12.11.2013 - 06:00
El parlament europeu ha estat el lloc on segurament ha estat més visible i més efectiva la unitat dels partits catalans en la defensa dels interessos del Principat. Aquests últims cinc anys Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Maria Badia (PSC) i Oriol Junqueras, que va ser eurodiputat d’ERC fins a començament del 2012, han fet front comú en moltes demandes, com ara la defensa de l’ús del català a les institucions europees.
El panorama d’entesa amb vista al pròxim mandat a l’eurocambra, que començarà després de les eleccions del mes de maig, no sembla pas que hagi de ser igual. Sense Junqueras, que va tornar per presidir ERC, la cooperació entre Tremosa, Romeva i Badia ha continuat funcionant, però únicament li queden uns quants mesos de recorregut. Per començar, ni Badia ni Romeva no continuaran i s’obre la incògnita de qui seran els caps de llista del PSC i ICV; i la connexió entre Tremosa i l’eurodiputat d’Unió, Salvador Sedó, és pràcticament inexistent, fins al punt que Sedó, que sí que té intenció de repetir com a eurodiputat, prefereix compartir escó amb el grup popular i no pas amb el grup liberal, com Tremosa.
El primer que va anunciar que no es tornaria a presentar fou Raül Romeva. La setmana passada, en el començament del procés de designació del nou cap de llista d’ICV, va recordar en el seu bloc de +VilaWeb les raons per les quals no continuaria, després de deu anys. Romeva hi deia que volia contribuir a no alimentar la percepció ‘tan nefasta de l’existència d’una casta política’ i, en canvi, ajudar en la renovació dels càrrecs; també exposava la dificultat ‘d’haver de cobrir tots els fronts’ com a únic diputat d’ICV i de poder-ho fer amb la profunditat i dedicació que voldria; i finalment remarcava el cost personal de ser eurodiputat: ‘És també evident que el cost personal i familiar és elevat, especialment quan, com és el meu cas, has de compaginar les responsabilitats professionals amb les de pare i parella.’
Els dos pre-candidats d’ICV són l’ex-conseller Salvador Milà i el diplomàtic i economista Ernest Urtasun, que diumenge va presentar les credencials. Diposa ja dels cinquanta primers avals necessaris, entre els quals hi ha el de Joan Saura. També hi són l’ex-secretari general del partit, Jordi Guillot; el diputat al congrés espanyol Joan Coscubiela; el diputat Jaume Bosch; el batlle del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor; el de la Llagosta, Alberto López; la batllessa de Cubelles, Mònica Miquel; la de Santa Perpetua de Mogoda, Isabel Garcia; i els regidors a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà i Janet Sanz.
Badia es retira
També fou la setmana passada que Maria Badia va anunciar que no es presentaria a les eleccions. Aquests últims temps ja havia tingut topades amb la delegació del PSOE, que va acabar abandonant després d’haver signat amb els altres eurodiputats catalans una carta en què demanava a la UE que aturés les amenaces militars espanyoles contra Catalunya.
‘No em torno a presentar a les eleccions al Parlament Europeu. Les dues úniques candidatures amb les quals hauria pogut presentar-me són la del PSC i la d’una candidatura unitària catalanista’, explicava Maria Badia en el seu bloc, on argumentava que les diferències sobre el dret de decidir li impedien de continuar a la candidatura socialista i les diferències ideològiques l’allunyaven d’una llista unitària promoguda per CiU.
No se sap pas qui substituirà Badia com a cara visible del PSC a Brussel·les. El partit ho decidirà en unes primàries. Els rumors d’aquestes últimes primàries apunten que s’hi podrien presentar Miquel Iceta i la responsable de política europea del partit, Esther Niubò.
Les dificultats de Tremosa
Per una altra banda, Ramon Tremosa, a banda la relació tan freda amb Sedó (Unió), té la dificultat afegida que és, ara per ara, l’únic eurodiputat català que s’ha pronunciat a favor d’una candidatura catalana unitària a les eleccions europees. Va insinuar que si no acabés essent possible de fer-la tampoc no voldria repetir com a candidat. Tot amb tot, diu que seran els dos partits de la federació que entre el desembre i el gener hauran de valorar totes les opcions i prendre una decisió sobre el cap de llista.
