01.11.2013 - 06:00
‘Avui hi ha un catalanisme amb un nervi cívic molt més gran, més extens, amb més profunditat social, molt més democràtic, molt més social’, deia dimecres l’escriptor gallec Suso de Toro, en un diàleg amb el diputat d’ERC al centre de Can Fabra de Sant Andreu organitzat per la Fundació Periodisme Plural. De Toro va fer una intervenció en què va explicar com veia els moviments polítics de Duran i Lleida: ‘De fet, Duran fa quinze anys seria el catalanisme per antonomàsia i avui ha quedat fora de joc. Em sembla una visió particularment mesquina i limitada. I classista, és clar.’
I afegia: ‘Vist des de fora, és interessant, és molt interessant, el paper que té Duran, perquè fa visible un canvi de cicle històric. D’alguna manera, Duran i Lleida representa, d’una manera molt miserabilitzada i empobrida, l’estratègia de grups socials o de classes socials de Catalunya que van administrar la demanda nacional catalana d’una determinada manera. Ell ho representa d’una manera particularment miserable. I és interessant com es desmarca Duran i Lleida i queda en fora de joc.’
Suso de Toro contraposava l’actitud de Duran amb la d’Artur Mas: ‘S’ha de veure la generositat nacional, o cívica, de Mas, el paper que té d’anar més enllà, de transcendir la representació d’una cartera d’interessos particulars d’un grup d’empreses; d’anar més enllà i intentar representar o encarnar una nació o una societat. Em sembla interessant des del punt de vista de la història del catalanisme perquè Duran representa allò que ha estat durant molt de temps la manera d’expressar-se de Catalunya a Espanya, a través d’una colla d’interessos particulars i preservant un cert territori cultural. És una figura política que ha quedat en fora de joc. I és un catalanisme que ha envellit completament.’
Vegeu també:
Joan Tardà, Suso de Toro i el coratge per a ser independents
