efectes d’orientar la tasca dels nostres representants en les diferents cambres parlamentàries, el Consell Nacional del PSC vol manifestar el següent:

1. Reiterem el nostre compromís de treballar a favor d’una consulta legal i acordada, amb el convenciment que en el moment d’abordar qüestions tan rellevants, cal un gran consens Catalunya endins. Si per reformar l’Estatut, o per aprovar la llei electoral, nosaltres mateixos hem decidit que cal el suport de 2/3 del Parlament de Catalunya, no es pot pretendre que majories més febles estiguin en condicions de promoure canvis més importants.

2. Ratifiquem el nostre suport a la resolució sobre el document Rigol, així com a la moció aprovada en el Parlament de Catalunya el passat 13 de març a on s’insta al Govern de Catalunya a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta als ciutadans de Catalunya per a decidir sobre el seu futur. Expressem que la nostra discrepància no està amb els diferents mecanismes que es puguin utilitzar per fer possible i real la consulta, està en que ens neguem a estavellar les possibles solucions.

3. No volem caure en l’error de portar al Congrés dels Diputats iniciatives polítiques de les que ni tant sols s’hagi garantit prèviament la seva presa en consideració. A més, un tema de tanta transcendència política i de rellevant impacte social com el que estem abordant no pot quedar desdibuixat en un debat sobre instruments jurídics, sinó que ha de partir d’acords polítics amplis i profunds que, després, prendran la forma jurídica que s’hagi acordat. No podem caure en el parany de posar el carro davant dels bous ni agafar falses dreceres que no són altra cosa que carrerons sense sortida.

4. El PSC vol alertar, un cop més, contra l’error polític que en la nostra opinió es comet en pretendre fixar de forma unilateral data, pregunta i mecanisme legal per celebrar la consulta. Malauradament aquesta iniciativa pot implicar la liquidació de qualsevol possibilitat d’exercir el dret a decidir. Aquest és un camí destinat al fracàs, que enterrarà la consulta. Nosaltres no volem repetir l’experiència fallida del Pla Ibarretxe. Per aquests motius, i en coherència amb aquest mandat, ens reafirmen en el criteri de votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el govern d’Espanya, coma ha estat el cas dels únics antecedents que podem considerar de referencia, Regne Unit i Escòcia, i Canadá i Quebec. Catalunya mereix solucions, i no la confrontació.

És per això que el PSC seguirà participant activament en la recerca d’un ampli acord de les forces polítiques i socials a favor d’una consulta legal i acordada, i que seguim emplaçant els governs de Catalunya i Espanya per fer possible i negociar les condicions d’una consulta per tal que la ciutadania pugui decidir, i assenyalem la Comissió Bilateral Estat-Generalitat com a instrument idoni per a la negociació política d’una solució basada en el principi democràtic, com a pas previ per definir els mecanismes i continguts de la seva realització.
 
5. L’alternativa a l’acord és un daltabaix per Catalunya. Una consulta sense acord polític ni marc legal suposaria trencar el consens a Catalunya i una declaració unilateral d’independència compta encara amb menys consens polític i social entre els catalans que l’escenari anterior. Una part molt important dels catalans i les catalanes no reconeixeria legitimitat a l’una o a l’altra. Per tant, no resoldria el problema polític que cal resoldre, sinó que contribuiria a aprofundir-lo i a enquistar-lo.

Som hereus dels compromisos fundacionals del PSC, entre els que es troba el preservar la unitat civil del poble de Catalunya. En aquest context difícil i alhora esperançador, aquest compromís del PSC roman inalterable i esdevé transcendent.
 
6. L’immobilisme de Rajoy és en aquests moments el pitjor obstacle pel diàleg, i agreuja el problema dia a dia. Comminem Rajoy a tenir sentit d’Estat i alçada de mires, i atendre a la petició catalana de diàleg obrint aquest procés de negociació. El PSC està fermament compromès en forçar l’obertura d’aquestes negociacions per a cercar una solució política per a Catalunya, basada en el principi democràtic.

7. El PSC no vol separar Catalunya de la resta d’Espanya, no vol aixecar fronteres, vol tendir ponts de diàleg i d’entesa i, en aquest sentit, no pot donar suport a propostes i actituds que cerquin l’enfrontament o que
dificultin el necessari procés de negociació i acord. Els socialistes catalans treballem per a una Catalunya plena, socialment justa. Que sigui reconeguda i respectada en una Espanya plural i federal i capdavantera d’una Europa social.  

Amb un finançament just que ens permeti desenvolupar polítiques de desenvolupament econòmic i de cohesió social i tornar a ser motor econòmic i un referent en la cultura i la innovació.  

8. La màxima prioritat pel PSC és impulsar un procés de reforma constitucional federal inspirat en els acords de Granada. Som perfectament conscients de les dificultats d’avançar en aquesta direcció mentre no canviï l’actitud del PP o la seva preeminència en les institucions espanyoles, o totes dues coses alhora. Però això no fa més que esperonar-nos a ampliar consensos i a perfilar millor les nostres propostes. No volem trencar i, al
mateix temps, considerem impossible seguir com estem. Tots aquells i aquelles que sincerament vulguin treballar per superar aquest atzucac ens tindran de forma lleial al seu costat.
 
Barcelona, 17 de novembre de 2013′