Suspesos de sou i feina els vuit mossos que van detenir l’empresari del Raval

  • Juan Antonio Benítez va morir poc després · Ahir la jutgessa va anunciar l'encausament dels agents

VilaWeb
Redacció
05.11.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Departament d’Interior va suspendre ahir de sou i feina els vuit agents dels mossos d’esquadra que havien participat en la detenció de l’empresari Juan Andrés Benítez, que es va morir després de ser detingut al barri del Raval de Barcelona. Ahir el conseller Ramon Espadaler va comunicar aquesta decisió, poques hores més tard que la jutgessa hagués encausat els agents. Espadaler va dir que actuaven amb coherència amb la decisió de la magistrada i va qualificar de greus els delictes que els imputen. ‘Sempre hem estat molt conscients que la jutgessa tenia més informació que no pas nosaltres’, va afegir. És una suspensió de feina cautelar, que es mantindrà segons com avanci el procés judicial.

La majoria de l’oposició va demanar ahir la dimissió del director general dels mossos, Manel Prat, i també va exigir explicacions a Espadaler.  

Per CDC, Lluís Corominas va demanar que no es criminalitzés el conjunt dels mossos per un cas concret. Va demanar respecte per l’actuació de la justícia i per una policia ‘democràtica, de llarga trajectòria i molt acceptada per la població’. 

ERC va demanar que la investigació interna dels mossos s’accelerés per tal que no hi hagués dubtes sobre l’actuació dels mossos i se’n poguessin treure conclusions aviat. La portaveu del grup, Anna Simó, no va demanar la dimissió de Prat. Segons ella, la cosa més important és que els mossos hagin suspès els vuit policies. ‘Si una dimissió serveix a per tapar necessàries mesures cautelars que han de prendre els mossos, no serveix de res.’

Per ICV, Herrera va demanar la dimissió de Manel Prat. Va dir que era imprescindible que Espadaler apartés els agents: ‘La millor manera de fer guanyar prestigi al cos dels mossos és apartant aquells que el taquen.’ Afegí que eren ‘una minoria’ però que feien ‘mal al cos’. ‘És hora que dimiteixi Prat; no pot continuar un minut més aquell qui ha mentit i ha tolerat aquestes actituds –va dir–. Hauria d’haver dimitit fa mesos i la responsabilitat que continuï és d’Espadaler.’ Segons Herrera, ara s’ha de plànyer l’eliminació d’instruments de control, com ara el codi ètic, ‘esborrats del mapa’ quan Felip Puig era conseller d’Interior. 

El PSC vol que el conseller Ramon Espadaler doni explicacions en una reunió expressa i esvaeixi els dubtes que pesen sobre els mossos per uns fets que podrien ser ‘molt greus’. També va demanar celeritat a la justícia en la instrucció del cas.  

El PP també va exigir la destitució de Manel Prat per la ‘incompetència’ que considera que ha demostrat en aquest cas i en més. També va demanar que el conseller Espadaler comparegués per donar explicacions: ‘Espadaler va menystenir l’informe de la policia nacional i ara haurà de donar explicacions immediates del perquè’, digué la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. 

La CUP ja havia demanat la setmana passada que s’apartés cautelarment els agents fins que no es resolgués el cas, i acusava el departament d’entrar ‘en una nova espiral de versions com en el cas d’Ester Quintana’. Ahir va insistir a demanar la dimissió de Manel Prat com a director general de la policia ‘per la seva gestió nefasta del cos’. 

La decisió de la jutgessa

La detenció de Benítez fou polèmica pels cops que va rebre mentre el reduïen i que evidenciaven algunes de les imatges enregistrades per veïns. La jutgessa, després d’haver escoltat els testimonis i d’haver examinat l’informe de la policia espanyola sobre els fets, va concloure que els agents s’havien extralimitat en l’actuació. I els va cridar a declarar el 13 de novembre vinent.

També diu que els agents no solament van fer la maniobra de reducció, sinó que tant les imatges dels veïns com l’atestat de la policia espanyola i les declaracions dels testimonis corroboren que li van clavar puntades de peu i cops de puny quan ja el tenien immòbil. La jutgessa els imputa delictes contra la vida, contra la integritat moral, coaccions i obstrucció a la justícia.

Els fets

Els fets van passar al carrer de l’Aurora, al Raval de Barcelona, el dia 6 a la matinada. Juan Andrés Benítez es va barallar amb un veí i quan hi acudí la policia no es va voler identificar. Els agents el van acorralar i el van reduir a cops. Més tard el detingut es va morir d’infart. 

Segons la versió dels mossos, els cops que presumptament van desencadenar l’infart se’ls va fer ell mateix, però els vídeos dels fets enregistrats per veïns qüestionen aquesta versió. En un d’aquests vídeos, publicat dijous per La Vanguardia, es veu com redueixen i colpegen el detingut. A banda, hi ha els que ja s’havien fet públics, enregistrats també des d’un balcó del carrer per uns veïns i publicats per ells mateixos. En el nou vídeo es veu clarament l’orientació del cos del detingut i es pot deduir que els cops que dóna un dels agents són a la part superior del cos. No queda clar si, tal com deia la policia espanyola, Benítez va rebre els cops al cap. Heus ací el vídeo:

Les explicacions d’Espadaler

El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va comparèixer dijous mateix, hores abans de la publicació d’aquestes imatges. ‘Amb la informació gràfica de què disposem avui, i d’acord amb les investigacions que hem fet, el Departament d’Interior no pot concloure que hi hagi hagut una mala praxi consistent a haver donat cops a la banda esquerra del cap a Juan Andrés Benítez en el moment de la seva detenció i reducció’, va declarar.

Va demanar que fos la policia espanyola que demostrés que els agents havien fet aquests cinc cops al cantó esquerre del cap a Benítez, tal com havia recollit en l’informe lliurat a la jutgessa.

‘És acceptat que en un procés de reducció s’ha de fer servir la mínima força possible perquè sigui efectiva. Si es confirmés que es van clavar aquests cops, ens trobaríem en un cas d’extralimitació policíaca, no tan solament reprovable sinó també sancionable’, va dir Espadaler.

Tanmateix, va insistir que això no es podia pas demostrar amb la informació de què disposava. Per això va dir que Interior no aplicaria cap mesura cautelar als agents que havien intervingut en l’actuació. ‘Si s’acabés evidenciant i demostrant aquesta informació, això tindria conseqüències d’ordre disciplinari’, va afegir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any