Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  13.11.2013  06:00

Kilian Jornet: què és allò realment valuós a la vida?

El corredor presenta un nou llibre, en què reflexiona sobre el valor dels objectius i el camí per a assolir-los · Us oferim un extracte en vídeo de la conferència de premsa

Men?ame
 

'Si un polític vol guanyar diners, acabarà robant; és més fàcil robar que no fer bona política. Passa igual en l'esport i dopatge.' Són paraules del corredor de muntanya Kilian Jornet, en la presentació, ahir, del seu segon llibre, 'La frontera invisible' (Ara llibres). 'La societat valora més l'objectiu que no el camí', va explicar. Però per a ell allò que compta realment és l'experiència viscuda i no l'objectiu final. En el nou llibre, escrit poc després de la mort del seu company Stéphane Brosse, s'hi relaten les vivències a l'Himàlaia amb dos companys més, equipats tan sols amb una motxilla cadascú i sense xerpes.

Us oferim un extracte de la conferència de premsa, en què també parla de la mort de Brosse, de com escriure el llibre li ha servit de teràpia per a superar l'accident, dels Jocs d'Hivern que es podrien fer al Pirineu i de les fronteres, tant físiques com mentals.

Jornet va explicar que el llibre --amb alguna pinzellada de ficció-- era un recull de reflexions sorgides arran de la mort de Brosse. 'M'ha servit per a reflexionar per què faig això que faig i per a enfocar els meus pròxims passos.' Segons ell, el fet de viure un accident com aquell no s'acaba de superar mai. I, sigui com sigui, va dir, per mirar de superar-ho cal més muntanya, anar als llocs on ha passat tot plegat i reflexionar-hi.

'Una corda fixa no és cap necessitat, és un caprici'

També va recordar el rescat de què fou objecte al Mont Blanc, pel qual va ser criticat perquè no anava prou equipat. Per Jornet, ser rescatat forma part de la normalitat, tenint en compte que cada dia fa muntanya, i serveix per a aprendre i progressar. Això sí, continua pensant que la muntanya cal viure-la amb el mínim: 'Portar un pernil en una expedició no és cap necessitat, és un caprici; estar-se al camp base i guanyar quilos és un caprici; una corda fixa no és cap necessitat, és un caprici; em molesta que algunes altres expedicions ho facin? No, però fot.'

'M'agradaria cremar els passaports'

Tenint en compte el títol del llibre, Jornet també va parlar de les fronteres. Pel que fa a les fronteres físiques, va confessar que no les entenia i que acabaven limitant l'activitat humana. 'A mi personalment m'agradaria cremar-los, els passaports. Som animals i no necessitem tanta paperassa, perquè ens limita.' També va dir que les fronteres mentals, com la de la por, eren importants –'altrament seríem morts'–, però va remarcar la importància d'arribar a aquestes fronteres 'per a conèixer-les i poder-les vorejar'.

'Jocs Olímpics d'Hivern? No era el moment; si hi ha diners cal posar-los en la sanitat i l'educació'

Finalment, també va parlar de la candidatura de Barcelona per a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern. Jornet no considera que Barcelona hagi perdut cap oportunitat refusant de presentar-s'hi per al 2022, perquè 'no era el moment'. 'Si hi ha diners cal posar-los a la sanitat i a l'educació, on hi ha hagut retallades; el moment de fer-los serà quan el país funcioni millor.' I va afegir que el Pirineu, efectivament, s'havia de reivindicar, perquè té tots els elements per a oferir un ventall complet de possibilitats.

Men?ame