03.11.2013 - 23:55
Les segones parts diuen que mai no són bones, i aquest cas no és diferent.
El 28 d’agost publicava en aquest mateix periòdic un article d’opinió, en què bàsicament volia traslladar a la ciutadania la meua opinió referent a dues idees:
EU té tota la legitimitat per a donar suport o no al govern municipal, però no cal que busque excuses. Ni ser més d’esquerres, ni barallar-se amb Compromís. Simplement prima l’interès partidista enfront del general.
La gestió d’EU al front de Participació Ciutadana i Benestar Social ens ha decebut per continuïsta.
Esperava una aposta per la participació directa de la ciutadania; per consolidar i garantir uns serveis socials fonamentats en la solidaritat i la justícia i no el model de beneficència. Esperava una aposta real per a avançar i no més del mateix.
En resposta a l’esmentat article, el 9 de setembre EU publicava un article d’opinió. Sincerament, em va sorprendre gratament el to i el talant de la resposta.
Ah… però hi havia sorpresa: darrere la resposta ‘amable’ s’amagava la veritable cara del sr. Ruiz. La setmana pasada el jutjat em notificava la denúncia per un possible delicte d’injúries que el sr. Ruiz ha presentat contra mi. Sembla que una afirmació apareguda en darreres publicacions del mateix article a diferents mitjans de comunicació, on textualment manifestava ‘l’atreviment d’utilitzar una plana de publicitat institucional’ pot afectar la dignitat i la imatge pública del sr. Ruiz.
El reportatge ‘la empresa pública el caballo de batalla’ és publicitat institucional? Quan ho vaig escriure estava convençut que així era. El que no tinc cap dubte és que el tractament d’aquesta i d’altres informacions d’EU està directament vinculat a la responsabilitat de gestió que té a l’Ajuntament i els recursos que aquest destina als mitjans de comunicació.
Estic convençut que una de les assignatures pendents del govern d’Ontinyent és la transparència en la despesa destinada a mitjans de comunicació. I el sr. Ruiz és sens dubte un dels responsables que tot continue així. De fet va ser una de les seus preocupacions en la reunió de seguiment del pacte de govern que vàrem fer a mitjan legislatura: ‘En aquesta plana del periòdic no estic jo (Manolo Ruiz) només el govern’.
El 5 de desembre el jutge decidirà si hi ha o no injúria, i com no pot ser d’altra manera ho acataré. No obstant li he de manifestar:
1.- No em farà callar, continuaré opinant. Hi ha persones que es creuen per damunt dels altres i reaccionen amb el jutjat davant la critica política. Primer va ser Fabra, ara el sr Ruiz.
2.- El fet pel qual em denuncia rno té res a veure amb el fons del meu article d’opinió. La seua denúncia em ratifica encara més en la meua opinió que ni Ontinyent es mereix aquesta EU, ni EU es mereix el seu lideratge.
Als darrers anys de democràcia tant sols recorde EU implicada en el futur de la ciutat durant els governs del tripartit (anys en els quals vostè va abandonar la primera línia); la resta, oportunisme i partidisme, sempre a la trinxera, amb complexos que sembla que mai no es curen.
3.- Dignitat? Sens dubte no es guanya al jutjat, ni es perd pel que un tercer opine d’un mateix. La dignitat es guanya dia a dia.
Quan abandonem la defensa prioritària de l’interès general, quan fem de l’oportunisme i partidisme la nostra praxis política, quan anteposem el nostre propi interès a l’interès comú, crec que perdem un poc de dignitat; i així està la ‘classe política’.
4.- Lamente acabar així la nostra relació. Ja sé que en el seu dia es va emprenyar perquè vaig apostar pel Bloc i no per EU, però cal respectar la llibertat de les persones, no creu?
També es cert que no em sorprèn: als dos anys de convivència a l’Ajuntament m’ha mostrat la seua veritable cara:
El seu malestar amb ADIEM/CRIS per fer front a les retallades de Conselleria aportant recursos propis, perquè simplement trencaven el seu discurs anti-copagament (primer les persones, no ho oblide).
La seua ‘gestió’ perquè els representants al Consell de la Ciutat foren ‘afins’, per allò de controlar la participació.
El seu raonament contra la ‘participatitis’… massa participació es roí per al sistema?
Sentir-se orgullós de la manipulació de veïns i veïnes al ple on s’adjudicava la gestió del servei d’aigua potable a EGEVASA (ja en fa uns quants anys), un ple que la majoria desitgem oblidar per no ruboritzar-nos i del qual vostè continua sentint-se orgullós (ens volen furtar l’aigua del Pou Clar! deien algunes consignes a la mobilització convocada per EU i PP).
La cotització de la paga de Nadal, a la qual no volia renunciar… bé, no cal continuar.
I després del 5 de desembre, què? Estic convençut que la relació entre EU i Compromís haurà d’anar a millor. En 2015 tots dos tindrem una gran responsabilitat a Ontinyent i al País; caldrà estar a l’altura, i per mi no serà.
