Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  11.11.2013  21:34

Autor/s: Àngel Cano

Això ara no toca

Men?ame
 

Des que dimarts passat un president que cap valencià no ha votat decidira que prou, que ja havien estat massa anys d’una televisió presumptuosament pública i sospitosament valenciana, s’hi han escrit centenars de milers de milions de pàgines sobre el fet. Hom es pot fer una idea: amb la nul·litat de l’ERO, els treballadors que havien estat acomiadats tornen a la feina; no hi ha prou diners per a tots i, amb l’excusa que calen diners per a educació i sanitat, el Partit Popular tanca RTVV --com si la culpa fóra per la quantitat de treballadors--; els presentadors del telediari, que fins aquell dia eren simples titelles manipulades i manipulables que paraven la mà a final de cada mes, embogeixen, diuen que ja està bé i prenen el control; es crea --poca picardia, la dels governants-- un buit de poder i sembla que l’oposició pot mantenir la nostra televisió, però, alto!, perquè, ‘in extremis’, els populars es trauen un decret llei de la mànega i tornen a agafar les regnes. Segons tinc entés, el 27 de novembre s’acaben els vint-i-quatre anys de RTVV. I aquest és el resum superficial dels fets.

Concentracions, manifestacions, presentadors que, de sobte, es lleven les màscares blaves i diuen que ells no volien, que és perquè els obligaven, i etcètera. I, és clar, un no pot evitar no creure-se’ls. Perquè no, perquè no me’ls crec, ni a la Maribel Vilaplana ni al Frederic Ferri de torn. Aquest darrer, a sobre, es converteix en un heroi revolucionari que pregona als quatre vents la necessitat d’una RTVV pública, de qualitat i en valencià, mentre mai no ha parlat ni del cas Gürtel, ni de l’accident de metro (bé, sí que ho va fer a principis d’any, però en els vint anys que diu que porta a la cadena, mai no ens ha informat a nosaltres, els vertaders valencians). Però sobre això també s’ha escrit moltíssim. Entre la multitud de gent que habitualment no tenia veu a Canal 9 i que en menys de quaranta-huit hores envaeix les pantalles, hi ha de totes les tendències: de dreta, d’esquerra, de dalt, de baix, negres, blancs, blaus, grocs, taronja. Hi ha votants del PP en contra del que s’ha fet que ho manifesten, com si així s’espolsaren la culpa indirecta que tenen. Hi ha músics i cantants que denuncien la censura que els han imposat durant tants i tants anys. Hi ha els sindicats valencianistes i catalanistes d’estudiants, els que de veritat tenen consciència que no podem perdre la nostra televisió, que també hi diuen la seua. Hi ha l’humorista i presentador Eugeni Alemany que, amb un toc d’ironia, parla clar. Hi ha el diputat de Compromís Enric Morera que li crida a Fabra que no li eixirà de bades el colp d’estat que ha realitzat. Hi ha el diputat d’Esquerra Unida Ignacio Blanco que els exclama 'cova de lladres, botiflers'. És a dir: hi parlen polítics, artistes, músics, gent d’a peu. I després està Ximo Puig, el secretari general del PSPV.

No sé si algú n’ha escrit res o si se n’ha fet cap referència, però, del que va dir, em vaig quedar amb el següent: 'Si soy presidente de la Generalitat volverá a haver una televisió pública aquilatada, libre y de los valencianos', i tot en un perfecte castellà. Ells, els muts, els que fins uns mesos abans de les eleccions no baden boca, ara aprofiten l’estratègia centralitzadora dels populars per a demanar el vot. Perdone’m, senyor Puig, però això ara no toca. No toquen ara els partidismes, ni els personalismes. Primer hem de recuperar la nostra televisió; després ja veurem qui han sigut els còmplices de l’assassinat, i finalment, ja la replantejarem. Perquè si hi ha alguna cosa positiva en el tancament de RTVV és que, quan renasca, no dependrà d’ells' i la podrem valencianitzar tant com vulguem. I tant de bo que no isca vosté com a president dels valencians. Entre altres coses, perquè vostés tenen la mateixa culpa que els Fabra i companyia que la televisió ni siga pública, ni de qualitat ni, molt menys, en valencià. O no recorda com Amadeu Fabregat volia evitar la programació en valencià en prime time? Recuperem la nostra televisió i la nostra ràdio, sense etiquetes ni banderoles. Després, ja en parlarem, de qui hi havia al vaixell i qui no.