12.11.2013 - 06:00
VilaWeb explicava fa una setmana que la direcció del Liceu Francès de Barcelona es negava a fer servir el català en les comunicacions amb els pares, invocant la constitució espanyola, i també a atendre i a rebre una mare que demanava al cap d’estudis de reunir-s’hi per a parlar-ne. La notícia fou rebuda amb indignació per un seguit de famílies i també ex-alumnes que, segons que ha sabut VilaWeb, s’han adreçat a títol individual a la direcció per demanar un canvi d’actitud i solidaritzar-se amb la mare. Però ahir la pressió sobre el centre s’intensificà de cop: noranta pares i ex-alumnes van fer arribar una carta de queixa conjunta a la directora, Joëlle Émorine, i al cap d’estudis, Richard Buty, que ocupa el càrrec des de fa pocs mesos i que és qui va negar a la mare l’ús del català i l’oportunitat de reunir-s’hi.
‘Nosaltres, antics alumnes i pares d’alumnes del Liceu Francès de Barcelona, volem expressar la nostra consternació després de llegir l’article de Vilaweb’, diu la carta. I continua: ‘Trobem que la seva presa de posició, senyor, és una mica maldestra i sembla reflectir una manca de coneixement de la realitat lingüística del nostre país.’
A la carta recorden al cap d’estudis el paper del Liceu Francès en la preservació cultural catalana durant els anys del règim franquista i el fet que la constitució espanyola no estableix jerarquies entre les llengües cooficials d’un determinat territori. I tot seguit: ‘No entenem la negativa del Liceu de considerar el català com a segona llengua de comunicació al mateix nivell que l’espanyola. Potser el fet d’haver acabat d’arribar al Liceu Francès no l’ha ajudat a l’hora de conèixer aquesta realitat, però no obstant això li demanem que per cortesia i respecte a la diferència, o per simple prudència, abordi la qüestió amb obertura d’esperit. Les seves observacions al·legant que no és el moment adequat per a “sortir de la seva neutralitat benvolent” (més que neutralitat, hi hauria un biaix a favor de l’espanyol i la ignorància voluntària del català…) no només són fetes amb un to de suficiència, sinó que demostren incapacitat per comprendre el moment actual del país que l’acull.’
Solidaritat amb la mare: ‘Li assegurem que som molts que compartim la seva inquietud’
Al final, els sotasignats expliquen que no coneixen ‘la mare valenta que s’ha preocupat de la manca de consideració del català al Liceu Francès’ però que s’afegeixen a la seva petició. ‘Li assegurem que som molts que compartim la seva inquietud.’ VilaWeb s’ha posat en contacte amb el Liceu Francès, però de moment no n’ha obtingut cap resposta.
Cal tenir en compte que, com recull també la carta, les altres institucions de l’estat francès a Barcelona sí que fan servir el català amb normalitat. Tant el consolat francès com l’Institut Francès a Barcelona incorporen plenament el català en sengles webs. El Liceu Francès és l’única institució d’aquest país que fa servir únicament l’espanyol i el francès, tant en la web com en les comunicacions.
Una directora sensible a les qüestions lingüístiques
La directora actual del Liceu, Joëlle Émorine, que ha treballat al Canadà i coneix la realitat quebequesa, malgrat que encara no ha atès les trucades de VilaWeb, s’ha mostrat públicament sempre sensible a la diversitat lingüística del país. En aquesta entrevista feta poc després d’haver estat nomenada deia que la presència del català a l’escola havia de ser important i que hi era ensenyada com una llengua viva i vehicular. També deia que calia respectar la cultura local i que trobava que a Catalunya hi havia un sentit d’educació i respecte molt fort. Val a dir que enguany el Liceu ha incorporat la senyalització trilingüe a les aules, que ara s’indiquen en català, en espanyol i en francès.
El bescanvi de correus entre la mare i el cap d’estudis
La polèmica va sorgir arran de la resposta sorprenentment contundent i irada del cap d’estudis, Richard Buty, a la mare que demanava de rebre les comunicacions també en català. ‘Les famílies catalanes saben llegir el castellà i, per tant, no hi ha cap necessitat de traduir les nostres comunicacions també al català, independentment de les competències del nostre personal.’ Aquesta fou primera la resposta del cap d’estudis. En un segon correu, arran de la insistència de la mare, Buty invocava la constitució espanyola: va transcriure-li’n l’article 3, que fa referència a la llengua i va denegar-li una trobada que ella havia sol·licitat per a tractar de la qüestió. ‘Vostè comprendrà –li va dir– que, atesa la càrrega de feina que implica la missió d’educar i d’organitzar que ens ha estat encomanada, no dedicarem més temps a explicar allò que des del començament del Liceu Francès ha estat ben entès per les famílies franceses o espanyoles que han triat el nostre sistema educatiu.’ Podeu llegir ací la petició formal de la mare i la crònica completa de l’intercanvi de correus.
