07.11.2013 - 06:00
Aquest dia i el dissabte següent, les entitats nord-catalanes per la llengua i la cultura catalana reivindiquen el manteniment de la flama de la identitat i pensant en un objectiu: esborrar la frontera encara que només sigui “mentalment”. Agustí Mas, del programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’ha parlat amb un dels activistes més destacats de la Catalunya Nord, Pere Manzanares.
Entre la repressió agressiva, fins fa poc temps, contra la presència del català i la immigració forta, sobretot des d’altres punts de França, cap a la Catalunya Nord avui en dia en aquestes comarques septentrionals la catalanitat, almenys lingüística, és una manifestació bastant minoritzada. Lluny queden aquells temps en què els catalans del sud que s’hi exiliaven del franquisme s’hi trobaven gendarmes que els parlaven català.
Però l’esperit català encara és viu a la Catalunya Nord. Això sí, amb unes reivindicacions que no són ben bé les mateixes que a la Catalunya Sud. Aquestes reivindicacions arriben a la màxima expressió cada Set de Novembre, diada de la Catalunya Nord i dia en què es recorda la creació d’una frontera administrativa entre catalans: el Tractat dels Pirineus del 1659. L’efemèride arriba amb dols desitjos. El primer, “esborrar mentalment aquesta frontera”. El segon, “esborrar la frontera material, econòmica i, més endavant, política”. Són els desitjos que expressa el vicepresident de la Federació per la defensa de la llengua i la cultura catalana, Pere Manzanares; un dels organitzadors els actes commemoratius. El primer el veu molt “fàcil”. I és que li dol que encara hi ha “massa” nord-catalans que baixen a Girona o a Figueres i diuen que van a Espanya i, a l’inversa, molts catalans del sud que van a Perpinyà i diuen que van a França. Manzanares explica que, enguany, la celebració del Set de Novembre “pren una dimensió particular” pel procés d’independència iniciat a la Catalunya del sud.
Pots llegir l’article sencer a Núvol.
