La proposta confederal flamenca fa trontollar Bèlgica

  • El principal partit flamenc, guanyador de les eleccions belgues, proposa dissoldre el govern belga i crear una confederació entre Flandes i Valònia

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
01.11.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’N-VA, el principal partit flamenc, guanyador en coalició amb la CDV de les darreres eleccions belgues, ha presentat aquesta setmana un pla per a desmantellar l’estat belga i crear una confederació entre Flandes i Valònia. La proposta ha generat un intens debat al país, especialment entre els francòfons, que veuen el pla com una forma d’avançar cap a la independència de Flandes.

Segons la proposta de l’N-VA Bèlgica hauria d’esdevenir una confederació de Flandes i Valònia, amb un estatut especial per a la petita minoria alemanya i amb unes condicions especials per a Brussel·les. Així el govern i el parlament belgues desapareixerien deixant pas a uns organismes de coordinació que no serien triats en unes eleccions. Concretament la proposta demana crear un ‘govern’ belga format per sis ministres, tres flamencs i tres valons, però sense cap primer ministre. Aquests sis ministres obligatòriament haurien de ser bilingües en francès i neerlandés i com a mínim un de cada bloc hauria de ser també ministre de Flandes o de Valònia. Sense primer ministre ‘belga’ és evident que el pes de la representació del país recauria immediatament en els primers ministres de Flandes, especialment, i de Valònia.

Aquests dos primers ministres i els representants de Brussel·les i de la minoria alemanya es reunirien formalment en un ‘Consell de Bèlgica’ que prendria decisions per a coordinar les àrees que serien responsabilitat de l’encara estat belga. Tant Flandes com Valònia rebrien el títol i la consideració d’estat.

El parlament belga també deixaria d’existir i el substituiria una cambra parlamentària de 50 membres, 25 per cada país, però que serien triats no per la ciutadania sinó pels parlament való i flamenc. D’aquesta manera deixarien d’haver eleccions belgues com a tal. La monarquia seguiria però sense cap funció política.

Les funcions de l’estat belga, segons aquest disseny, quedarien reduides al mínim. Tots els impostos, excepte l’IVA i els de les duanes serien gestionats pels estats flamenc i való. A part d’això l’estat belga tindria el control de l’exèrcit i la diplomàcia però perdria el control de la seguretat social que passaria a ser competència flamenca i valona.

L’embolic de Brussel·les

En totes les propostes de resolució del conflicte belga el gran problema és sempre la ciutat de Brussel·les. La capital és dins Flandes però majoritàriament francòfona. Els flamencs no volen perdre-la i els francòfons reclamen que es reconegui la realitat majoritària. Fins ara això ha estat font de nombrosos conflictes que la proposta de l’N-VA situa en un àmbit diferent.

Si fins ara eren les administracions les que tenien l’encàrrec de gestionar la cohabitació a Brussel·les la proposta deixa que siguin els ciutadans els qui decideixin. Així Brussel·les, que actualment és una regió igual que Flandes i Valònia deixaria de ser-ho i els seus ciutadans de forma individual triarien si volen ser governats per Flandes o per Valònia. Cada ciutadà decidiria a quin dels dos nous estats belgues paga els impostos i rebria els serveis de forma individualitzada del que ell ha triat. Cada tres anys podrien repensar la seva decisió i canviar de govern.

Tots els partits valons i francòfons s’han manifestat ja contra el projecte mentre que a Flandes els altres partits han reaccionat amb un cert escepticisme perquè la reforma obligaria a tenir 2/3 a favor de l’actual parlament belga, cosa molt difícil si cap partit francòfon no ho dóna suport.

La coalició dels demòcrates cristians flamencs i l’N-VA és al govern a Flandes i va guanyar les eleccions belgues però no ha intentat mai formar govern a Bèlgica perquè considera que va en contra de la seva ideologia independentista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any