Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  15.11.2013  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Fabián Mohedano: 'Al PSC hi ha por de la dissidència'

En aquesta entrevista, el jove membre de l'executiva es confessa cansat de la manera de fer política de la direcció del partit

Men?ame
 

Fabián Mohedano és membre de l'executiva del PSC, un dels impulsors del moviment Avancem i una veu crítica amb la direcció de Pere Navarro. Lamenta l'enduriment de la posició respecte de la consulta i l'alineament amb el PSOE d'aquestes últimes setmanes. En parla en aquesta entrevista, en què es confessa cansat de la manera de fer política de la direcció del partit, i de la manca de voluntat d'encaixar la crítica interna. 'Probablement ja hi vaig arribant al final del recorregut.'

Què en penseu, de l'actitud de Balmón?
—Sorprèn que es convoqui una reunió en què s'han de moure quatre-centes persones de tot Catalunya, de dijous a diumenge. Hi ha una intenció de reforçar el full de ruta que consisteix a baixar de l'autobús, baixar del dret de decidir. En vista de la por que hi hagi una majoria social a Catalunya a favor d'una consulta, on es refugien? Doncs en el consell nacional. I amb unes conseqüències que no se sap quines seran.

Ho veieu com un xantatge a vosaltres, els crítics?
—No, més aviat com un reforç de les seves tesis per la via orgànica.

Però sí que us obliga a manifestar-vos a tot un grup de gent que no comparteix aquestes tesis.
—Però nosaltres no hem decidit col·lectivament de renunciar a una decisió presa en un programa electoral i a una coherència amb aquests últims mesos; a reclamar el 150.2 a l'estat, quan és una forma legal i acordada, i a dir ara que no, perquè ens crea un problema amb el PSOE… No decidim la independència unilateral amb una resolució, sinó que diem que hi ha una via que pot ser legal i acordada, que és demanar la transferència de la competència perquè es faci la consulta. Però no es vol sentir a parlar de la 'consulta'.

Teniu por?
—No. El PSC pot anar a parar al grup mixt; al final marxem de la centralitat política del país. Si recuperessin vots, encara, però se'n perden cada dia.

I ara què us queda per fer, després de tant intentar conduir el partit cap al dret de decidir?
—Probablement molt poca cosa, és cert. Si més no, personalment ja vaig arribant al final del recorregut. Però la política no la fas sol, sinó que treballes amb gent durant anys i intentes que les decisions que es prenen tinguin sentit. Nosaltres pensem que som coherents defensant el dret de decidir i que Catalunya exhaureixi totes les vies perquè es pugui votar.

Dèieu que arribàveu al final del recorregut polític?
—Probablement. Probablement, sí. Almenys jo. Aquesta setmana ja hi ha hagut dues baixes: Magda Casamitjana, a Roses, i Max Vives, director de la Fundació Catalunya Europa. Cadascú necessita el seu moment. A mi no em queda gaire, no sé quan serà. Ho fan molt difícil.

Parleu de deixar l'executiva o el partit?
—No ho sé. Forma part d'una reflexió bastant més profunda. Ja es veurà. Sigui com sigui, ara no són importants les persones, sinó la reflexió col·lectiva que fem. Ara hi ha una gent que ha defensat des del naixement d'Avancem que és dins la majoria social, que ha arrossegat el PSC en l'últim programa electoral. I ara, després de Granada i de Madrid, hem decidit de baixar perquè ho trobem insostenible. És greu, des del punt de vista de la transparència i de la democràcia.

El fet que digueu que arribeu al final és simptomàtic d'alguna cosa que no va bé.
—Sí, de passar de ser un partit que ha aplegat molta gent, gent catalanista procedent de la immigració dels meus pares… En comptes de ser un 'catch-all party', és tot el contrari, anem perdent vots. I això és símptoma d'alguna cosa. Vull dir que no és un problema de l'encaix de Catalunya amb Espanya o del dret de decidir, sinó de cultura política. La qüestió del dret de decidir és una qüestió de democràcia, i la qüestió del PSC és de democràcia; sembla que tenim por que els ciutadans decideixin, por de dir al PSOE que volem que els ciutadans decideixin. A ICV, per exemple, hi pot haver gent més a favor o més contrària, però fan una defensa apassionada de la consulta.

Per què el PSC no?
—Perquè té un problema de cultura política. Avui la gent és sobreinformada, té accés a molta informació, és més exigent, i veu que això no és autèntic, no és transparent. I per això perdem vots. No se'n perden pel fet de dir que siguem favorables o contraris a una consulta. Hi ha gent que fa trenta-cinc anys que hi és i continua manant com el primer dia. I això diu molt. Amb en Jordi del Río ja vam escriure un article en què dèiem 'volem un país i un partit sense amos'. En Raimon Obiols va dir un dia 'volem un partit sense amos', i nosaltres ho recuperem afegint-hi també el país.

Què hauria de canviar?
—Hi hauria d'haver fórmules de relleu, de recanvi, de regeneració, i no n'hi ha.

Són els mals de la política que tanta gent denuncia i pels quals tanta gent avorreix la política.
—Sí. Jo vaig començar a militar al PSC el 2009. Vinc de l'associacionisme, on hi ha un ordre del dia de reunions, on la gent, d'una manera o una altra, intenta ser exigent. No és cap meravella, l'associacionisme, també té tics dolents, però és una cosa més humana, més transparent. I ens trobem amb uns ordres del dia que només diuen 'situació política i varis'; no saps què decidiràs, ni quins documents tractarem… A mi m'ha xocat molt. El 2011 vaig entrar a l'executiva, i el 2013 n'estic tip. Ara, no sé si estic tip de la política o si estic tip del meu partit. En qualsevol cas, estic tip d'aquesta manera de fer. Decidim les coses d'una altra manera, amb més qualitat democràtica. Evidentment que hi ha d'haver lideratges, i gent amb més responsabilitat i amb més nivell de decisions. No parlo d'assemblearisme. Vull que en la política les agrupacions facin reflexió política, que es faci pedagogia, que es debati.

Men?ame